Aperitiu de remolatxa i bastonets de pa

Estic llegint un llibre, del que en parlaré més endavant, on una de les protagonistes diu que la seva mare adoptiva sempre deia que ... som allò que mengem. Per això hem de menjar amor, cuina d'amor... i això m'agrada molt. I si a més cuinem amb els productes que hem cultivat i vist créixer, ja no tinc paraules per a definir-ho.

Amanida de remolatxa per una vida saludable

Encetar un any nou, veure que continuem amb les il·lusions de sempre, propòsits que no sabem si serem capaços de continuar (i és que no soc de fer-ne), d'altres que seran nous, projectes inacabats que tindran la seva fi, i sempre un continuar la vida que ens porta a seguir i poder anar fent. A casa  continuarem menjant de manera saludable, l'exercici físic que no faltarà i hores de son que complementaran l'agenda del dia a dia. De fet, propòsits pocs quan creus que va molt bé tot allò que has fet fins ara.

Les flors a la cuina

Fa uns dies vaig llegir l'article de Natàlia Costa al diari Ara: Les flors, potència gastronòmica. Un escrit que resulta força interessant: parla dels cuiners que utilitzen les flors als seus plats i que a mi també m'agraden. Donen color i gust.

Crema de pèsols de primavera

I d'aquí a poc tindrem la primavera entre nosaltres. L'estació de les flors on també retorna la vida al camp i comença el nou cicle de molts fruits. Entre ells els tirabecs i amb aquest motiu no vull perdre l'ocasió de compartir el seu naixement, pas a pas.  Primer la flor i després de mica en mica el fruit. Però faré una crema de pèsols que a casa ens agrada molt i la guarniré amb una flor de tirabec -que són de la mateixa família- i unes flors comestibles que tinc al jardí, de les que en parlaré un altre dia.

L'hamburguesa de xai amb salsa tzatziki de Charlie Ayers

Si hi ha alguna cosa que m'agrada col·leccionar són els llibres de cuina. I en tinc molts dedicats pels autors. Uns, comprats i d'altres, regalats. L'últim ha estat un que m'ha portat la meva filla Bibi, dedicat i signat per Charlie Ayers, el cuiner americà predilecte del món tecnològic, que durant un temps va cuinar per a Google. Resulta que ella va estar uns dies a San Francisco per a visitar unes empreses, entre elles la coneguda abans esmentada. Allí va conèixer el xef, li va comentar que jo tenia un blog de cuina i ell em va dedicar el llibre. D'aquells detalls que agraden i fan molta il·lusió. És el primer llibre que va fer i que porta receptes amb tècniques per a cuinar de manera sana i amb productes orgànics. Una de les seves màximes és ...menjar, beure, divertir-se... i li agrada relaxar-se fent cuina casolana per als seus amics i familiars. També li agrada visitar mercats de grangers locals famosos en tot el país, tot vestint samarretes hawaianes favorites. Viu a San Francisco. Em comenta la Bibi, que Ayers també va cuinar durant quatre anys per a Steven Jobs.

Caldo verde amb col kale {versionant un clàssic portuguès}

Una vida tranquil·la. Això és allò que desitjo en tot moment. Poder viure-la sense massa preocupacions, les justes que venen amb el dia a dia. Tenir un bon llibre a mà, un passeig tot mirant el cel i els paratges que ens envolten, un bon vi per a compartir amb els meus i bons aliments. I com a bons aliments, si els puc cultivar i cuidar, no tenen preu. Ja us he parlat d'altres vegades de les sensacions que proporciona tenir un hort urbà: en poca extensió es poden obtenir verdures que collides al moment et donen una opció de menjar fresc. I així vaig fent. Ara hi tinc: safrà, espigalls, bledes,  enciams, pastanagues de colors, col kale, cebes, tirabecs i pèsols. La vida va fluint i amb ella van sortint al seu temps tots els cultius que aprenc a fer de manera ecològica.

Crema de Sant Josep de safrà {fragància natural}

Això de seguir les festes amb el paladar és un gust. Demà serà Sant Josep i per a la meva mare aquesta festivitat era tot l'any, perquè les postres favorites de casa eren una bona crema catalana i que ella feia com ningú. Jo no hi tinc tant la mà trencada, però em defenso. Un any, quan vaig posar la seva crema, ja us vaig explicar que ella no treia la pela de la llimona i a qui li tocava havia de rentar els plats (ara ho faria el rentavaixella).

El Dia de la Terra {i la nova revista Cuina}

Avui se celebra en diversos països del món El dia de la Terra i nosaltres hi volem posar el nostre gra de sorra tot fent-nos càrrec de la necessitat d'estimar el nostre planeta i tenir cura de no malbaratar els recursos que tenim a mà. Intentem ser respectuosos amb el medi ambient tot cuidant el nostre entorn.

Rap, carabassó, herbes {al verd, l'amor s'hi perd}

La meva amiga Maite viatja molt i quan torna d'un lloc es deleix per a venir a explicar-me'l. Sap que el reviurem juntes, jo amb la imaginació, si no el conec, i ella revisitant-lo mentre l'explica. Li agrada magnificar les aventures gesticulant i, si tenim davant una copa d'un bon vi, acabem rient amb ganes. L'altre dia va passar per casa just quan havia tornat de Nova York i jo del garden.

