I sí, ara ja puc dir que s'han acabat les figues per enguany. En queden tres a l'arbre i aniran en qualsevol amanida d'aquesta setmana. Avui compartiré una recepta que m'agrada fer i que resulta una bona exquisidesa per acompanyar formatges, gelats, iogurts, cocs o com avui, un mató. Una recepta que vaig treure d'un llibre de cuina que és una joia, tant per la seva autora com per l'il·lustrador.
Es tracta del '1080 Recetas de Cocina' de Simone Ortega i il·lustrat per en Javier Mariscal. Un llibre que es va exhaurir i pel que sembla tornarà a sortir el dia 5 d'aquest mes. Me'l vaig autoregalar el març del 2008, quan va néixer la Violeta (m'agrada celebrar dates importants i ho anoto al llibre). Jo, que col·lecciono llibres de cuina, us puc dir que és dels més bonics que tinc i amb un paper bo de tocar. De les receptes que porta, totes molt clàssiques, n'he fet moltes i surten molt bé. I de les que més he repetit és la de la compota de figues: torno a dir que com la figuera és molt generosa he de preparar melmelades i compotes que després ajuden a passar l'hivern en les postres. Pels ingredients em feia falta una taronja i tot que ara encara no és el temps, vaig anar a l'hort a buscar una que vaig veure caure de l'arbre. Totes estan ben verdes i espero que no es clivellin, el canvi climàtic les està malmetent i tot va com va.
La compota la faig a ull segons la quantitat a preparar i varia de la que porta el llibre. Aquí teniu tal com l'he preparat,
Ingredients,
- 15 figues madures
- 15 cl de vi negre
- 10 cl d'aigua
- 150 g de sucre
- 6 claus d'olor
- pell de taronja fresca
- 1 branqueta de menta
- i una de canyella
En un cassó hi posem el vi, l'aigua, la pell de taronja, el sucre, els claus d'olor, la branca de canyella i la de menta. Deixem coure uns 10 minuts a foc mitjà. Mentrestant, pelem les figues deixant-les senceres i les afegim a la cocció, a foc suau sis minuts més. Seguidament, traiem les figues amb una escumadora i les posem en un pot. El xarop que ha quedat al cassó el reduïm a foc suau uns quinze minuts. La recepta diu que caldrà colar-lo, jo no he fet perquè m'agrada la fusta que queda de les figues. Sí que he tret la menta i la pell de la taronja, que he tallat a tiretes molt fines i les he tornat a posar dins la compota. El pot ha esperat a la nevera l'hora de ser servit. Aquesta compota queda molt bona i gens embafosa i fa molt bona parella amb el mató. I què dir de les tires de taronja? Una delícia. A part, he posat un tros de figa fresca per tenir diferents textures.
Concerto in D Minor, BWV 974: Adagio, Johann Sebastian Bach, Vikingur Ólafsson
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada