Pastís de xocolata per a Cósima {d'aniversari}

I així anem fent el blog. I fem amistat amb persones que, encara que estiguin ben lluny, comparteixen les mateixes aficions que nosaltres. I ens arribem a conèixer com si fossin amics de tota la vida, perquè hi ha el blog per davant de les bambolines i per darrere d'elles tenim correus, trucades, trobades.

Parmentier de patata i calçots {La cuinera}

...

   Van endrapar amb delit i avidesa les patates estofades, i també el puré cremós al qual vaig afegir pomes i figues macerades amb vi. No van quedar ni les engrunes d'un altre plat, aromatitzat amb tòfones i un polsim de pebre que acompanyava lloms cuits al forn. A hores d'ara, el receptari ha crescut i ja disposem la terra per a una plantació molt més gran. Hem endreçat dues estances senceres al carrer Carbassa per tal que comencin a grillar al gener i es puguin plantar per Sant Josep.

   Amb tot plegat, també l'Àgueda ha sortit del seu ensopiment.

Paratha {un pa indi}

Dissabte matí. Et lleves relaxada i vols que sigui així tot el dia, sense presses. Voldries estar lluny, però la realitat és que no. I perquè no viatjar sense sortir de casa? Aquest mes a 12 mesos 12 pans un pa indi especiat: paratha. Fer-lo ens ha transportat i la casa olora a Índia. L'encens i les espècies emprades hi ajuden. Per a esmorzar o per a berenar, perquè es fa amb poc temps i sense engegar el forn.

I un rave! {verd al plat}

Arriba el bon temps, volem estar bé, viure a l'aire lliure i haurem de mimar la pell. Ens cuidarem i menjarem de manera òptima per a aconseguir-ho. La nostra pell no es protegeix només amb cremes. Que no ens faltin a casa les verdures, els fruits secs, la fruita i tot allò que pugui caure en una amanida i que també serà una bona manera de mantenir-la a to. La d'avui no és cap recepta. És un toc d'atenció perquè intentem proveir-nos de productes frescos anant al mercat i mirant què ens ve de gust.

Rabanadas com leite de coco {ben tropicals}

Jorge Amado (1912-2001) va ser un gran escriptor del Brasil, de Bahia, a qui també li agradava menjar bé. Era comú que parlés en els seus llibres de diversos plats brasilers. A Tereza Batista, Cansada de Guerra parla de les fatia-de-parida o rabanadas com també són conegudes. Són el mateix que el pain perdu a França o que les nostres rostes de Santa Teresa, que ja us vaig fer en tempura i amb Chartreuse. Però les d'avui sembla que són un invent de Jorge Amado, fetes amb llet de coco, tal com ho explica Paloma Jorge Amado Costa en el seu llibre

Frigideira de peixe {una truita ben bona}

I tornem a fer un bon plat brasiler: la frigideira. Sembla que el seu nom ve dels voltants de 1840, per un vicecònsol anglès a Bahia, que va recollir aquesta recepta que es feia en una frigideira (paella de fregir). Actualment també es fa al forn i queda diferent, però la prepararem més endavant. Es pot fer amb bacallà, amb carn, amb pollastre.