Espècies Corbella, colors, olors i uns espaguetis especiats

Quan l'adroguer va sentir una veu fina que li demanava una lliura de safrà no sabia qui ho deia. Vull una lliura de safràààà!, i mirava i mirava i no hi veia ningú. De sobte, va veure un nen molt petit que portava una gran barretina i que no arribava al taulell de la botiga. Li va donar la paperina de safrà que demanava i va tornar a casa tot cantant... patim, patam, patum, homes i dones del carrer, patim, patam, patum, no trepitgeu el Patufet... 

En Francesc Corbella, el besavi, fundà l'empresa Espècies Corbella l'any 1924, a Rocafort de Queralt, viatjant poble per poble venent safrà, pebre negre, pebre vermell i canyella ja fa cent anys. En aquest poble de la Conca de Barberà el safrà va ser de gran importància des de la baixa edat mitjana. És l'únic testimoni del que va ser una de les capitals del safrà al país, però va ser el seu fill Conrado qui es va inspirar en el personatge del conte popular El Patufet com a insígnia per la marca. La relació amb la paperina de safrà va ser cabdal en aquesta inspiració i poc es podia imaginar que l'empresa arribaria a la quarta generació que en l'actualitat continua treballant artesanalment, molent les espècies al molí propi i seguint receptes que eren de l'avi.

En entrar al petit museu del carrer Dr. Barrera es produeix una sinestèsia increïble: olors i colors es barregen infinit. Canyella, pebres de tots tipus, bolets, sucre i més. I petits i rellevants records del que va ser un mercat important d'espècies -diminuts estris i balances per mesurar el pes- a la Conca de Barberà.  Un valor afegit és l'amabilitat de qui es fa càrrec de l'empresa actualment, la Cristina, que no dubte en cap moment de mostrar els records que guarden, com ara una factura datada el 7 de desembre de 1924. Autèntiques joies que recorden el passat safraner del poble. Interessant la visita pel magatzem on continua la flaire 'especial'. Els principals clients de l'empresa són comerços i restaurants que compren al major en pots ben grans. 

I en la visita la Cristina m'explica que la pandèmia la va retornar al poble i a la casa familiar de Rocafort després d'uns anys a Barcelona, cosa que agraeix. La fa feliç comandar l'empresa que va crear el besavi, una empresa guardonada per la Generalitat amb la Placa Francesc Macià en reconeixement de les quatre generacions que es dediquen a la tradició de les espècies. Un premi ben merescut.

Va valer la pena fer el camí de tornada a casa, Rocafort és a 30 quilòmetres de casa, amb el cotxe perfumat i pensant què prepararia. Una de les que m'ha agradat haver triat és l'ast, l'espècia que fan servir per a pollastres a l'ast. Fa uns dies vaig fer un pollastre al forn, deliciós i exquisit. Com que també vaig agafar el preparat d'espècies per a espaguetis, vaig fer pasta fresca que feia temps que no en preparava. És més fàcil del que sembla i com no, molt bona. Acostumo a agafar la recepta que ve al receptari de la KitchenAid, ja que tinc els rodets i fulles per a tallar la pasta, però l'adapto a la meva manera. Això sí, cal tenir una bona farina. Per cert, també la podeu pastar a mà. Som-hi, pasta d'ou bàsica.

Per a quatre racions, en sortiran 600 g i només en necessitarem 400 g. La resta la podem congelar,

 - 4 ous grans

 - 1 cullerada d'aigua (15 ml)

 - 400 g de farina fluixa passada pel sedàs

 - 1/2 culleradeta de sal 

 - 1 cullerada sopera d'oli d'oliva verge extra

Posem els ous, l'aigua, la farina, la sal i l'oli al bol del robot. Primer 30 segons a velocitat 2 amb la pala plana. Si la pasteu a mà, ho barregeu en un bol fins a formar una massa suau i elàstica.

Seguim al robot: canviem la pala pel ganxo i pastem durant un parell de minuts també a velocitat 2. Posem la massa sobre la taula i pastem manualment durant 1 o  2 minuts. La deixem reposar embolicada en film transparent una mitja hora. Com més temps reposi millor serà la textura, que la farà més suau i elàstica. 

Quan hagi reposat dividim la massa en quatre parts i la passem cadascuna d'elles pel rodet de fer-la plana i després pel rodet de tallar espaguetis. L'enfarinem suaument i la tapem fins al moment de bullir-la que ho farem en una olla d'aigua bullent amb sal durant uns 6 minuts o fins que veiem que està al punt. Remenem de tant en tant perquè no s'enganxi. Escorrem en un escorredor.

M'agrada la pasta amb verdures i per servir-la necessitarem,

 - tires de pebrot verd

 - tires de pastanaga, la meva era groga

 - ceba tallada en juliana

 - tires d'api

 - espècies per a espaguetis Corbella

 - oli d'oliva verge extra

 - sal i pebre

 - ceps secs Corbella, o si en teniu de frescos que hàgiu anat al bosc

 - formatge ratllat al gust

Primerament, posem els ceps que vulguem a remullar en un bol amb aigua. Reservem.

En una paella amb oli d'oli hi coem a foc mitjà la ceba, el pebrot, la pastanaga i l'api. Salpebrem.

Quan estiguin a punt hi afegim els bolets escorreguts (guardeu l'aigua que afegirem una mica quan tinguem els espaguetis a la paella) i empolvorem al gust amb el preparat per a espaguetis. Tingueu en compte que la cuina us quedarà perfumada com un restaurant italià dels bons. Bullim la pasta i l'afegim a la paella. Apugem el foc i afegim una mica d'aigua dels bolets, deixem uns segons que la pasta se la begui. Ja podem servir-la, amb formatge o sense. A mi m'agrada 'amb'.

Luxe de luxes per a convidar amics.

Patufeeet, on eeets?

Soc a la panxa del bou

que no hi neva ni hi plou!

When You're Smiling, King Oliver & His Orchestra