Ja tenim aquí l'oli nou de la DOP Siurana

Que l'oli d'oliva té un paper important a la meva cuina, no ho dubteu. En gasto i molt, però de les coses que més m'agraden i espero amb ganes és l'arribada de l'oli nou, el de la primera premsada. Agafar una llesca de pa i sucar-lo, uns granets de sal i 'voilà', una exquisidesa i un regal per al paladar.

Guisat de llenties, rovellons i xaiota

       

Si la meva mare veiés que tinc a l'hort un peu de 'chuchu' no s'ho creuria. A la cuina brasilera és tot un clàssic. En català es coneix com a xaiota o sequi. I a mi m'ha arribat la llavor de part d'un veí francès, en Pierre, que en cultiva. En francès és chayotte i també chuchu. També li diuen la patata voladora per créixer com una planta enfiladora. Al blog, que jo recordi, almenys han sortit un parell de vegades: una a gambetes i calamarsons de Tarragona amb xaiota i un vi del Penedès i l'altra en un sashimi de tonyina amb chuchu en tempura.  

Gelat d'oli d'avellana verge ecològic

Tant esperar l'estiu i ja el tenim aquí amb el seu ardor més fort. Els gelats vindran de gust en tot moment i com que són fàcils de fer us porto un de ben saborós: d'oli d'avellana verge ecològic, tal com vaig prometre el dia dels pastissets que vaig fer amb el mateix oli. 

Pastissets de cabell d'àngel fets amb oli d'avellana i avellanes

Quan vaig veure a Instagram que Gasull Olis de Reus havia fet un oli d'avellanes verge ecològic, vaig pensar que l'havia de tastar fos com fos i de seguida vaig posar-me en contacte amb ells. Com que havia visitat anteriorment la seva pàgina web de quan vaig preparar el confit d'ànec amb endívies a la taronja, sabia que tenien una casa modernista al centre de Reus, vaig quedar-me amb ganes de visitar-la. Perquè parlar de Reus és sinònim de parlar de Modernisme.

Bonítol de Tarragona a la sal en escabetx i una amanida amb flors

Quan vaig veure el programa Cuines, on en Marc Ribas preparava un bonítol a la sal en escabetx, vaig pensar en el que havia comprat dies enrere i tenia al congelador. Amb això de la pandèmia m'agrada tenir el congelador amb reserves perquè mai se sap quan podem tornar a un confinament més dur (esperem que no), però per si de cas. Així que em vaig posar mans a la sal i som-hi.

Confit d'ànec i endívies a la taronja

I un altre any que s'acaba. Un any on la terra ha dit prou i hem d'aprendre d'una manera diferent, perquè per més que vulguem recuperar la manera viscuda fins ara, res tornarà a ser igual per més que ens ho diguin. I de tot el que hem viscut espero que ens serveixi per a treure'n profit. Repensar la manera de viure: més hores per a nosaltres, gaudir de les petites coses amb els nostres, el contacte amb la natura, menjar de manera conscient i de proximitat, de temporada en tots els aspectes.

Els macarrons de la padrina

 

Venen festes i la cosa no està per a tirar coets. Ans al contrari, com més ens aproximem a les dates festives més veig que no es té gaire consciència del perill que ens envolta. Observo una mica perplexa que molts no canviaran la tradició nadalenca de reunir-se al voltant d'una taula perquè diuen que no volen prescindir de la companyia dels estimats. Jo m'estimo els meus, com tothom, i precisament per aquest motiu penso que vindran moltes més celebracions si ens sabem estar.

L'oli d'oliva verge extra, un ingredient indispensable a la cuina

Quan em varen contactar des de Fires Virtuals per si volia participar en la conversa de Glopets  d'Oli de l'oli nou de la DOP Siurana, poc es podien imaginar que havien donat amb la persona que venera aquest ingredient. Més que venerar-lo el tinc com a ingredient principal de la meva cuina, junt amb les cebes, els ous i el pa. I això ho vaig explicar a la Ruth Troyano mentre en parlàvem. I també altres anècdotes sobre aquest or líquid que produeixen les nostres oliveres d'oliva arbequina.

La Plana de Secà de l'Alt Camp

El món de la pagesia necessita ser escoltat. I els consumidors ho hem de fer per tots aquells productes que trobem a taula només anant-los a comprar. Cal prendre consciència de les dificultats que pesen sobre el món rural i dels que hi viuen. Conèixer el territori i entendre'l farà que tinguem un coneixement millor de tot allò que l'envolta. En el post d'avui vull compartir el fet que aquesta setmana he participat de l'acte de presentació de la Plana de Secà de l'Alt Camp, que vol revalorar els espais agraris, els paisatges, biodiversitat, patrimoni, identitat i productes que li són propis, amb una nova marca de turisme sostenible i respectuós amb el medi ambient.
Però, què és la Plana de Secà de l'Alt Camp?

La cuina i el paisatge dels genis, anem a Mont-roig amb Miró

'Tot el que he fet és concebut a Mont-roig' va dir el genial i universal artista Joan Miró. I aquestes paraules   m'emocionen. Haver viscut i tenir vincles familiars i d'amistat en aquest poble fa que tingui una visió molt especial per aquest indret. És el poble on va néixer el meu pare.

