Bescuit de llimona amb llavors de roselles

M'agrada compartir l'origen dels ingredients que fem servir a les receptes. Alguna vegada m'han comentat que no sabien d'on venien. Per això he volgut posar les roselles seques, que ens regalen les seves llavors.  Així podeu veure les que utilitzo i que són del meu hort. En un gerro queden la mar d'elegants.

Coc de farina d'ametlles i l'espectacle de les flors dels ametllers

Els japonesos tenen l'espectacle de les flors dels cirerers, sakura, quan floreixen. I jo espero tot l'any que arribin les flors dels ametllers que tinc al voltant per l'espectacle particular que em regalen. És poesia en estat pur i aprofito els seus fruits, les ametlles, per fer un coc en agraïment i poder-lo compartir.

Pantxineta

De fet, avui no tocava publicar, però ahir vaig veure el film 'La habitación de al lado', de Pedro Almodóvar, i vaig quedar tan impressionada per la posada en escena que aquest matí necessitava fer alguna cosa amb flors. Surten en moltes escenes provocant una bellesa difícil d'oblidar. I a mi que m'agraden tant, vaig pensar que havia de fer algun post amb elles: les postres que prepararia anirien guarnides, encara que fos amb el tovalló, la copa i els coberts.

Coc sense gluten amb nabius

He de reconèixer que a vegades compro ingredients per tenir-los al rebost, però sense pensar què podré fer amb ells. Fa uns dies em vaig adonar que la farina de cigró que tenia caducaria aviat, així que la vaig agafar per fer un coc sense gluten d'una recepta que em van donar fa temps. I aquí la teniu.

Brownie de garrofa i mill

De brownies ja en podem trobar al blog uns quants: el que està farcit de ceps i melmelada de rossinyols, el de fruits secs fet amb farina de teff, el brownie amb peres (les fotos que més m'agraden), el de xocolata negra i fruits secs i el de xocolata amb nous. I avui n'afegim un de més: el de farina de garrofa i mill.

Clafotís de figues bullides amb vi negre

Temps de figues i anem fent. La qüestió és que quan venen ho fan totes de cop i en quinze dies no pares de preparar el que sigui. De clafotís amb figues ja en vaig compartir un l'any passat: Clafotís amb figa de coll de negra. Enguany el torno a preparar, però amb alguns canvis i matisos (he canviat la farina d'ametlla per la d'avellana), de manera com m'agrada d'anar fent i millorant. 

Dònuts de pastanaga i avellanes

Temps de pastanagues. N'hem tret a l'hort unes quantes i ara toca preparar-les com sigui: crues a les amanides, bullides a la verdura, fent escabetxos, fent pastissos... i com avui uns dònuts. Potser no hauria de fer servir aquesta paraula perquè està registrada, però així ens entenem. A més, els dònuts es fan fregits i aquests van al forn. Han quedat boníssims i els de casa us ho agrairan. 

Pastís de xocolata i avellanes

    

Hi ha persones a les quals no cal preguntar si els agrada la feina que fan. I això ho vaig veure fa uns dies quan em van convidar a l'esdeveniment gastronòmic que es va dur a terme amb el títol 'Cuina això si tens ous' al Campus Educatiu de Tarragona. Em va rebre la Núria Callau amb el somriure d'aquells tenen llum als ulls i amb la satisfacció de fer-te sentir a gust. I sí, a ella li agrada molt el que fa. 

Strudel de bledes

Les cases tenen vida i com moltes coses també s'han de posar al dia. La cuina s'havia quedat una mica obsoleta i calia fer un canvi tot sumant noves tecnologies. Entre les noves incorporacions hi ha una que m'ha fet molta il·lusió: un forn de vapor. I ara estic com una nena amb sabates noves aprenent de fer-lo servir. De fet, té moltes funcions a les quals m'hi hauré d'acostumar. 

Bolonyesa vegana

En pic vaig tenir a les mans el llibre de cuina índia 'Rasa, Sabores e Historias de mi cocina india' de l'Anjalina Chugani i fullejar-lo, vaig saber quina recepta faria tant sí com no. La 'Veggie Bolognese'. Ara pensareu: una bolonyesa vegana? Bolonyesa sense carn? Sapigueu que ha sortit una delícia de plat i que el comensal que sempre comparteix taula amb mi ja m'ha demanat que aquest plat sigui dels que acostumem a repetir. Li ha semblat una bona manera de menjar llegums i variar de com mengem les llenties. He triomfat jo i sobretot, l'Anjalina. 

Pastís humit de taronja

Temps de taronges i els tarongers de l'hort han començat a donar-les a balquena, tot i que encara no són grosses com haurien de ser, però ja les podem consumir. La natura que és sàvia ens dona els seus fruits quan els necessitem i ara ens convé protegir-nos dels refredats que vindran amb el fred intens. I què millor que fer un pastís que les aprofita totes: pell i suc. Som-hi.

