Peres al forn amb romaní

La perera ha estat molt generosa. Hem pogut gaudir dels fruits i repartir-ne a balquena. Ara ja en queden poques, però abans no s'acabin vull compartir unes postres que són una delícia i es preparen en un tres i no res: peres al forn amb romaní.

Bunyols amb cireres

Quan floreixen els rosers del jardí, em sento feliç. En dies de pluja, el seu perfum s'escampa ambigú més intensitat i omple l'ambient d'una dolçor especial. Cada tres o quatre dies renovo els gerros amb roses acabades de tallar, tot i que m'agrada deixar algunes de les que ja m'han fet companyia, com un petit homenatge silenciós. Totes són precioses. 

Torrades de sant Isidre

Ahir va ser sant Isidre. Tot i que no soc gaire entesa en sants, hi ha dates que es recorden per les seves tradicions i festes populars. Però aquest no n'és el cas. Fa uns dies us parlava de biblioteques, i d'allà en vaig agafar un llibre que em va cridar especialment l'atenció: El llegat de Rondissoni, Història i receptes del xef més influient de la Catalunya del segle XX, escrit pel professor de cuina, sommelier i periodista gastronòmic Manel Guirado i editat per Ara Llibres.

Arròs amb llet i aromes cítrics del meu hort

El títol també podria ser 'Una delícia suau, cremosa i amb aire tropical' perfecta per aprofitar la fruita de temporada, perquè enguany els tarongers de l'hort han sigut extraordinaris. Taronges a cabassos i, com a regal extra, una bona collita de cumquats que m'ha donat el veí. Amb el que em queda d'arròs Essència del Delta de les Dones arrosseres del Delta de l'Ebre, i algunes fruites deshidratades que ronden per la cuina, he decidit preparar unes postres senzilles, però especials, per al dinar de diumenge.

Borraines, borratges amb mel

El blog també em fa adonar del canvi climàtic. Fa deu anys, vaig preparar uns bunyols de borratges el vint d'abril, coincidint amb la seva floració. Ara, però, les borratges han florit un mes abans, com tants altres cultius que ens envolten. Això em recorda el que vaig escriure aleshores (l'he millorat):

'La dita que tot va quedar en aigua de borratges sembla voler dir que allò que preteníem va quedar en no res. Però avui, a la nostra cuina, no ha estat així: hem aconseguit uns bunyols que, per ser la primera vegada que els fèiem, ens ha agradat força. La natura al plat i al paladar d'una manera plaent. Sortir al camp no té preu, i la natura ens recompensa amb escreix quan la visitem. Paisatges, fauna i flora en estat pur ens mostren allò que sovint només veiem en llibres, a la televisió o a l'ordinador. Només cal calçar-se bé, obrir els ulls i caminar. Res més. Així que, en la nostra última sortida, en veure les borratges en plena floració, vam aprofitar per collir-ne i fer uns bunyols per berenar...'

Avellanat

Quan em compro un llibre de cuina el primer que faig és mirar-me l'índex de les receptes i quedar-me amb aquelles que desconec. Això em va passar amb el llibre 'Cremes i flams, postres de cullereta' de la col·lecció la cuina de cada dia de la cuinera reusenca Mariona Quadrada, sobre qui ja us en vaig parlar del dia que vaig assistir al seu taller de cuina amb bolets. Per cert, en continua fent i sempre són molt interessants.

Mató de Pedralbes

Són d'una gran bellesa, però de durada efímera. Espero tot l'any per passejar-me entre els ametllers del camp i poder fotografiar-les, i penso en elles quan les uso en qualsevol recepta o les poso a taula. Avui són les protagonistes a les fotografies juntament amb els seus fruits a la recepta que comparteixo, el mató de Pedralbes i les flors d'ametllers.

Pantxineta

De fet, avui no tocava publicar, però ahir vaig veure el film 'La habitación de al lado', de Pedro Almodóvar, i vaig quedar tan impressionada per la posada en escena que aquest matí necessitava fer alguna cosa amb flors. Surten en moltes escenes provocant una bellesa difícil d'oblidar. I a mi que m'agraden tant, vaig pensar que havia de fer algun post amb elles: les postres que prepararia anirien guarnides, encara que fos amb el tovalló, la copa i els coberts.

