La meva salsa 'Cafè de París' per l'entrecot

     

Potser és molta pretensió per part meva dir a aquesta mantega 'Cafè de París' i que m'agrada tenir preparada per a quan faig entrecots o un altre tipus de carn, però és que no es coneixen els autèntics ingredients i les seves proporcions de l'autèntica salsa que va crear monsieur Boubier al seu restaurant Le Coc d'Or de Ginebra.

Una amanida 'Waldorf' i un tortell amb pomes i nous de Prades

Diuen i es creu que deu el seu nom al maître de l'emblemàtic hotel Waldorf, actualment Waldorf Astoria de Nova York, en Oscar Tschirky. Una amanida que data de finals del segle XIX, tot i que no està massa clar. A casa és de les que més agraden i hi posem imaginació afegint ingredients del temps o dels que sempre es tenen al rebost. Ella és l'amanida Waldorf' i que després dels àpats nadalencs ens anirà perfecta per a la nostra dieta.

Pollastre amb ceps i carabassa

Portar la tardor a taula i gaudir del temps de bolets. En aquest cas, dels ceps. I que acompanyaré amb carabassa de l'hort. Els prepararé amb una recepta que els francesos diuen 'blanquette', un guisat que es cou a foc lent i que se serveix amb una salsa avellutada feta amb nata i ou. Es pot fer amb vedella o també amb pollastre. És una de les receptes més populars de França. 

Musclos per sopar, un llibre i una recepta

... En qualsevol cas no els podíem deixar d'aquella manera, sense coure, perquè s'haurien fet malbé, és a dir, s'haurien mort per si mateixos. Per això la meva mare els va posar a coure. Jo vaig pensar, a veure qui és capaç de menjar un sol musclo ara i, en efecte, ningú no volia musclos, només el meu germà es va menjar les patates, perquè la meva mare també les va fregir mentre bullia els musclos. Al cap d'una estona teníem una enorme plàtera de musclos damunt de la taula, però a ningú no li venien de gust...

Crema d'albergínia i carabassó

Que el preu de la llum ha pujat no és cap novetat. A hores d'ara ja n'estem assabentats i de quina manera. Haurem d'empescar-nos totes les possibilitats de no pagar més del compte a la factura. Engegar el forn a qualsevol hora pot sortir caríssim. Preparar el dinar o el sopar dins de les hores de la tarifa més cara, si cuines amb electrodomèstics elèctrics, resultarà un luxe.

 

Quètxup casolà i altres conserves de tomàquet

L'any passat ja us vaig comentar al post de Temps de tomàquets tot el que passa quan arriben els tomàquets. I tornaria a repetir tota la cançoneta de quan surten venen tots de cop. Però no cal, si el llegiu teniu tota la informació. Avui porto una recepta que m'ha sortit a la tercera vegada. He improvisat amb els ingredients i puc dir que enguany sí que he trobat la composició correcta i bona del quètxup casolà. I amb tomàquets madurats al sol...

Pit de pollastre confitat i coulis de tomàquet amb fruits vermells

És estiu i tenim moltes ganes de viure a l'aire lliure. Qualsevol excusa és bona per a compartir taula i un bon vi. I sempre, sempre, sempre amb bona música de fons. Què seria de la meva vida sense la música? Cal tenir la banda sonora de la nostra vida, perquè d'ella ens endurem aquests moments viscuts amb intensitat però tranquil·lament. I amb els anys veus que els necessites cada cop més.

L'amanida de la Roser Oter, una tarda amb bona companyia

'En solitud, però no solitaris, reconduïm la vida amb la certesa que cap esforç no cau en terra eixorca. Dia vindrà que algú beurà a mans plenes l'aigua de llum que brolli de les pedres d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres'.

Romesco de calamars i llagostins, una recepta ràpida

Una de les salses que més ens identifiquen a les comarques del sud, o sigui, les tarragonines és el romesco. Amb ingredients representatius de la més pura dieta mediterrània: alls, tomàquets, fruits secs, oli d'oliva (un dels nostres tresors més preuats), els pebrots de romesco, vinagre, sal i un trosset de pa, fer aquesta salsa és cuidar la nostra salut i pot aixecar autèntiques passions per quant hi ha una recepta per cada família i entorn.

Masqueta de romesco, pop i cloïsses, un arròs mariner de barca

Dilluns passat, a l'Ametlla de Mar, coneguda pels seus habitants com La Cala, es va celebrar la IOa edició del Lliurament de Cargols Km0 2019 a les cuineres i cuiners del moviment Slow Food de Catalunya de restaurants i menjadors escolars. Que fos triada aquesta població no és casualitat, ja que aquest poble pescador que captura el peix de forma sostenible ha fet que sigui un lloc idoni per a la festa d'enguany, diguem-li trobada anual dels restauradors que tenen per objectiu consumir  productes de la pagesia propera i ecològica, amb productes de temporada i sense emprar transgènics.

Parada i fonda al Priorat

Sou dels que us agrada conèixer, caminar i recórrer paratges idíl·lics on no hi hagi turisme massificat? I que a més us agrada el bon menjar i que a l'hora d'acompanyar-lo ho feu amb vins de la terra? Si heu respost afirmativament a les dues preguntes, el vostre pròxim destí és el Priorat. I ara ja no pregunto, només recomano que si voleu descansar tot fent parada i fonda en un indret amb encant aquest és l'Hotel Hostal Sport de Falset.