Una amanida de primavera {amb flors i colors}

Com d'agradable és tenir flors i plantes al voltant. En realitat, per a mi, és una necessitat mirar l'hort, el cel, la natura.  Heu menjat flors de taronger? Són comestibles com les malves, les violetes, les borratges i d'altres. Donen un gust especial i fresc. Les amanides són un plat d'imaginació: s'hi pot posar tot allò que ens vingui de gust i que més ens agradi. I ara a la primavera guarnir-les amb flors és una bona opció.

Tu si na cosa grande {una crema d'espinacs}

Els caps de setmana són fantàstics. Pots llevar-te tranquil·lament i anar a marxa lenta sense que res et pressioni. De bon matí surto a mirar-me l'hort. Ahir vaig veure que els espinacs i les cebes tendres estaven al seu punt i vaig decidir que faria una crema km 0. Les patates emprades també són de casa, proximitat total. A l'hora d'emplatar per a la foto un plat antic de ceràmica de Manises posa els colors. I per a títol de la recepta una cançó de Vanessa Paradis que m'agrada molt: Tu si na cosa grande.

Pastís de crema d'ametlles amb kumquats {ben dolç}

El setembre passat vaig comprar un arbre nan de taronges xineses o kumquats com són més coneguts. L'he cuidat durant l'hivern i ara m'ha regalat una generosa collita. Així que comencem a fer receptes que en portin i amb tot no els acabarem. La galette de rois que vàrem fer ens va agradar tant que la repetim amb petites modificacions. A França en diuen frangipane de la crema d'ametlles que hi posem i que resulta senzillament deliciós.

Amanida de pera, formatge blau i fruits secs {vermell}

Qualsevol dia és bo per a fer un sopar romàntic. Perquè esperar que ens inciti un dia comercial? No cal. Fer-ho inesperadament, sense que ho esperi. Una carta lacrada, una trucada suggerent...

Un sopar lleuger.

Cultivant l'hort urbà {ha nascut en Max}

L'Ester del Picaronablog ha creat un repte mensual per a blogaires d'horts urbans. El nostre és un blog gastronòmic, però en tenim un de petitó. Aquest mes convida a explicar com ha anat la temporada d'estiu. I jo li dic que he anat regant les maduixes, que han crescut moltíssim i encara estan productives, la menta, la farigola, el romaní, la sàlvia que torna a estar esplèndida i el llimoner que estic tractant perquè ha agafat pugó. I poca cosa més.

Infusió de marialluïsa {del nostre hort}

La marialluïsa de la torreta ara està esplèndida. Ja cal que anem pensant què hem de fer amb les seves fulles abans que caiguin. Encara fa calor, però el rebost que es nodreix de l'hort tot l'any ja espera les seves fulles seques.

L'hort i la felicitat {la vida a l'aire lliure}

Diuen que el roce hace el cariño i això ho hem après bé amb la natura. Per més que te l'estimis fins que no hi tens contacte directe amb allò que plantes no t'adones del seu valor real, per més exigent que siguis comprant productes de qualitat.

Un dia et mires el calendari per a veure què s'ha de plantar en tot moment (es nota que n'estem aprenent), l'altre prepares la terra, seguidament vas al pagès a comprar llavors i planters, tot aprenent de les explicacions que ell et dóna i de les persones que fan cua amb tu.

Vieires a la meunière {i una amanida amb fruits secs}

Fish'n'chips VII

                                                                                       

. . .

Eren les nou del vespre i van trobar un bistrot obert de casualitat. Ella va demanar una amanida. Ell, una coquille Saint-Jacques. La sentència de l'Opel Astra i el crit de les feromones de la Muriel encara retrunyien a les orelles del Gaspar. "No trobo cap semental", havia dit. I amb la seva porció de vi de Borgonya corrent per les artèries ell va ser capaç de rematar aquell diàleg avortat: Si vols jo te'l faig, el crio. Ella va riure, feliç. Què? Ell es va encendre un altre cigarret. Que per fer-te un nen només cal que m'ho diguis. Ella va riure més fort. Tranquil, que mai no et demanaré res més. Tu insemina, que de la resta m'encarrego jo. Es va aixecar fent tentines per anar al bany. I quan estava d'esquena, l'estat etílic no li va impedir sentir la mirada del Gaspar, un pes veneri allà on acaba la columna vertebral. Els llums de l'escenari es van apagar. Havia acabat el primer acte.

                                                                                                       . . .

Del llibre: Olives picants d'Anna Monreal, editat per Proa.

(Amb autorització de Proa)

La banda sonora que ens acompanya al llibre: Blu on blue per Bobby Vinton, Gloomy Sunday per Sarah Vaughan i Can't get enough of your love babe per Barry White.

Balas de doce de leite {anem al circ}

Imagineu que m'entrevisten i em pregunten:

- Nani, què és el que t'agradava més de quan eres petita?

Jo respondria sense pensar-m'ho: 

- O doce de leite! (el dolç de llet). 

Em delia per aquest dolç, sec o en pasta. Així que quan Film&Food ens van reptar a fer un petit caprici individual ho tenia clar, perquè aquesta llaminadura em continua agradant molt. 

El meu hort urbà {un plaer de la vida}

Avui us parlaré del plaer de tenir un hort urbà a la ciutat. Viure a Tarragona, amb un clima força agradable, és una sort. Tenim temperatures moderades tot l'any i això fa que puguem gaudir de l'exterior molta part del temps. Si a més tens una terrassa on pots cultivar quatre verduretes, la felicitat és total. Mireu com una marieta es passeja per l'enciam!