Coquetes de sagí i mantega

       

Havia d'acabar l'any amb les tradicionals coquetes, corassons o galetes, com li vulgueu dir, de sagí. Enguany he tret la recepta d'un llibre que acostumo a consultar sovint i tot el que faig resulta d'allò més.

Pinya perfumada amb Chartreuse verd

Aquesta setmana tres receptes exprés: fàcils i amb pocs ingredients. Venen dies d'àpats amb molt de menjar i procurarem menjar fruita per a fer baixar-lo.

Rombes de codony amb formatge

... Llavores, el codony, que és féu vell en la branca,

        dins el calaix perfuma la nostra roba blanca,

            i si l'amorosim al caliu de la llar

                i l'acostem als llavis sorruts, és dolç, encar...

                    Última estrofa d'Els Codonys Tardorals, Els Fruits Saborosos de Josep Carner

Cóc de maçana

Desconec si a vosaltres us passa el mateix que a mi em sol ocórrer: o em salto un pas de la recepta que vull preparar, o poso un ingredient que no toca o m'equivoco en les quantitats. I acostumo a centrar l'atenció en tots els punts, però de vegades me'n passa alguna com és el cas d'avui. Sort he tingut que el resultat de l'errada ha sortit bé i el cóc ja ha volat.

Brownie de garrofa i mill

De brownies ja en podem trobar al blog uns quants: el que està farcit de ceps i melmelada de rossinyols, el de fruits secs fet amb farina de teff, el brownie amb peres (les fotos que més m'agraden), el de xocolata negra i fruits secs i el de xocolata amb nous. I avui n'afegim un de més: el de farina de garrofa i mill.

Clafotís de figues bullides amb vi negre

Temps de figues i anem fent. La qüestió és que quan venen ho fan totes de cop i en quinze dies no pares de preparar el que sigui. De clafotís amb figues ja en vaig compartir un l'any passat: Clafotís amb figa de coll de negra. Enguany el torno a preparar, però amb alguns canvis i matisos (he canviat la farina d'ametlla per la d'avellana), de manera com m'agrada d'anar fent i millorant. 

Figues i mores amb crema de xocolata blanca

La nostra figuera, tan generosa com sempre, ja ens dona els seus fruits a balquena. I au a posar-les a les amanides, a fer la melmelada que ens acompanya els esmorzars del matí o a menjar-les a peu d'arbre, sobretot quan la pluja s'ha encarregat de rentar-les. I què dir dels esbarzers?

Gelat de coco

Temps de gelats, tot i que a casa en consumim tot l'any. Si teniu ganes de fer-ne un de bo i que us portarà al tròpic, aquest de coco us satisfarà i molt. Ara ja els faig tots amb sucre invertit i la cosa millora molt.

Dònuts de pastanaga i avellanes

Temps de pastanagues. N'hem tret a l'hort unes quantes i ara toca preparar-les com sigui: crues a les amanides, bullides a la verdura, fent escabetxos, fent pastissos... i com avui uns dònuts. Potser no hauria de fer servir aquesta paraula perquè està registrada, però així ens entenem. A més, els dònuts es fan fregits i aquests van al forn. Han quedat boníssims i els de casa us ho agrairan. 

Bunyolets de mató i patata

Les pluges dels últims dies han alegrat el camí. Flors silvestres que semblava que no vindrien enguany, de sobte, han arribat per alegrar-nos la vista. Sortir a fer la caminada diària resulta un plaer si les vores estan acolorides per una gama d'allò més variada: malves, galactites, calèndules, fonoll, alfaç, roses silvestres, cards marians i moltes més han servit per a fer el pom que ara llueix a la cuina. Sí a la cuina, perquè és on em passo moltes estones i així em fan companyia.

Pastís humit de taronja

Temps de taronges i els tarongers de l'hort han començat a donar-les a balquena, tot i que encara no són grosses com haurien de ser, però ja les podem consumir. La natura que és sàvia ens dona els seus fruits quan els necessitem i ara ens convé protegir-nos dels refredats que vindran amb el fred intens. I què millor que fer un pastís que les aprofita totes: pell i suc. Som-hi.

Bunyols tropicals de pinya, plàtan i coco

Ahir feia molt de vent fora. A la cuina s'hi estava bé. De bon matí vaig preparar la pasta dels bunyols que havia de reposar un parell d'hores. Tot ben organitzat i podria anar a fer el passeig matinal, després del cafè matinal i de donar un cop d'ull a la premsa dominical.