Torrades de sant Isidre

Ahir va ser sant Isidre. Tot i que no soc gaire entesa en sants, hi ha dates que es recorden per les seves tradicions i festes populars. Però aquest no n'és el cas. Fa uns dies us parlava de biblioteques, i d'allà en vaig agafar un llibre que em va cridar especialment l'atenció: El llegat de Rondissoni, Història i receptes del xef més influient de la Catalunya del segle XX, escrit pel professor de cuina, sommelier i periodista gastronòmic Manel Guirado i editat per Ara Llibres.

Del mestre Josep Rondissoni ja us n'havia compartit una recepta: els fetuccine a la Solferino, extreta del seu llibre Culinària, una petita joia que vaig comprar per cinc euros en una parada del mercat de carrer de la Catedral de Tarragona ja fa uns quants anys. L'acostumo tenir sovint entre mans, ja que m'agrada llegir com aquest cuiner  -deixeble d'un dels més grans xefs de tots els temps, Auguste Escoffier, i inspirador de molts cuiners actuals- escrivia i explicava com cuinar, amb un estil d'altres temps. 

Llibres com el d'en Manel Guirado ajuden a mantenir viu aquest llegat. Llegint-lo, em vaig trobar amb una recepta de torrades semblants a les de santa Teresa, però fetes al forn i sense oli, les torrades de sant Isidre. Al blog, de fet, hi podeu trobar altres versions: les rostes en tempura i Chartreuse groc i les brasileres rabanadas com leite de coco, torrades no tan tradicionals.

El llibre sobre Rondissoni és molt interessant, tant per les receptes com per reconstrucció, encara que limitada, de la seva vida. Va ensenyar a cuinar a centenars de senyores i minyones al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, i va impulsar una revista culinària pionera i avançada al seu temps: Menage. Com va dir en Manuel Vázquez Montalbán, 'Rondissoni era un mestre en el doble sentit de la paraula: el que en sap molt i sap transmetre-ho als altres'. I jo diria que en Guirado ha sabut llegir-lo i reinterpretar-lo molt bé. 

Ingredients,

 - unes bones llesques de pa blanc

 - llet

 - mantega

 - sucre

 - canyella en pols

 - un ou

 - pela de llimona

 - una branqueta de canyella

Preparació,

Escalfem la llet en un cassó. Quan comenci a bullir, hi afegim la pela de la llimona i la branqueta de canyella. Apaguem el foc i tapem el cassó. Deixem infusionar durant mitja hora.

Col·loquem les llesques de pa en una safata i les reguem amb la llet aromatitzada. Deixem que el pa l'absorbeixi completament. Després, amb molta cura (perquè estarà molt tou), el passem a una safata que pugui anar al forn i l'untem amb mantega. 

Pinzellem el pa amb l'ou batut i l'empolvorem amb sucre i canyella en pols. Enfornem a 200 ℃ i ho deixem fins que quedi daurat. En el meu cas, han estat 40 minuts.

Tot i que aquestes torrades acostumen a fer-se amb pa del dia anterior, vaig comprar expressament uns panets i els vaig partir per la meitat. He acompanyat les torrades amb unes maduixes del temps passades per la paella amb una cullerada de mel.

I si a casa sou tots adults, hi podeu afegir unes gotes del licor que més us agradi: donaran un perfum deliciós a les torrades.

Strawberry Fields Forever, The Beatles