Pavlova amb fruits rojos

Malgrat que puguin semblar difícils, aquestes postres que es veuen aparatoses i espectaculars són molt fàcils de fer. Una base de merenga, nata muntada per sobre i fruits al natural que la coronen, cruixent per fora i humit per dins: aquesta és la 'Pavlova'. Diuen que s'anomena així en honor a la ballarina russa Anna Pávlova de quan visitar Nova Zelanda i li varen dedicar aquest pastís. 

Brownie marbrat de tres xocolates

Havia anat a fer la caminada diària, feia fred i tenia ganes d'arribar a casa. Pel camí vaig trobar un ametller, d'un tros abandonat, tot florit i em vaig fer un pom. M'agraden molt aquestes flors efímeres i els pètals que van caient sobre la taula a mesura que passen els dies. Són pura poesia.

Pastís de massapà i pera

És una de les meves instagramers favorites pel bon gust que l'acompanya. Ens seguíem feia temps i un dia vàrem descobrir, dins la gran immensitat de la xarxa universal, que vivíem molt a prop una de l'altra, a pocs minuts de cotxe. Fins i tot que teníem amigues en comú. Com que veia que li agradava, agrada, fer cocs i pastissos li vaig proposar que preparés un per a compartir al blog. I així va ser com vam passar un matí ben entretingut. 

'Galette' de figues

I la tardor arriba amb tota la seva esplendor a la cita anual. Jo l'espero any rere any per poder tancar casa  i mirar, des de la finestra, l'espectacle de colors amb els quals m'obsequia. Enguany l'he esperat amb moltes ganes després d'un estiu sobrepassat de calor. Gaudeixo, tot caminant pel camp i pobles, de racons que són magnífics. Avui en comparteixo un que per més que vegi cada dia no em canso de mirar, la del rafal amb una buguenvíl·lia guarnida de color i l'arbre que em marca l'època de l'any en tot moment.

Pastís de formatge fresc amb figues de l'hort

Ja ho he comentat altres vegades que al Brasil la llet condensada es fa servir molt. Algunes de les receptes brasileres que tinc al blog porten aquest ingredient que és conegut com a 'leite moça', i ho vaig explicar al post del púding brasiler de llet condensada. Avui 'un pastís de formatge fresc amb llet condensada', com el que fan allà.

Bolo de laranja Carmem Motta, i melmelada de taronja de l'hort

Moltes vegades, quan poso una recepta on he fet servir la Thermomix algú em pregunta si es pot fer d'una altra manera, perquè no la té. Responc que sí, que hi ha una alternativa. Doncs avui compartiré una que és de les que he fet més amb l'electrodomèstic en qüestió, però amb la solució ja donada amb un estri de cuina manual.

El coc amb mel de la Loreto Meix

Ara fa poc més d'un any, vaig publicar els cocs de sagí amb una recepta de la Loreto Meix. Quan vàrem parlar quedàrem per a fer més endavant el coc de mel, una tradició gastronòmica pasqual i aquí el tenim. Resulta molt interessant llegir la seva tesi sobre la qual ja us vaig parlar: Els cócs, una senya d'identitat a la Terra Alta (en aquell moment encara es posaven els enyorats diacrítics). I repetir tot el comentari que fa la Loreto sobre el coc que compartim ella i jo avui, seria duplicar-lo, però és més que un suggeriment la seva lectura.

Crema de iogurt amb festucs i pastís de coco i taronja, tornem a Jordània

Aquests dies, amb la trista cosa de la guerra m'ha portat a recordar un fenonem que vaig viure fa uns anys quan viatjava per Jordània. D'aquí que hagi tret el disc dur i repassi les fotografies que vaig fer. De pas preparo unes receptes recordant les delícies que vaig tastar i gaudir, tot recorrent el país de nord a sud en cotxe. El menjar àrab m'agrada potser perquè els ingredients són els mateixos que els nostres, tret d'alguna espècie i herbes que utilitzen i per les receptes que hem heretat. Però us explico què vaig viure.

Cremós i pa de pessic de garrofa

Tot és veure garrofes i pensar en el meu pare. Ja ho he explicat d'altres vegades: ell sempre ens deia que a la guerra, que el va agafar petit, el menjar era ben escàs i la seva xocolata eren les garrofes. Deu ser que ell era de la terra garrofera per excel·lència, Mont-roig del Camp, i alguna cosa deu tenir a veure. I com feia en Joan Miró que sempre duia una garrofa de Mont-roig al maletí i per a qui el garrofer tenia un cert sentit religiós, d'arrelament profund i interpretava aquest arbre com un signe de vitalitat perquè mai perd les fulles.