Cuinant amb... Joan Cabré {forner de Reus}

Fa poc temps que conec en Joan, però no així els seus pans i pastissos. És molt amic de la meva filla Zoe i ella de tant en tant em porta alguna cosa feta per ell. El seu forn és un dels més antics de Reus, el Forn Cabré a la plaça de Víctor, cantonada amb el carrer Ample. Un forn familiar, que properament passarà a mans del Joan, per la jubilació del pare i que serà la cinquena generació. Amb pensaments de renovació de cara als pans, tot i que ja ho fa, m'ha creat expectatives.

Camarão empanado da Colombo {no Rio de Janeiro}

Quan vaig veure el repte que ens proposava Tia Alia recetas aquest mes, tenia clar on m'inspiraria: Confeitaria Colombo. Aquesta cafeteria va ser fundada l'any 1894 i està ubicada al Rio antic. Forma part del patrimoni artístic i cultural de la ciutat i és visita obligada quan s'està a la Cidade Maravilhosa. I així ho faig quan hi sóc i no puc estar-me de menjar els seus deliciosos cajuzinhos (recepta que ja us vaig posar), els pastissos de maracujà i el boníssim camarão empanado d'avui,

Bombons de trufa cuita {fotografiant una flor}

Esperàvem la Primavera i ja ha arribat. Benvinguda! Des de casa sentim cantar les merles, la sintonia de l'estació. Les tortugues de la meva amiga Lluïsa ja mengen. La vida torna a començar i amb ella les flors que tant ens alegren. Com que aquest mes havíem de fer bombons al Memòries d'una cuinera, aquí en tenim uns que complementen una gerbera i que ens delectaran d'allò més.

Quiche d'ortigues {i formatge camembert}

Fa uns dies vaig gravar una pel·lícula, Les petits mouchoirs (Petites mentides sense importància), perquè em va cridar l'atenció una crítica molt bona sobre ella. Primer em vaig esgarrifar en veure que durava 155 minuts, però després us puc dir que la tarda de sofà va resultar tranquil·la i molt grata, amb llàgrimes incloses, mentre sentia Nina Simone amb una excel·lent versió de My way, al final.

Els primers pèsols i els primers ous {oh, quina música!}

Els primers pèsols han arribat. I també els ous. El nostre hort ja està a punt i hem volgut preparar un senzilla truita. I així, en el paper de la princesa del pèsol, conte que ens explicàvem mútuament mentre anàvem desgranant les boniques perles verdes, la Violeta m'ha ajudat a preparar-la, tot imitant Néstor Luján quan anava al Restaurant Hispània a menjar els primers pèsols de la temporada, que exquisidament li cuinaven les germanes Reixach, Lolita i Paquita.

Crestes de vieires, espinacs i ceps {i un estri}

Quan viatjo m'agrada comprar algun estri de cuina del lloc que visito. A Xile vaig comprar un motlle per a fer crestes a un venedor de carrer. Recordo que em va costar un dòlar i em podeu creure si us dic que va molt bé. Anava en una bossa de plàstic i portava una recepta en un paperet que aquí teniu. Vaig fer les de "pino", però substituint la carn per vieires congelades, espinacs i ceps. La resta tot igual.

Cuscús amb xai i fruita seca {viatjant al Marroc}

M'agrada viatjar. I ho faig quan veig un reportatge, quan recordo algun viatge que ja he fet, quan somio que vaig a un lloc que m'agradaria visitar, quan algun amic m'explica allò que ha vist o simplement anant a un poble proper que no he visitat mai. Mirant l'àlbum de fotografies de quan vaig estar al Marroc, per cert les últimes fetes amb la càmara analògica, he recordat una recepta del número 131 de la revista Cuina i no puc estar-me de fer-la.