Musclos amb tomàquet, herbes i un toc picant

Si teniu poques ganes de cuinar, però voleu sorprendre amb un aperitiu fresc, saborós i un toc picant, aquests musclos són la solució. Sense complicacions, només necessitarem uns quants ingredients de qualitat i el temps necessari per preparar-lo. Si el picant no us agrada podeu ometre els bitxos i gaudireu igualment del plat.

Galetes salades cruixents amb llavors

Unes galetes salades per un aperitiu sempre venen de gust. A més quan estan fetes a casa, sense conservants i amb llavors que ens seduiran des d'un primer moment. Ideals per acompanyar formatges, patés o hummus i que estan fetes en un tres i no res.

Boles de formatge, un aperitiu al jardí secret

La tardor ens deixa paratges i racons que són una meravella. Només cal sortir a la natura i observar els colors. És la meva estació de l'any preferida i ara que ha plogut tant, l'olor de terra humida s'afegeix a l'espectacle. I en aquest jardí secret gaudeixo de la molsa que ha cobert una gran part de terreny al costat de la caseta de llenya, dels preciosos colors de les fulles del caquier, de les oliveres que encara no hem fet, de la magrana oberta que ha quedat com a mostra i em recorda que fa tres anys que no en mengem perquè s'obren totes i també de les moreres que ja han perdut les fulles i les poques que queden ja han groguejat. La bellesa de la natura.

'Financiers' salats

Sembla que la recepta dels 'financiers' ve de l'edat mitjana, uns petits bescuits que el pastisser parisenc Paul Lasne en va millorar la recepta sobre el 1890. Aquest pastisser els va idear en forma de petits lingots per atreure els clients 'financiers', ja que tenia la pastisseria a prop de l'edifici de la Borsa.

Bolinhos de bacalhau

Enguany Sant Jordi va ser molt especial per a mi. I diria que internacional, ja que vaig tenir família colombiana i moçambiquesa que em varen portar llibres dels seus respectius països. Vaig preparar un àpat de benvinguda i vàrem arribar a comptar unes vuit nacionalitats entre tots els que érem a taula. Un dinar ben emotiu i que difícilment oblidarem. 

Paté de sardines en llauna amb cumquats

Tenir llaunes de conserves al rebost sempre em treu de qualsevol imprevist. I què dir de les de sardines que a mi m'agraden molt. Un entrepà amb elles per a mi és un luxe. Recordeu les croquetes que vaig fer tretes d'un llibret de propaganda que guardava la mare del Brasil? Són d'una exquisidesa...

Carpaccio de llagostins del Delta de l'Ebre

M'hauria agradat poder compartir totes les fotos que vaig fer al Delta, però només puc posar un petit resum gràfic del dia que vàrem passar trepitjant el Montsià, la Ribera d'Ebre i finalment el Priorat. Estimar la nostra terra i poder-la mostrar és fer país. I sobretot consumint els productes que s'hi elaboren. 

Puré de moniato, formatge i ceps, la tardor a taula

A la primavera vaig plantar tres moniateres per primer cop. Acostumo a anar a comprar el planter al mercat de carrer de Valls i quan em poso a la cua escolto, dissimuladament, com els altres clients -que jo veig amb experiència- parlen de què compraran i s'expliquen com ho faran i com els ha anat en collites anteriors. Quan vaig sentir que el pagès de davant meu comprava moniatos en gran quantitat, també en vaig voler, però només em vaig atrevir a agafar-ne tres.

Mostatxo Most, una interessant visita al Penedès

Visitar els productors, del que sigui, fa que m'adoni de tot el que hi ha darrere d'una etiqueta. L'embalatge és molt important, però la gran feina desconeguda que hi ha darrere per a aconseguir un bon resultat, encara més. Amb aquest motiu em vaig posar en contacte amb els de Mostatxo, perquè sincerament, primer em va cridar l'atenció de com anava vestida l'ampolla i després perquè m'agrada el most. El que desconeixia era que em lleparia els bigotis, mai millor dit. I amb la Ruth vam acordar de fer-los una visita d'aquelles que ens plauen de fer. I cap al Penedès vam anar.

Croquetes de peix, un vi i un passeig pel Penedès

Cada cop que visito el Penedès em sembla que navego entre vinyes i ho faig agafant aire que m'omple l'ànima de benestar. Anar llegint els cartells indicadors dels cellers, un rere l'altre, mentre condueixo, i veure que els has tingut a taula en algun moment, em fa sentir bé. I sé que hi tornaré perquè  em queden molts cellers per visitar, bé, ens queden, perquè ho faig conjuntament amb la Ruth i això és un privilegi molt gran. Amb ella sempre aprenc. L'últim dia vàrem anar a Heretat Laverna, a Torrelles de Foix. Molt interessant el que ella escriu de l'entrevista. Llegiu,

Arròs Jollof, caipirinha de maracujà i el llibre 'Americanah'

M'agrada tancar la casa quan arriba la tardor. Després de tenir-la oberta per la calor, ve el moment de recollir-me dins i agafar un bon llibre o veure un bon film o posar una bona música que acompanyi. De totes maneres, la temperatura de dies enrere em va permetre anar al meu racó preferit (ara que no hi ha mosques ni mosquits) a llegir i regalar-me una caipirinha per a posar en ambient de la novel·la que tenia entre mans.

