Macarrons de cardenal, una versió d'en Carles Gaig

'Cuits en una olla los macarrons ab aigua y sal, y escorreguts, se posarà una de las tres parts de ells en una cassola de aram; sobre de aquest sostre de macarrons se tirarà formatge rallat, y robells de ous debatuts: se formarà luego altre sostre de macarrons, y se repetirán las matexas diligencias fins á tres sostres iguals: formats aquestos, se tirarà sobre ells lo corresponent such de estufat: se taparà luego ab una cobertora de aram ó de llauna, se posarà foch sobre y á sota la caserola, y quant estaràn rosos y assahonats los macarrons seràn mes substanciosos y delicats, cuits ab caldo de la olla'.

Macarrons de cardenal, del llibre La cuynera catalana, Reglas útils, fácils, seguras y económicas per cuynar bé. Del facsímil  de l'edició de 1851. Editorial Altafulla.

Tallarines d'ortiga amb pesto d'espinacs

Fa un parell de mesos vàrem sembrar 'veces' (Vicia sativa) a l'hort. La veça és una planta enfiladissa que fa de coberta vegetal i que serveix com adob verd. Si normalment surten ortigues, és més normal a la primavera, ara amb la pluja el seu verd ens ha envaït juntament amb les veces que han millorat el terreny.

Espècies Corbella, colors, olors i uns espaguetis especiats

Quan l'adroguer va sentir una veu fina que li demanava una lliura de safrà no sabia qui ho deia. Vull una lliura de safràààà!, i mirava i mirava i no hi veia ningú. De sobte, va veure un nen molt petit que portava una gran barretina i que no arribava al taulell de la botiga. Li va donar la paperina de safrà que demanava i va tornar a casa tot cantant... patim, patam, patum, homes i dones del carrer, patim, patam, patum, no trepitgeu el Patufet... 

Espaguetis amb carabassó i avellanes

Perquè les carabassoneres són generoses i em donen els seus fruits a balquena, toca cuinar-los de totes les maneres possibles. Al blog en podeu trobar preparats de diverses maneres. Unes quantes receptes: un risotto, una crema amb altres verdures de l'hort i una crema d'albergínia i carabassó. Aquesta temporada els estic cuinant molt amb pasta. Queda un plat excel·lent. Per si sol el carabassó no té massa gust, però si el combinem amb altres ingredients, resulta deliciós.

Bolonyesa vegana

En pic vaig tenir a les mans el llibre de cuina índia 'Rasa, Sabores e Historias de mi cocina india' de l'Anjalina Chugani i fullejar-lo, vaig saber quina recepta faria tant sí com no. La 'Veggie Bolognese'. Ara pensareu: una bolonyesa vegana? Bolonyesa sense carn? Sapigueu que ha sortit una delícia de plat i que el comensal que sempre comparteix taula amb mi ja m'ha demanat que aquest plat sigui dels que acostumem a repetir. Li ha semblat una bona manera de menjar llegums i variar de com mengem les llenties. He triomfat jo i sobretot, l'Anjalina. 

Nyoquis de bleda amb flors de sàlvia

    

I és que les bledes (Beta Vulgaris) no tenen massa bon renom, però a casa sí que triomfen: en conreem de tots tipus. Que si de colors, de verdes, de grogues, de penca ampla, de penca estreta i les que desconec. Acostumem a tenir-ne a l'hort i en mengem amb patates com a verdura principal molts dies. Entre els nens no és massa estimada, però podem fer alguna cosa diferent per disfressar-les i fer que passin desapercebudes fent uns nyoquis com si és tractés d'un plat de pasta. A més a més, podem arrebossar les penques i seran un aperitiu salat i cruixent.

