Pastís de formatge blau i figues

Encara queden uns dies d'estiu i fa calor, però el meu entorn ja em diu que en pocs dies entrarem a la tardor. Continuarem patint aquest temps i el camp continuarà sec. Tots tenim ganes que canviï i, mentrestant, anirem consumint els fruits de finals de temporada: les figues i el moscatell (cobert amb xarxa verda pels ocells). I veient que falten dies per collir les magranes, que per sort, de moment aguanten i no s'han obert, sembla que l'autumne ja treu el nas.

Sopa freda de carabassó, tomàquet i ametlles tendres, 'Binu'

Una de les coses que més m'agrada és observar els cultius all llarg de l'any, veure com canvien, com neixen, creixen i, finalment, completen el seu cicle, I, si he de triar un arbre, l'ametller s'endú la palma. M'enamoren les seves flors quan apareixen, gairebé abans que arribi la primavera; la catifa de pètals que queda per terra quan el vent se'ls emporta; el lent progrés dels ametllons que un dia seran ametlles, i, finalment les fulles seques que anuncien que el cicle s'ha acabat i que l'arbre torna a reposar. Potser per això l'ametlla té per a mi alguna cosa més que un gust.

Sopa freda de tomàquets escalivats amb escopinyes i margallons

Que les sopes fredes entren com si res a l'estiu és cert i diria que necessàries, encara que jo em puc menjar un caldet calent en qualsevol moment, sigui de pollastre sigui de peix. Però els gaspatxos i altres sopes com aquesta d'avui no falten mai a casa. 

Nespres en almívar

La nespra japonesa és un fruit originari de l'Àsia oriental que es cultiva amb èxit als països de clima càlid o temperat. A casa nostra s'hi adapta perfectament i, quan arriba el moment, els arbres apareixen carregats de fruits daurats i saborosos.

Què fer amb els calçots que sobren

Estic segura que durant la temporada de calçots feu una bona calçotada, sigui a casa, en alguna masia amb amics o en un restaurant. I també estic gairebé convençuda que, com passa sovint, en sobren. Fins i tot pot ser que en demaneu alguns de més pensant ja en l'endemà.

La Francisca i els seus panellets, una vida entre llibres i ametlles

La primera impressió que vaig tenir en veure la Francisca va ser el color de cel dels seus ulls, uns ulls que s'entelaven quan parlava dels seus. Després, el seu nom, Francisca, com la meva àvia materna, la Sisqueta. Potser per això, o per la serenor que desprenia, vaig saber de seguida que aquell matí seria tranquil, d'aquells que deixen rastre dolç al record. Vam començar parlant amb la prudència de qui s'explora, però ben aviat vam descobrir que coneixia part de la meva família. La conversa es va omplir de somriures i confidències, i tot va fluir amb naturalitat.

Pastís amb crema d'ametlles, figues, raïm i mango

Quan tinc enyorança del menjar del Brasil faig feijoada i compro per postres un alvocat, o una papaia o un mango. Una manera de transportar-me en el temps i reviure els gustos de la meva infantesa. Ja he explicat altres vegades que al pati de casa teníem aquests arbres fruiters més un llimoner i dos guaiabers, un que donava guaiabes roses i l'altre les feia blanques. I fa uns dies vaig veure per la Xarxa que una noia plantava un os de mango i li sortia un arbre. Per sorpresa meva, vaig fer el mateix i aquí teniu el que m'ha sortit.

Peres al forn amb romaní

La perera ha estat molt generosa. Hem pogut gaudir dels fruits i repartir-ne a balquena. Ara ja en queden poques, però abans no s'acabin vull compartir unes postres que són una delícia i es preparen en un tres i no res: peres al forn amb romaní.

Collint farigola amb el Pep de Verol

El camp és ple de farigola florida. És un goig veure-la i collir-la, tot i que jo espero l'arribada de la primera lluna de primavera per guardar-la a la cuina tot l'any. És en aquest moment quan conserva millor les flors i les seves propietats. Fa uns dies, però, vaig tenir la sort de poder-ne collir amb el Pep de Verol.

Borraines, borratges amb mel

El blog també em fa adonar del canvi climàtic. Fa deu anys, vaig preparar uns bunyols de borratges el vint d'abril, coincidint amb la seva floració. Ara, però, les borratges han florit un mes abans, com tants altres cultius que ens envolten. Això em recorda el que vaig escriure aleshores (l'he millorat):

'La dita que tot va quedar en aigua de borratges sembla voler dir que allò que preteníem va quedar en no res. Però avui, a la nostra cuina, no ha estat així: hem aconseguit uns bunyols que, per ser la primera vegada que els fèiem, ens ha agradat força. La natura al plat i al paladar d'una manera plaent. Sortir al camp no té preu, i la natura ens recompensa amb escreix quan la visitem. Paisatges, fauna i flora en estat pur ens mostren allò que sovint només veiem en llibres, a la televisió o a l'ordinador. Només cal calçar-se bé, obrir els ulls i caminar. Res més. Així que, en la nostra última sortida, en veure les borratges en plena floració, vam aprofitar per collir-ne i fer uns bunyols per berenar...'