Pètals de tomaca confitada amb bacallà fumat i alfàbrega

Tomaca, tomàquet, tomàtec, tomàtiga, tomata, tomàtic, tomacó i moltes més variacions locals que desconec i que formen part de la riquesa de la nostra llengua. De fet, el nom original ve del nàhuatl 'xitomatl', fruit amb melic. Com cada any, quan arriben ho fan tots al mateix temps, de manera abundant i que cal posar tota la imaginació possible per anar preparant-los sense cansar. Del llibre que he tret la manera de cuinar-los avui ja en vaig parlar a la recepta dels milfulls d'albergínia amb llagostins.

Un Pisco Sour a Valparaíso i les cases de Pablo Neruda

I va ser llegint 'L'anguila' de la Paula Bonet, el llibre que em va portar la Ruth fa uns dies, que em va venir la inspiració d'aquest post, d'un viatge de fa dotze anys. Tot just parla de l'artista Roser Bru Llop, una artista barcelonina exiliada a Xile des del final de la Guerra Civil i que ens va deixar el passat mes de maig. Era filla del diputat català Lluís Bru. La Paula, que la va conèixer personalment, explica que la pintora i gravadora va arribar a Valparaíso a bord del Winnipeg l'any 1939, el vaixell que va portar més de dos mil republicans espanyols des de França a Xile gràcies a Pablo Neruda i a Rodrigo Soriano.

Un pícnic al bosc

Amb tot això de la pandèmia sembla que necessitem, més que mai, sortir a respirar aire lliure a la natura. I resulta molt gratificant fer sortides a paratges naturals amb qualsevol excusa, i per descomptat que fer un pícnic és un molt bon motiu per a estar amb aquells que volem compartir taula de manera tranquil·la, tot prenent les mesures corresponents. Així que vaig agafar dues de les meves adolescents preferides i cap al bosc que vàrem anar. 

Temps de figues i una visita a l'Anna Sínia

Plàstics i més plàstics, llaunes i més llaunes, deixalles i més deixalles. Fa temps que em dedico a mirar documentals de natura i m'esgarrifo de veure com som capaços de continuar consumint sense límits una gran quantitat de residus malèfics per a la natura. Jo intento posar el meu gra de sorra i vaig al mercat amb la meva bossa tot demanant que no em posin la compra en envasos que en arribar a casa aniran directament a la brossa. Les parades on compro sempre ja ho saben. I m'agrada veure com moltes persones van amb un cistell. Com m'agraden els cistells. I en tinc una bona col·lecció. I ara n'hi he afegit un de nou d'inspiració nòrdica, de l'Anna Sínia. 

Brandada de salmó

I ja tenim l'estiu aquí. I aquest any després del temps que hem passat tancats tenim més ganes que mai de sortir a fora i gaudir de l'aire lliure. Això sí, que el coneixement i la prudència no ens facin tirar enrere tota la llibertat de sortir que ens hem guanyat. El bitxo continua campant i no hem de abaixar la guàrdia. Però ens vindrà de gust preparar alguna cosa lleugera i fàcil per als nostres. Així que una brandada de salmó per a un aperitiu o acompanyament ens caurà de meravelles.

Gaspatxo de fruita de temporada: cirera, maduixa, síndria i altres

Ara farà un any que vaig compartir el post de la Fira de la Cirera de Bràfim. Una festa a la qual m'agrada assistir però que enguany no es farà. I fins i tot ja havia pensat quina recepta compartir: un gaspatxo de cireres que resulta d'allò més exquisit per al paladar. I en això estava pensant quan casualment dies enrere, en el programa El món a Rac1 d'en Jordi Basté, en Fermí Puig en la seva intervenció va explicar la seva versió. Jo no l'havia fet mai com ell.

Aperitiu de remolatxa i bastonets de pa

Estic llegint un llibre, del que en parlaré més endavant, on una de les protagonistes diu que la seva mare adoptiva sempre deia que ... som allò que mengem. Per això hem de menjar amor, cuina d'amor... i això m'agrada molt. I si a més cuinem amb els productes que hem cultivat i vist créixer, ja no tinc paraules per a definir-ho.

Boles de formatge de cabra farcides de codonyat, fruita seca i herbes aromàtiques

Una de les estrofes de la cançó que acompanya la recepta d'avui diu que ... Si el puc veure, puc fer-ho... (...If I can see it, then I can do it...). És en un context diferent però jo l'aplico a una recepta que trobo a l'últim número de la revista Cuina (234), on hi ha snacks de Nadal, i m'hi poso. Aquesta és la finalitat dels llibres i revistes de cuina. Ho veiem, ho fem.

Fem un vermut, anem a Bràfim

Fa uns dies vaig visitar la Casa Vermouth Padró a Bràfim, a l'Alt Camp. Tot un privilegi fer-ho de la mà de la Marta, la guia, que em va portar per un excel·lent recorregut explicant molt bé totes les seves peculiaritats. En la seva pàgina web, Vermut Padró ens convida a despertar els sentits i jo ho confirmo que resulta una experiència sensorial de gran magnitud: sentir les olors que desprenen les botes, poder tocar i tastar algunes de les herbes que el componen, veure com està muntada l'exposició, escoltar la història de la casa i acabar amb un tast dels vermuts que no té preu.