Els canelons de festa major de la Montserrat Fontané

El passat mes d'octubre i a La VI Nit del Gourmet Català, la cuinera Montserrat Fontané, mare dels germans Roca del Celler de Can Roca, va ser coronada amb el premi Gourmet Català de l'any 2021. Una dona que ha sabut educar el paladar dels fills, dels que no cal parlar-ne, perquè el mèrit és per a ella. Una dona que quan vaig veure el seu somriure al seu restaurant, abans d'entrar al dels seus fills, vaig intuir que la seva cuina havia de ser un resum de la seva vida. I tal com va destacar en Josep, en recollir el premi,  ... la mare representa una generació on hi havia penúria, una generació de pa negre. Però també representa un moment on hi havia més biodiversitat, que, actualment, estem perdent. És per això que, des del símbol de la nostra mare, reivindiquem la urgència, l'alerta i l'engrescament per salvaguardar llavors i receptes i per evitar més mals al planeta'... I aquí i amb aquestes paraules, la Ruth i jo us fem arribar l'últim post de l'any amb un homenatge a la Montserrat, tot agraint la companyia que ens heu fet durant el 2021 i esperant que el 2022 sigui millor per a tots.

Pasta fresca amb salsa tofonada (i París II)

I no, no us vull donar la tabarra amb París. Però en aquests moments tan convulsos que vivim respirar una mica d'aire fresc ens va bé i m'agrada compartir-ho al blog. Necessitava sortir i veure coses diferents, amb tota la precaució del món, tot i que fa més de dos anys que no vaig a Barcelona. Sortim pel nostre entorn, amb molta natura i pobles petits, però passar per museus i passejar per carrers mullats sempre resulta un bon carregament d'inspiració.

Els macarrons de la padrina

 

Venen festes i la cosa no està per a tirar coets. Ans al contrari, com més ens aproximem a les dates festives més veig que no es té gaire consciència del perill que ens envolta. Observo una mica perplexa que molts no canviaran la tradició nadalenca de reunir-se al voltant d'una taula perquè diuen que no volen prescindir de la companyia dels estimats. Jo m'estimo els meus, com tothom, i precisament per aquest motiu penso que vindran moltes més celebracions si ens sabem estar.

Pasta amb conill, espinacs i ceps

A casa ens agrada el plat únic que porti de tot i si convé, en fem més. Un plat únic i que es pugui repetir. I això passa quan faig pasta. Els macarrons surten brodats, com qualsevol altre tipus de pasta i que cau un dia a la setmana segur. Les tallarines són una de les preferides.

Spätzle

   

...Per això no em sorprenia gens que la Feli, la seva assistenta domèstica -una indígena quítxua que feia dècades que treballava per a ells i entre setmana vivia a casa seva-, sabés elaborar a la cuina, sempre lluint la voluminosa pollera del seu vestit tribal andí, no només delicioses receptes bolivianes picants, sinó també spätzle -una pasta casolana cuinada al forn amb formatge i ceba-, sopa de mandonguilles i Strudel de poma. I li agrada menjar-s'ho! Per a ella, les receptes alemanyes ja feia temps que no tenien res d'exòtic. De la mateixa manera, jo també vaig acabar oblidant que aquelles combinacions gastronòmiques només existien a l'Avenida Heroínas, que el meu nou passaport no era del tot verídic, malgrat que fos vàlid, i que jo, tot i que aviat vaig començar a parlar com una cochabambina nativa, només ho semblava en la meva imaginació...

Del llibre Si aquest carrer fos meu, de la Stefanie Kremser, Edicions de 1984.

(Amb llicència d'Edicions de 1984)

Nyoquis de moniato amb saltat de verdures i maitakes

I continuem confinats. Tenim temps per a cuinar, però jo, ganes de fer coses no massa. I això es nota amb tot. Anar fent i passant dies, tot i que he de dir que aquest període de temps que passem a casa no se m'està fent pesat. Suposo que com tots, llegir, veure pel·lícules i alguna sèrie bona a la qual m'hi he enganxat. A la cuina? També, però amb àpats lleugers i saludables. És important mantenir-nos reconfortats amb cos i ànima.

