Willkommen! Bienvenue! Welcome! Benvinguts!

Willkommen! Bienvenue! Welcome!, Joel Grey.

Avui em complau compartir amb vosaltres la nova imatge del blog. Fa sis anys que vaig començar l'aventura de posar a la xarxa unes de les meves aficions -fotografia, cuina, música- i tocava donar-li un toc de pintura i disseny, tal com ho fem a casa. Perquè els blogs no deixen de ser la casa on entrem per a veure alguna cosa que ens agradarà. Per això vull agrair als que m'heu acompanyat en aquest canvi, persones creatives que heu sabut interpretar allò que volia i que ja us sento com amics. Són la pintora Natàlia Sanahuges i la Maite Loizate i en Sergio Cabezas de l'agència de comunicació Amor de Marca. 

Cóc de cafè {fet en un matí de lleure}

La llum del matí era tènue, l'aire perfumat pels lilàs ben farcits de flors i la quietud de l'entorn només  es trencava pel so dels ocells que ens meravellaven amb els seus cants. Sí, el dia va començar d'aquella manera que voldries cada dia: perfecte per a prendre un cafè amb tu mateix, tranquil·lament, sense presses. 

All That Jazz, crema de bledes {i un estri de cuina}

Què és la felicitat? Ben bé no ho sé. Però sí que puc dir que sóc molt feliç quan la tinc al meu costat. El temps passa de pressa i no puc gaudir d'ella tot el que voldria. I és que la Violeta és com un buf d'aire fresc que fa que tot sigui molt fàcil. Aquests dies de vacances hem aprofitat per a fer una mica de vida a l'hort i ella, com sempre, m'ha fet de model. Entre les dues sabem com fer-ho i ens enfadem però de seguida tornem a riure com si res. També ens ha acompanyat el Xingu, el seu gos que acaba de fer 10 anys, passejava i ens mirava tot vigilant.

Pastís de carn {perfumat amb pebre de Jamaica}

Això de tenir un blog és ben entretingut. I tal com passa a la vida real, has d'anar fent sobre la marxa. Resulta que havia programat fer unes galetes però la meva ajudant, la Violeta, no podia acompanyar-me aquesta setmana i vaig decidir canviar. Com que el plat que tenia per a dinar no l'havia posat al blog el vaig fotografiar i el comparteixo amb vosaltres, encara que no estava pensat per a sortir aquí. És un dels plats que més agradaven als meus germans, i a mi, i que la meva mare feia tot sovint. Jo només li he afegit un ingredient que ella no el posava: el pebre de Jamaica.

Scones {El tiempo entre costuras, una novel·la}

...

     Además de las telas y los útiles de costura, compré un buen número de revistas y algunas piezas de artesanía marroquí con la ilusión de dar a mi taller madrileño un aire exótico en concordancia con mi nuevo nombre y mi supuesto pasado de prestigiosa modista tangerina. Bandejas de cobre repujado, lámparas con cristales de mil colores, teteras de plata, algunas piezas de cerámica y tres grandes alfombras bereberes. Un pedacito de África en el centro del mapa de la exhausta España.     ...