Trufes de Chartreuse verd, un plaer adult

Que el Chartreuse és apreciat i consumit pels tarragonins no és cap secret. De fet, aquest licor es va elaborar a Tarragona des de 1903 fins a 1989. El seu edifici encara és un punt de referència a la nostra ciutat. I per què parlo avui d'ell? Vaig llegir fa uns dies un article a 'El País Semanal', del periodista Use Lahoz, que les existències cauen en picat i que els monjos cartoixans que el fan a Voiron, França, no volen augmentar la producció perquè el creixement per creixement no té sentit per a ells. A part de tot això, sembla que el canvi climàtic també és un factor important, ja que cada cop més es fa difícil trobar les herbes i plantes que s'empren en la seva elaboració.

Puré de patates d'acompanyament i trufes de xocolata blanca de postres.

Abans de res he de dir que ha coincidit que quan he volgut fer una recepta del llibre Noma, tiempo y espacio en la cocina nórdica, del cuiner René Redzepi i editat per Phaidon, aquest ha anunciat que tancarà el restaurant a finals de l'any 2024, per motius dels sous, els horaris i el nivell d'exigència que cal. És un dels llibres que més miro, però a la vegada del que no n'he fet gaires receptes. Segons quins ingredients no m'atrauen massa, però m'hi he anat fixant en algunes tècniques que han resultat sorprenents.

Avellanetes, bombonets de tres textures

Podria ser ben bé una màquina del temps que ens portaria directament a la fàbrica de xocolata d'en Charlie i que en Roald Dahl des d'un raconet prengués nota per a una nova novel·la, quasi seixanta anys després. D'entrada sembla un orgue a punt de sonar, en canvi, el soroll que fa ho desmenteix i continua funcionant incansablement des de 1932, any que va ser creada pel reusenc Salvador Baldric. Estic parlant de 'La trencadora' d'avellanes.

Collint Semprevives, flors del camp {bombons líquids i galetes}

Sempreviva, ramell de Sant Ponç, Flor de Sant Joan. També coneguda com a mançanella (Helichrysum stoechas) és una mata que trobem tot passejant ara al camp i que té un bonic color groc. Si la tallem, la tindrem seca per temps, d'aquí que es conegui a més a més com a flor de tot l'any. És pròpia de la regió mediterrània i a mi m'agrada especialment per la seva olor que recorda el curri. Aprofitant el passeig he fet un parell de rams que donaran color a la taula per a acompanyar les llepolies que he preparat avui: uns bombons líquids i unes galetes.

Petons de xocolata {dolços petons}

No sé si us passa el mateix, però jo quan tinc una cosa per estrenar he de pensar ràpidament com i quin dia ho faré. I això m'ha passat amb el motlle de fer petons, el Pop Kiss de Lékué. Tot i que la capsa porta alguna idea, jo he volgut improvisar per ser la primera vegada, i us puc dir que no serà l'última. La Violeta ha gaudit d'allò més i el resultat: molt bo. Una manera senzilla de fer bombons i llaminadures.

Bombons de trufa cuita {fotografiant una flor}

Esperàvem la Primavera i ja ha arribat. Benvinguda! Des de casa sentim cantar les merles, la sintonia de l'estació. Les tortugues de la meva amiga Lluïsa ja mengen. La vida torna a començar i amb ella les flors que tant ens alegren. Com que aquest mes havíem de fer bombons al Memòries d'una cuinera, aquí en tenim uns que complementen una gerbera i que ens delectaran d'allò més.

Cajuzinhos {dolços brasilers}

El repte d'aquest mes de Film & Food ens transporta a la infància i de debò que em fa molta il·lusió, perquè podré posar la recepta d'un dolç que era el meu preferit i que no he oblidat mai. 

La meva padrineta Dona Carmen, tal como era coneguda per les clientes, era una de les millors modistes de Rio i havia d'anar tot sovint a comprar teles al centre de la ciutat, on es concentraven les botigues de roba. Moltes vegades em prenia per a acompanyar-la i em portava a la Confeitaria Colombo, que estava en el mateix barri, a menjar alguna d'aquelles exquisideses que tant m'agradaven.