Una menja vegana per a celebrar el post 600 ❤︎ i un embriac de bellesa

Últimament raciono molt el meu temps. Com més el valores veus que no el pots perdre de qualsevol manera. Intentes: que els llibres que llegiràs t'aportin alguna cosa, que la música que escoltaràs sigui ben triada i t'emocioni, reunir-te amb els amics de sempre o nous amb qui voldràs compartir moments de benestar, que els aliments siguin per a sustentar i no viure per a alimentar-te, i així tot un estol de coses que ens produirà plaer i activarà els nostres sentits.

Pastís de xocolata, canyella i safrà, un regal per als sentits

L'Antònia Casas va emigrar a l'Argentina amb tan sols 11 anys. Amb una maleta de cartó i un bulb de safrà que duia a la butxaca, desenterrat de la seva casa d'Alacant. Aquest fet la va acompanyar la  resta de la seva vida i en totes les cases que va viure sempre en plantava. Una bonica història que les seves netes han escrit ajuntant totes les seves receptes amb relats de vida.

Arròs de bacallà i nap violeta, i unes cases de tros

M'agrada mirar el paisatge d'on visc i conèixer el territori, caminant per senders de petits recorreguts, d'entre 10 i 50 km i que a Catalunya estan marcats amb franges blanques i grogues, com la pintura que té la nostra alzina del camí que em recorda per on passo. I en tots aquests passejos m'agrada observar el vell i bell patrimoni que tenim de cases de tros.

Pit de pollastre confitat i coulis de tomàquet amb fruits vermells

És estiu i tenim moltes ganes de viure a l'aire lliure. Qualsevol excusa és bona per a compartir taula i un bon vi. I sempre, sempre, sempre amb bona música de fons. Què seria de la meva vida sense la música? Cal tenir la banda sonora de la nostra vida, perquè d'ella ens endurem aquests moments viscuts amb intensitat però tranquil·lament. I amb els anys veus que els necessites cada cop més.