Tigres de mar i muntanya {anem a la badia dels Alfacs}

Fer vacances a l'estiu és un plaer. I no necessàriament vol dir que hàgim de marxar, ni molt menys, lluny. Aprofitar per a visitar aquells llocs que tenim pendents de fa temps i a poca distància de casa pot resultar un luxe. Si hi anem entre setmana, ens trobarem més relaxats, sense les aglomeracions de cap de setmana. Així que agafem el cotxe i cap al Delta, on m'agrada anar tot sovint, a gaudir d'un dia de lleure i aprofitar per a tastar els productes frescos que trobem a l'oferta gastronòmica d'aquella terra.

Tall rodó amb salsa de farina de garrofa {i els garrofers}

Potser el d'avui és el post que més m'ha costat escriure del blog. No és fàcil pensar què has de posar quan la teva ànima porta damunt la llosa d'uns fets que per més veiem en altres llocs i no ho entenguem, quan l'horror passa pel nostre costat encara ens quedem més astorats. I la vida continua, però res torna a ser com abans. Sí, i ens hem d'esforçar i continuar i dir amb veu ben alta que no tenim por, i hem de ser valents i pensar que res ni ningú ens llevarà el més preuat que tenim, la vida. I jo seguiré, amb ganes i amb la il·lusió de posar el meu gra de sorra per a ajudar que el dia a dia sigui més fàcil i agradable.

Tast de poesia i lectura de vins {amb Pili Sanmartin}

Tarda d'estiu. Assisteixo encuriosida a una lectura de vins, amb un tast de poesia. Sí, ho dic bé, el vi ens parla, ens transmet sensacions i la poesia es tasta a glops de versos, tot de la mà de Pili Sanmartin.

Móres amb licor i un formatge artesà {anem a Colldejou}

El dia va començar fresc i amb llum de tardor, encara que som a l'estiu. Assolellat i amb vent. Però això no va evitar que agafés l'equip fotogràfic i em dirigís cap a fer una visita a Formatges Colldejou que dirigeix en Marcel Salsench, perquè dies enrere, per uns amics, vaig tenir l'oportunitat de tastar el formatge de llet de cabra fet per ell i que és una delícia. Colldejou és un municipi que pertany a la comarca del Baix Camp i que limita amb el Priorat, al peu de la Serra de Llaberia i de la Mola de Colldejou.

Salsa de mango {amb pollastre arrebossat i un vestit del Senegal}

De les coses que més m'agrada de la feina és el tracte directe amb persones. Amb unes connectes ràpidament, amb altres et costa més. I una de les persones que vaig connectar fa uns anys va ser en Cone. Va venir del Senegal en cerca d'una vida millor per a ell i els seus fills. No ho ha tingut fàcil i de les últimes vegades que l'he vist, continua amb aquella mirada de qui espera que la vida li canviarà en qualsevol moment, sense perdre l'esperança. Sempre m'ha agradat molt el seu tracte respectuós i correcte i com em diu Sra. Nani amb un català perfecte après en poc temps d'ençà que va arribar. No fa gaire va passar i em va portar un vestit del seu país, de la seva tribu. Un encant de persona. I jo li ho vull agrair en aquest post tot desitjant que pugui trobar aquella feina que espera fa tant de temps i que no arriba.