Amanida Mestral

A principis d'any vaig rebre una invitació per part de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya per a compartir una recepta a la revista que reben els seus associats AGROactivitat i la vaig acceptar de bon grat, perquè tal com sabeu acostumo a cuinar amb productes de proximitat i de temporada i aquest fet no em suposava cap esforç. Així que em vaig dirigir a l'Agrobotiga de la Cooperativa de Cambrils, on entro alguna vegada quan vull determinats productes i d'allí són els productes de l'amanida d'avui. I aquí us transcric l'article i fotos que els vaig enviar.

Crema de tubercles i el vi del sopar dels Nobel

Avui us porto un post ben especial i en atenció als vegans. I us explico el motiu: tracta d'una crema feta amb tubercles diversos, cuinada sense greixos animals i que resulta una exquisidesa. Em preguntareu, i el vi? Doncs el vi també és vegà. Parlo del Formiga de Vellut, del Celler Clos Galena, d'El Molar i de la D.O.Q. Priorat. Aquest vi no està clarificat amb clara d'ou, sinó que amb proteïna de llevat, i per això esdevé apte per als vegans.

Ca Rosset {fem una crema d'avellanes amb l'Ester Gomis}

Abans de res us demanaré que poseu la música triada perquè sentiu la poesia de la terra mentre passegeu per l'avellaneda de Ca Rosset, pura inspiració...

Giustino: Vedro con mio diletto, Philppe Jaroussky, Ensemble Matheus & Jean Cristophe Spinosi

Tinc un llibre que em van regalar fa uns anys que es diu més o menys ...els mil llocs que s'han de visitar abans de morir...  i que a partir d'ara em miraré diferent perquè hauria de posar els mil i u. Hi falta Ca Rosset de Vilallonga del Camp, al Tarragonès. Us ho dic amb la tranquil·litat d'ànima que guardo des que vaig visitar aquells preciosos avellaners. Pau, és el que transmeten tot passejant. La natura hi fa el seu paper, però la mà de l'home hi és present en aquesta explotació agrària. I una de les artífexs que fa que sigui així és l'Ester. Dona de poble, pagesa i defensora de la terra. Tal com ella es defineix.

Pa, vi i sucre {anem al Tros amb la Ruth Troyano}

El text de la Ruth,

M'agrada molt parar taula i cuidar tots els detalls però no sé cuinar i reconec que és un defecte... l'únic que em queda bé, molt bé, és la truita de patates... per això no goso preparar per al teu blog una recepta amb consistència, però sí que m'atreveixo amb el pa, vi i sucre.

Com ho fem?

Vinagreta {amb poma i vinagre de poma}

I a l'estiu poques complicacions a la cuina. Qualitat i senzillesa predomina. Un cop més la qüestió serà passar poc temps cuinat però posant imaginació. I així ho hem fet: una vinagreta gustosa que ens donarà varietat a l'hora d'amanir les verdures.

Orada al forn {amb farigola i llimona}

Al mercat s'hi pot anar amb una llista a la mà amb tot allò que ens caldrà per a la setmana o també ho podem fer deixant-nos anar i veure què ens proposen. Som de mercat i ens agrada veure què hi podrem trobar. Així ho vàrem fer divendres i al cistell va caure una orada, peix que ens agrada molt.

Escabetx amb vinagre de poma {i verats ben barats}

Tal com he explicat d'altres vegades, tenim l'honor de formar part del Club de bloguers Oleum Flumen i de tant en tant, en Martí Terés, gerent i fundador, ens convoca per a participar del repte que ens proposa amb els seus productes. Aquest cop es tracta de cuinar un escabetx, bé amb carn de caça bé amb peix sense preu, usant el Vinagre de poma i l'Oli Bo d'oliva verge extra. Com que Oleum Flumen és una empresa compromesa amb el medi ambient si el preparàvem amb peix sense preu seria per a fer costat a la campanya d'Slow Food Garraf i Sitges, amb una molt interessant proposta que podeu llegir aquí.

Hummus {un aperitiu}

Diuen que els cigrons són una font de l’hormona de la felicitat i que ajuden a alliberar-nos del colesterol, entre altres propietats. A casa en consumin força, ens agraden bullits i amanits amb un bon oli d’oliva verge extra. Ens els mengem de diverses maneres. Per tot això, quan en Martí Terés, el responsable d’Oleum Flumen, ens va proposar en l’última trobada del Club de bloguers que cuinéssim alguna recepta amb llegums, i com coure’ls, ho vaig tenir fàcil.

Sopa de carabassa {amb oove}

Les sopes tenen un gran protagonisme a casa nostre. Normalment fem les que cuinava la meva mare i totes tenen nom propi. Ara per Nadal no hi faltarà la Sopa amb brossa dels Nolla, esperada tot l'any i amb competició per a veure qui la fa millor. I una de les predilectes, que també és la recepta més visitada del blog, la Sopa de farigola. Però avui us porto una d'aquelles que deixen una flaire exquisida quan entres a casa. Per a fer-la utilitzarem oli d'oliva extra verge, en endavant OOVE, de l'Oleum Flumen, una empresa innovadora en el món de l'oli.

Amanida de pera, formatge blau i fruits secs {vermell}

Qualsevol dia és bo per a fer un sopar romàntic. Perquè esperar que ens inciti un dia comercial? No cal. Fer-ho inesperadament, sense que ho esperi. Una carta lacrada, una trucada suggerent...

Un sopar lleuger.