Infusió de flors de l'hort

Quan passejo amb la càmera per l'hort hi ha detalls que no veig fins després en el moment de l'edició de les fotografies. La natura ens mostra i a la vegada ens amaga petits detalls que l'ull nu no detectem. I amb les flors em sorprenc quan les miro en pantalla i em fa pensar amb el Petit Príncep quan deia que ...l'essencial és invisible als ulls'...

Crema de carabassa amb torrada de roquefort

L'estiu encara no ha marxat, però les nits ja seran menys caloroses i una crema ens vindrà de gust. Bé, a mi em venen de gust tot l'any. Soc sopera de mena i aprofito que al rebost tinc quatre carabasses petites, que són de la collita d'enguany que no ha anat bé, i abans que es quedin seques les prepararé amb una crema que ja ha sortit altres vegades al blog.

Figues i mores amb crema de xocolata blanca

La nostra figuera, tan generosa com sempre, ja ens dona els seus fruits a balquena. I au a posar-les a les amanides, a fer la melmelada que ens acompanya els esmorzars del matí o a menjar-les a peu d'arbre, sobretot quan la pluja s'ha encarregat de rentar-les. I què dir dels esbarzers?

Sopa freda de tomacons escalivats i cireres

Tenir un hort és molt bonic, però durant l'estiu és un no parar. Quan arriba allò que has cultivat i has estat esperant amb ganes els fruits venen tots de cop. Els matins són agradables mentre vas collint, traient herbes i regues. I ara toca el torn dels tomàquets i dels tomacons. 

Espaguetis amb carabassó i avellanes

Perquè les carabassoneres són generoses i em donen els seus fruits a balquena, toca cuinar-los de totes les maneres possibles. Al blog en podeu trobar preparats de diverses maneres. Unes quantes receptes: un risotto, una crema amb altres verdures de l'hort i una crema d'albergínia i carabassó. Aquesta temporada els estic cuinant molt amb pasta. Queda un plat excel·lent. Per si sol el carabassó no té massa gust, però si el combinem amb altres ingredients, resulta deliciós.

Tian amb verdures del meu hort

Tens a l'hort cebes, carabassons, tomàquets, albergínies i herbes aromàtiques. De bon matí fas un tomb i agafes de tot. Què podrem fer? Doncs un tian. I és que en aquest temps és un goig poder menjar de temporada i sobretot, de metro zero. 

Pastís de xocolata i avellanes

    

Hi ha persones a les quals no cal preguntar si els agrada la feina que fan. I això ho vaig veure fa uns dies quan em van convidar a l'esdeveniment gastronòmic que es va dur a terme amb el títol 'Cuina això si tens ous' al Campus Educatiu de Tarragona. Em va rebre la Núria Callau amb el somriure d'aquells tenen llum als ulls i amb la satisfacció de fer-te sentir a gust. I sí, a ella li agrada molt el que fa. 

Quiche de bledes, ortigues, llagostins, formatge i olives

De la mateixa manera que puc anar al mercat sense cap idea preconcebuda de què compraré, quan passo per l'hort de bon matí després de treure herbes i regar, miro a veure què podré preparar per dinar. Veig bledes i algunes ortigues, una quiche aniria bé. Al congelador tinc uns llagostins congelats i al rebost unes olives negres... 

Compota de figues servida amb mató

I sí, ara ja puc dir que s'han acabat les figues per enguany. En queden tres a l'arbre i aniran en qualsevol amanida d'aquesta setmana. Avui compartiré una recepta que m'agrada fer i que resulta una bona exquisidesa per acompanyar formatges, gelats, iogurts, cocs o com avui, un mató. Una recepta que vaig treure d'un llibre de cuina que és una joia, tant per la seva autora com per l'il·lustrador.

Clafotís de figa coll de dama negra

Diuen els Figa Flawas que no s'acabi l'estiu, però la figuera em mostra que s'està acabant. Fulles seques a terra i tot que encara en té de verdes i figues que van madurant, l'estiu se'n va. I amb ell aquesta calor insuportable que sembla que no ha de marxar del tot almenys es pot dormir millor.