Pavlova amb fruits rojos

Malgrat que puguin semblar difícils, aquestes postres que es veuen aparatoses i espectaculars són molt fàcils de fer. Una base de merenga, nata muntada per sobre i fruits al natural que la coronen, cruixent per fora i humit per dins: aquesta és la 'Pavlova'. Diuen que s'anomena així en honor a la ballarina russa Anna Pávlova de quan visitar Nova Zelanda i li varen dedicar aquest pastís. 

Pastís de massapà i pera

És una de les meves instagramers favorites pel bon gust que l'acompanya. Ens seguíem feia temps i un dia vàrem descobrir, dins la gran immensitat de la xarxa universal, que vivíem molt a prop una de l'altra, a pocs minuts de cotxe. Fins i tot que teníem amigues en comú. Com que veia que li agradava, agrada, fer cocs i pastissos li vaig proposar que preparés un per a compartir al blog. I així va ser com vam passar un matí ben entretingut. 

Moniatos hasselback, i una taula de tardor

La tardor tenyeix de preciosos colors el meu entorn. La figuera ha perdut totes les fulles que ara són a terra d'un marró profund. La vinya grogueja i a poc a poc va perdent els pàmpols, només queden els circells i les rapes, ara seques, els gotims dels quals els ocells en van gaudir al seu moment. El magraner ja llueix daurat amb magranes obertes a terra i que evoquen una autèntica natura morta. El caquier s'ha quedat calb d'un cop de vent, però ha deixat unes precioses fulles del color inconfusible i espectacular que jo espero cada any (els que em seguiu per Instagram el vau poder veure amb fulles). Del codonyer no en puc parlar perquè el vam haver d'arrancar, estava malalt i no el podíem recuperar. Decideixo fer les fotografies sota el magraner primer i després sobre la catifa de fulles que el ginjoler ha deixat anar. Arribarà l'hivern i els arbres descansaran fins a la primavera, quan tornaran a començar el cicle de la vida. Magnífica natura. 

Temps de cireres i de flors amb la Diana de Go Floral

... Estic ocupadíssim amb el meu jardí, i això per a mi és una alegria...

              Necessito tenir flors sempre...

                                                       Claude Monet (1840-1926)

Pastís humit de carabassa i fruita confitada

A casa a acostumem comprar el tortell de reis a la nostra pastisseria de referència, però enguany li hem fet el salt. Després d'unes festes una mica estranyes (com les de l'any passat), ens vàrem quedar a casa i vaig preparar un pastís humit per a esmorzar i poder obrir els regals tranquil·lament. Els grans sabem esperar el moment per fer-ho. El dia va començar fred. Em vaig abrigar per poder fer les fotografies a l'exterior, això no obstant un cop acabada la sessió vaig esmorzar amb gran parsimònia un tros de pastís i el te calent a dins de casa. M'havia preparat la manta per aprofitar el solet, però no va poder ser. Petits grans plaers de cada dia. 

A taula! Un sopar màgic a la Segarra

Sabeu que per podar o treure els fruits d'un saüquer (Sambucus nigra) cal demanar permís a l'arbre? I per quin motiu ho hem de fer? Doncs perquè dins l'arbre hi viuen fades que el protegeixen i tallar-lo és una bogeria. Aquesta història i d'altres les va explicar una remeiera que en sap molt.

Pep Salvat, un fotògraf i la seva mirada

I avui ha arribat l'estiu. Ja el tenim aquí. I amb ell vindran dies de calor i els fruits que l'acompanyen.

 

...a les peres de juny, tan dolces i rosades, 

       més fines que la cera, d'amors saltironants

           les peres jovenetes penjant extasiades, 

                que caben, justes, dintre la boca dels infants...

escriu en Josep Carner a 'Els fruits saborosos' a Les peres jovenetes.

Un pastís de llimona i l'estilisme de la Dolors

 

Amb la Dolors ens vam citar a l'estudi floral de la Diana. Havien de fer el taller 'Estilisme de taula', però per diverses circumstàncies, la situació actual ho posa difícil, es va haver de suspendre. Com que ja comptava que hi aniria, vam fer la sessió igualment. I jo que m'emociono quan veig bellesa a balquena, no sabia cap on mirar.