Pasta alla carbonara entre vinyes: Marco Bernava

I és que m'està passant, que com més conec les persones que hi ha darrere dels vins més m'agraden, elles i els vins. Perquè veure com la fortalesa d'esperit i un amor profund a la terra són les característiques principals dels qui posen per davant tot el que tenen a canvi d'oferir un producte com cal. Honestedat i naturalitat diria que són les qualitats més destacades. I aquí incloc al Marco. Una persona que capta l'atenció al moment: fa molta gràcia el seu català parlat perfectament però amb accent italià. Però en Marco no està sol en aquesta -diguem-li- aventura de fer vi. L'acompanyen la Ruth, a qui li agrada remarcar que és de Reus, i el seu germà Gino, un italià molt italià.

Fettuccine a la Solferino {recaptem pasta per al Banc dels Aliments}

En els llibres de cuina de vegades hi trobem noms de receptes que no sabem d'on venen. Això m'ha passat amb la que us porto: tallarines a la Solferino. El primer que em ve al cap i que jo recordi haver vist és una parada de metro de París. Em va quedar el nom. Navego per la xarxa i em trobo que Solferino és un petit poble de la Llombardia a Itàlia. I seguidament veig que va ser una batalla que porta aquest nom perquè va ocórrer allí, on Napoleó III i Víctor Manuel II van guanyar a l'imperi austríac. Bé, anem pel que anàvem o sigui el nom dels tallarins.

Fideus arrossejats {ens els prepara en Fermí Fernández}

El seu amor per la família va davant de tot. Els seus fills tenen un pare que ens fa riure a tots. El reconeixem en diversos personatges, entre ells el de la Sra. Merkel al programa Polònia, encara que també fa papers seriosos com El sommelier. Ens coneixem des de fa molts anys i també puc dir que les primeres fotografies del seu book de quan va començar en el món de la faràndula les hi vaig fer jo. Anàvem junts a Barcelona a classe, ell a teatre i jo a fotografia. I fa un temps, bastant de temps em va preparar uns fideus arrossejats molt bons, perquè ell domina la cuina i li agrada. Ell és en Fermí Fernández ben conegut per tothom per les seves aparicions a TV3.

Fent pasta fresca {i salsa vellutada amb tòfona i pollastre a l'ast}

Casa nostra és un dels punts del món on més es consumeix pasta. Amanides, macarrons gratinats, espaguetis fets amb qualsevol cosa i pasta de molts altres tipus. Sempre en tinc al rebost i en grans quantitats. Procuro que sigui de qualitat. I de vegades també en compro de fresca. Però hi ha dies que tinc el moment zen a la cuina i m'agrada preparar-la jo. Com avui. No és gens difícil i per poca manya que tinguis sempre surt bé.

Ordi a la cassola {cuinant amb cereals i Aneto}

Moltes vegades en el dia a dia de la cuina et trobes que no saps si cuinar arròs o pasta, ingredients que mai falten al rebost i que en consumim tot sovint. No fa gaire vaig comprar un paquet d'ordi per a tastar-lo perquè vaig llegir en una revista que justament aquest cereal era una altra opció a triar.

Una visita a Espelette {fem un plat de pasta}

Diuen que una de les coses que s'han de fer cada any per a tenir un bon viure és visitar un lloc on no hagis estat mai abans. I jo hi afegeixo que no cal que sigui lluny. I això procurem fer i gaudir d'allò que no coneixem, obrint la nostra ment a les coses desconegudes. L'any passat vàrem visitar l'Île de Ré, un petit paradís de França que feia temps que volíem conèixer. I un en un post, Le vin chaud de l'Île de Ré {recordant paisatges}, us ensenyàrem petits però preciosos racons.

Maccheroni in crosta {aires sicilians}

Un cop més repasso una recepta de la revista Cuina triant una del número 18 -sí, estem lluny d'aquest número-, on parlen de plats de pel·lícula: un menú de cine. I de totes les receptes que surten en ella agafo una d'El Gatopardo, de l'any 1963 i amb uns intèrprets d'allò més: Burt Lancaster, Alain Delon i Claudia Cardinale.

Petxines de bacallà amb rossinyols {i un bon vi}

Fa un temps ens van portar un paquet de pasta de Nàpols. Eren quatre caccavelle, petxines, de pasta. No sabíem com preparar-les i l'altre dia mirant un llibre antic de bacallà vam veure una beixamel que havia d'estar força bé.