Melindros {per a una tarda de diumenge}

...

     Això de la xocolata ha vingut d'ella. Al seu pare no li agradava, potser era la mare la que perdia el nord amb aquell producte, però la Dolors no ho recorda, i els temps de privacions tampoc no eren per poder-se permetre luxes tan dolços. O sigui que sempre li havia fet l'efecte que la dèria venia d'ella, només d'ella. Quan s'havien casat i l'Eduard havia deixat de regalar-li bombons, era ella la que intentava esgarrapar quatre duros mal comptats per comprar-ne una mica, perquè era una temptació massa gran per deixar-la passar quan se li posava al davant del nas.

     No hi ha res millor que la xocolata. Desfeta o en rajola, tant és. Ahir, quan en van fer per a la

Figacitas argentinas {un bon esmorzar}

Quan visito un país me'l faig meu. De l'Argentina porto la natura i la seva gent al cor. I no s'oblida fàcilment tot el que es viu allí. Així que quan vaig veure que al llibre Pa de Xavier Barriga hi havia un pa argentí sabia que el faria, volia recordar. És una recepta de Yasmin Recht. Aquests panets acostumen acompanyar els asados argentinos, però també es poden menjar per esmorzar passats per la torradora i untats amb mantega. El resultat és molt bo. 

Pop amb patates {i carpaccio de carxofes}

D'ençà que tinc el blog els amics em regalen les coses més diverses: un got de l'àvia, una forquilla trobada en un calaix, que si un copa que es va quedar sola i podrà sortir en qualsevol foto, o qui passa per una botiga i s'enamora d'un plat que sap segur que m'emocionarà. I això em fa tan feliç! Avui us presento unes carxofes que em portaren de Roma. Oh, oh. Sí, de Roma. En farem en carpaccio.

Arròs amb magret d'ànec i bròquil {l'heu de tastar!}

Avui us descobriré un secret: entre setmana quasi que no cuino. A casa fa temps que vàrem establir una norma: qui arribés primer ho faria. I normalment qui ho fa abans és el meu marit. Us puc ben dir que cuina senzill però molt i molt bé. Que si una verdura, que si unes llenties, que si el que sigui.

Sangria de te {molt refrescant}

La temperatura puja a poc a poc i ens vénen de gust begudes més fresques. Us agrada el te? Si és així, podrem fer una sangria fresca i de pas menjar-nos la fruita que hi posarem. Us asseguro que tindreu força èxit entre els amics que haureu convidat a passar la tarda per a parlar d'aquelles coses que ens agraden. Poseu-hi imaginació i feu-la al vostre gust.

Pastís de crema d'ametlles amb kumquats {ben dolç}

El setembre passat vaig comprar un arbre nan de taronges xineses o kumquats com són més coneguts. L'he cuidat durant l'hivern i ara m'ha regalat una generosa collita. Així que comencem a fer receptes que en portin i amb tot no els acabarem. La galette de rois que vàrem fer ens va agradar tant que la repetim amb petites modificacions. A França en diuen frangipane de la crema d'ametlles que hi posem i que resulta senzillament deliciós.