Calçots, de la terra a la taula

Que a casa ens agraden els calçots no hi ha cap dubte i el meu receptari així ho demostra. Hi tinc una amanida tèbia de calçots, un parmentier de patata i calçot, uns bunyols de calçots, una minestra sobre llit de salsa de calçot, una tatin de calçots, un llobarro rostit amb calçots, uns nyoquis de calçots i una coca de calçots. I és que aquesta hortalissa forma part de la memòria gastronòmica de la meva  nombrosa família, de quan ens reuníem a la masia del tiet Fèlix a Valls, per a gaudir de la calçotada anual que ens portava a tots al voltant de la immensa taula improvisada per al dia assenyalat.

Tall rodó amb salsa de farina de garrofa {i els garrofers}

Potser el d'avui és el post que més m'ha costat escriure del blog. No és fàcil pensar què has de posar quan la teva ànima porta damunt la llosa d'uns fets que per més veiem en altres llocs i no ho entenguem, quan l'horror passa pel nostre costat encara ens quedem més astorats. I la vida continua, però res torna a ser com abans. Sí, i ens hem d'esforçar i continuar i dir amb veu ben alta que no tenim por, i hem de ser valents i pensar que res ni ningú ens llevarà el més preuat que tenim, la vida. I jo seguiré, amb ganes i amb la il·lusió de posar el meu gra de sorra per a ajudar que el dia a dia sigui més fàcil i agradable.

Salsa de mango {amb pollastre arrebossat i un vestit del Senegal}

De les coses que més m'agrada de la feina és el tracte directe amb persones. Amb unes connectes ràpidament, amb altres et costa més. I una de les persones que vaig connectar fa uns anys va ser en Cone. Va venir del Senegal en cerca d'una vida millor per a ell i els seus fills. No ho ha tingut fàcil i de les últimes vegades que l'he vist, continua amb aquella mirada de qui espera que la vida li canviarà en qualsevol moment, sense perdre l'esperança. Sempre m'ha agradat molt el seu tracte respectuós i correcte i com em diu Sra. Nani amb un català perfecte après en poc temps d'ençà que va arribar. No fa gaire va passar i em va portar un vestit del seu país, de la seva tribu. Un encant de persona. I jo li ho vull agrair en aquest post tot desitjant que pugui trobar aquella feina que espera fa tant de temps i que no arriba.

Vitello tonnato {un plat ideal per a una menjada a l'aire lliure}

Els caps de setmana d'estiu són diferents de la resta de l'any. Pot ser que tinguis ganes de cuinar, però també que vulguis anar a la platja o d'excursió, o encara millor estar en família. Em passa, que si vénen els nens, he de ser a la cuina preparant alguna cosa, així que si puc tenir l'àpat a punt, resulta més fàcil. Un dels plats que es pot tenir fet és el vitello tonnato, vol dir més o menys vedella atunada, que es prepara amb una salsa de tonyina, anxoves i tàperes, i és d'origen italià. Viatjarem amb el pensament i farem una menja que ens trobarem al frigorífic quan tornem de la platja. Que encara no fa bo?

Romesco de pop {per a sucar-hi força pa}

M'agrada cuinar el pop. Un ingredient que acostuma a ser entre els menús que preparo. I ara que el començarem a trobar al mercat hi serà sovint. Perquè el pop viu en aigües profundes a l'hivern i a principis de primavera s'apropa a la costa, on es queda durant l'estiu.

Amanida de tomàquets de l'hort {amb romesco}

Com explicar l'emoció de veure en un llibre del gran Alain Ducasse receptes d'un cuiner tarragoní, l'Albert Boronat, és difícil. I que aquest llibre que em va regalar ja fa uns anys, estigui dedicat pel gran cuiner francès, encara em fa més il·lusió. I sobretot, que una de les receptes porti el nom de Tarragona no cal que en parlem més.

Puré de ceba a la Soubise {fent enoturisme a la Conca}

La recepta d'avui resulta molt bona. Una salsa francesa d'acompanyament que fa créixer el plat. Però, que no és l'estrella de l'entrada. Avui us vinc a parlar de l'enoturisme i d'una manera de viure. Una manera de viure a la natura fent allò que t'agrada i posant-hi passió. Evidentment no és tan sols passió, cal també invertir i creure que tot anirà bé. M'agradaria poder transmetre l'emoció que vaig sentir fent aquesta visita: persones que estimen la terra que trepitgen, que saben que ho fan bé i que hi posen tota la il·lusió del món.

Escarola amb romesco {Tela marinera!}

A casa nostra sempre cauen llibres tot l'any, però per Sant Jordi ho fan els especials i desitjats. De l'any passat tinc el Tela marinera! de la mar a la nostra cuina, d'Arola Editors de Tarragona, escrit i cuinat per en David Solé del restaurant Barquet, amb una fotografia minimalista ben diferent i divertida d'en Pep Escoda i prologat per en Joan Roca. Les receptes, tarragonines al cent x cent, estan escrites amb humor i amb comentaris que et fan treure un somriure segur. Com que ens agrada molt l'escarola amb romesco la compartim.

Arròs a la cubana {amb tomàquet i ous de casa}

És el que passa amb l'hort i els cultius: quan arriben ho fan de cop i tens molt de tot. I així vénen els tomàquets. D'una qualitat excel·lent, maduren al sol d'estiu i els culls al punt. Les amanides resulten exquisides i els gaspatxos com us ho podria dir... Els tomacons ens duren fins a arribar la nova collita. Arengades amb tomacons i alls fregits i el pa amb tomàquet amanit amb un bon oli d'oliva constitueixen un luxe immesurable. Amb la salsa que fem amb cinc hores de cocció guarnim els plats de petits i grans, macarrons, espaguetis, arrossos i més, la resta de l'any.