Bundt cake d'escalivada {una delícia de l'Esther Cabré}

El taller feia olor de forn engegat i sonava Simon & Garfunkel de fons. En entrar es produí un moment màgic, d'aquells que et posen en dansa els sentits i et queda gravat al cervell, i al cor, l'instant sinestèsic que recordaràs per sempre i l'associaràs a l'Esther. Sí, perquè en quinze segons vaig tenir prou per a saber que la responsable de Tgaletes seria una de les persones amb la qual podria prendre un cafè i no acabar mai els temes de conversa, amb la rialla sempre posada i aquella manera de fer que et fa trobar com a casa allà on siguis.

Hygge {una manera de viure tranquil·la gestionant el temps}

Hi ha moltes maneres i gustos de viure i a mi m'agrada la vida tranquil·la. Durant la setmana no em queda més remei que anar al ritme del temps i tot just puc fer allò que voldria. Durant una visita a Copenhaguen vaig observar com gestionen el temps i em va agradar. A les sis de la tarda et conviden a abandonar les botigues (també ho he vist en altres països nòrdics) que tanquen puntualment. Aquest factor fa que les famílies puguin arribar aviat a casa i facin un tipus de vida més racional. Influeix que el clima de Dinamarca afavoreixi aquesta qüestió, ja que és un lloc amb grans contrastos de temperatura i llum. Són casolans i tenen una filosofia de vida, per a dir-ho d'alguna manera, que és l'hygge.

Talita {un còctel amb vi escumós i fruits exòtics}

Ve el bon temps. O almenys l'esperem. Hi ha ganes d'anar a la platja, d'estar a l'aire lliure i de reunir-nos amb els amics o la família al voltant d'una taula per celebrar qualsevol cosa. I jo penso que en aquest últim punt sempre és molt més agradable si a més podem brindar amb un bon còctel abans de l'àpat. Com que m'agrada preparar-ne he anat a la meva biblioteca particular on tinc els llibres que sempre m'inspiren. I un d'ells és el que va fer José María Gotarda, Las buenas compañías, sobre còctels i que va ser editat per Raventós i Blanc. I que millor que triar un dels seus vins escumosos per a fer-ne un. Perquè des de Raventós i Blanc treballen cada dia per a aconseguir allò que els seus avantpassats perseguien: un escumós capaç de rivalitzar amb els més prestigiosos del món, perquè a la  seva zona hi conflueixen tots els elements necessaris per a fer-ho: el clima, els sòls, les varietats, el coneixement i la passió.

Berenem magdalenes amb cireres {i una tassa de llet}

I el meu dubte és saber quin motiu tinc per a fer magdalenes quan la Violeta tomba per casa. Inconscientment les preparo i berenem. Ja en vaig fer unes que van sortir molt bones perfumades per a prendre un te floral i unes quantes més que trobareu a l'etiqueta de magdalenes. Ara és el temps de les cireres i aprofito per a fer-ne amb aquest fruit que tant agrada a casa. També tinc al blog altres receptes que surten molt bones com el pastís de pastanaga i pomes i el semifred de La Riera, entre d'altres i on les cireres tenen el seu paper. Però aquesta vegada he afegit un ingredient que m'agrada molt i que he utilitzat al bolo d'aipim o aipim frito, que són receptes brasileres. És la mandioca o nyam, una arrel tuberosa molt rica en fècules.

Pa de remolatxa i sopa de ceba {contigo, pan i cebolla}

El cap de setmana ha resultat fred i amb un sol que jugava a fet i amagar. El forn em demanava que l'engegués com fos i les cebes em picaven l'ullet dient que havíem de començar a arrencar-les. Al cap em venia allò de contigo, pan y cebolla, així que calia fer alguna cosa per a passar el temps amb la Violeta, disposada com sempre a donar un cop de mà i fer de model quan convé. D'aquests dies han sortit un pa de remolatxa que feia temps que esperava ser cuinat i una sopa de ceba, senzilla i bona. I amb la idea de fer un àpat saludable i de proximitat. Ho comparteixo per si us ve de gust posar-vos als fogons...