Amb Alex Atala, anem a Paraty

Existeix el paradís? Jo n'estic segura. I a més sé on està i com es diu: Paraty. A part de la seva arquitectura colonial, que manté des de la seva fundació l'any 1667, forma part també de la gran reserva brasilera Mata Atlàntica o bosc atlàntic que emmarca les seves platges. I vet aquí que mirant un reportatge d'un dels meus cuiners preferits, l'Alex Atala el xef propietari del restaurant DOM de São Paulo, vaig descobrir que hi anava molt a cuinar. Així que un cop més vaig dirigir-me al meu arxiu fotogràfic i vaig cercar a veure què hi tenia.

Sopa de gulasch {anem a Viena, visitem l'Hundertwasserhaus }

Resulta que quan viatjo em complau veure racons i llocs ben diferents dels que estic acostumada, bé com tothom. A mi m'agrada anar amb els ulls ben oberts i no perdre'm detall, tot alimentant-me amb allò que durant molt de temps m'omplirà l'ànima recordant les coses belles que hauré mirat atentament. Durant una escapada a Àustria, i concretament a Viena, vaig visitar un museu ben original de l'artista Friendensreich Hundertwasser (1928-2000), el Museum Hundertwasserhaus. Aquest museu està en un bloc residencial construït per l'artista austríac i que recorda d'alguna manera a Gaudí. Va ser edificat durant els anys 1983 i 1986. Dins de les habitacions hi creixen arbres que surten a l'exterior. Al costat dels edificis hi ha un bonic centre comercial amb el mateix estil d'arquitectura especial i que em va agradar moltíssim. Comparteixo les fotografies amb vosaltres, encara que no vaig poder fer-ne a dins ja que no està permès, perquè ho veieu i el visiteu si alguna vegada aneu a aquesta ciutat tan bonica.

Caldo verde amb col kale {versionant un clàssic portuguès}

Una vida tranquil·la. Això és allò que desitjo en tot moment. Poder viure-la sense massa preocupacions, les justes que venen amb el dia a dia. Tenir un bon llibre a mà, un passeig tot mirant el cel i els paratges que ens envolten, un bon vi per a compartir amb els meus i bons aliments. I com a bons aliments, si els puc cultivar i cuidar, no tenen preu. Ja us he parlat d'altres vegades de les sensacions que proporciona tenir un hort urbà: en poca extensió es poden obtenir verdures que collides al moment et donen una opció de menjar fresc. I així vaig fent. Ara hi tinc: safrà, espigalls, bledes,  enciams, pastanagues de colors, col kale, cebes, tirabecs i pèsols. La vida va fluint i amb ella van sortint al seu temps tots els cultius que aprenc a fer de manera ecològica.

Fent pasta fresca {i salsa vellutada amb tòfona i pollastre a l'ast}

Casa nostra és un dels punts del món on més es consumeix pasta. Amanides, macarrons gratinats, espaguetis fets amb qualsevol cosa i pasta de molts altres tipus. Sempre en tinc al rebost i en grans quantitats. Procuro que sigui de qualitat. I de vegades també en compro de fresca. Però hi ha dies que tinc el moment zen a la cuina i m'agrada preparar-la jo. Com avui. No és gens difícil i per poca manya que tinguis sempre surt bé.

All That Jazz, crema de bledes {i un estri de cuina}

Què és la felicitat? Ben bé no ho sé. Però sí que puc dir que sóc molt feliç quan la tinc al meu costat. El temps passa de pressa i no puc gaudir d'ella tot el que voldria. I és que la Violeta és com un buf d'aire fresc que fa que tot sigui molt fàcil. Aquests dies de vacances hem aprofitat per a fer una mica de vida a l'hort i ella, com sempre, m'ha fet de model. Entre les dues sabem com fer-ho i ens enfadem però de seguida tornem a riure com si res. També ens ha acompanyat el Xingu, el seu gos que acaba de fer 10 anys, passejava i ens mirava tot vigilant.

Ordi a la cassola {cuinant amb cereals i Aneto}

Moltes vegades en el dia a dia de la cuina et trobes que no saps si cuinar arròs o pasta, ingredients que mai falten al rebost i que en consumim tot sovint. No fa gaire vaig comprar un paquet d'ordi per a tastar-lo perquè vaig llegir en una revista que justament aquest cereal era una altra opció a triar.

A l'olla barrejada qui no entra para {joc popular}

A l'olla barrejada qui no entra para, a l'olla barrejada qui no surt ha perdut... Ho recordeu? I per a ser sincers no sé si encara es canta. Aquest joc popular de saltar a la corda que agradava a l'hora del pati, per a petits i no tan petits. Però avui farem una olla barrejada que poc té a veure amb el plat tan nostrat, només li hem manllevat el nom. Perquè hem fet una barreja amb restes de quan cuinem caldo en grans quantitats.

Unes patates acompanyades de pop {a la gallega}

La meva etiqueta d'avui de cuina per a mandrosos està més justificada que mai. Més que una recepta és un consell. Fins i tot amb les fotografies em deixo anar. Volem menjar bé però no tenim temps. Ens agrada la bona cuina però tenim dies de nyonya que, ai las, com ens hi posem? Jo tinc la solució per a aquests moments: comprar bons productes ja preparats i que siguin de confiança, i amb un resultat casolà que ni els de casa ho notaran.

Arròs amb bròquil i magret d'ànec {segona versió}

Fa dos anys ja vàrem fer aquest arròs amb un dels caldos Aneto, el que portava el sofregit de carn i verdures preparat per a paella de carn. Ara el tornem a cuinar però amb un sofregit de ceba confitada i emprem el caldo de pollastre, sí aquell que tots tenim al rebost per als dies que ens ve de gust, de manera inesperada, una sopa. O el tenim perquè senzillament ens agrada.

Sopa amb brossa de peix {amb dedicatòria}

El meu amic Cesc viatja molt. Viu sol i no és home de mercat. Reconeix que quan està aquí menja bé però també fa servir moltes conserves. L'últim dia que va passar per casa em va demanar que li guardi, com cada any, un mica de la sopa amb brossa que fem la família pel dinar de Nadal.

Vichyssoise de pebrot vermell escalivat {som a l'estiu!}

Ha arribat l'estiu i vénen dies de barbacoa amb amics. Podrem escalivar uns pebrots vermells per a fer una vichyssoise que li donaran un toc fumat diferent. Amb una cervesa freda a la mà farem petar la xerrada mentre es couen.

Paella per a nens {amb caldo Aneto}

Quan preparem arròs a casa els nens sempre acaben destriant el peix i les verdures que hi posem. Així que quan vénen a dinar només cal posar-ho tot tallat ben petit i llavors no posen cap pega i s'ho mengen tot. I els adults també. Per a quatre nens amb gana,

Fesols amb cloïsses {oh, el mar!}

A casa consumim llegums a dojo. Ens agraden i com a mínim en fem un parell de cops a la setmana. Quan vàrem fer la Trobada de bloggers a Tarragona va venir en Josep de Menja de bacallà, que em va portar uns fesols de Tordera (Maresme) que es diuen Genoll de Crist i uns altres Or i plata, a qual més bo. Farem els primers amb unes cloïsses que ens agraden força.

Arròs amb magret d'ànec i bròquil {l'heu de tastar!}

Avui us descobriré un secret: entre setmana quasi que no cuino. A casa fa temps que vàrem establir una norma: qui arribés primer ho faria. I normalment qui ho fa abans és el meu marit. Us puc ben dir que cuina senzill però molt i molt bé. Que si una verdura, que si unes llenties, que si el que sigui.