Quan surto a comprar vaig sense idees predefinides. Compro allò que veig de temporada o el que em ve de gust en aquell moment. Tinc uns amics que sempre parlen de les bròtoles, un peix de segona, econòmic i que es comercialitza a les llotges. Jo no n'havia comprat mai, però l'últim dia que vaig anar a la peixateria en tenien i en vaig comprar. La peixatera em va dir que últimament no se'n pesca gaire. Vaig agafar les quatre que quedaven.
D'una carn molt fina que recorda la del lluç, ens van agradar molt. Enfarinades i fregides van resultar ben bones. Per acompanyar-les, uns cigrons fregits i uns xampinyons comprats a la Conchi, del Mercat Central de Tarragona. Com que no surto a buscar rovellons quan arriba el temps, els compro a la seva parada quan en té. De xampinyons, en canvi, en consumim tot l'any. Els preparo amb all i julivert i són l'acompanyament ideal per a qualsevol plat.
El post d'avui no té cap complicació, com acostumo a compartir, sinó que vol posar l'accent en alguns productes senzills, econòmics i beneficiosos per a la nostra salut,
Llegums: tenen grans propietats nutritives i, a més són econòmics. Contribueixen a disminuir el colesterol, faciliten el trànsit intestinal i afavoreixen la salut cardiovascular, entre molts altres beneficis. Els podem coure a casa o comprar-los ja cuits, un bon recurs per tenir al rebost i solucionar un àpat en poc temps.
Peixos de segona, econòmics i de llotja: són tan bons com molts peixos considerats de primera i, sovint, més assequibles. En el cas de la bròtola, s'acostuma a servir fregida i, en alguna recepta, he vist que l'acompanyen amb formatge. Per això vaig pensar en una burrata, aquell formatge italià fresc de vaca que, casualment, caducava en tres dies. No cal dir que l'havia d'aprofitar.
Xampinyons: Són rics en vitamines i minerals. Els podem trobar al mercat tot l'any i són una bona font de coure (aquest no ens el robaran), vitamines del grup B i proteïnes, i tenen un baix índex glucèmic.
Després de veure com ens poden ajudar aquests aliments, només cal muntar un plat, ajuntant-los i gaudir d'un bon plat.
Els xampinyons -portobelo, de París i shimeji- els he preparat en una paella amb oli d'oliva, amb cebetes del platillo, unes branquetes de farigola i canyella. Hi he afegit una cullerada sopera de Pernod, que els ha perfumat, i una tasseta de brou de carn i tot salpebrat, ho he deixat fer a poc a poc.
Les bròtoles, enfarinades i fregides en oli d'oliva. La burrata, amb pell de llimona ratllada i amanida amb oli d'oliva verge extra. Els cigrons fregits i ben daurats. I ja està. Només queda muntar el plat i seure a taula.
Preocupem-nos de la salut, mengem bé i senzill, fem exercici i sortim a la natura. No sabem què ens portaran els dies que vendran, però val la pena que ens agafin forts, amb el cos i l'esperit ben alimentats. Llegim, mirem bones pel·lícules, fem trobades amb els amics, sortim a l'aire lliure i gaudim de les petites coses. I si algun dia, en algun lloc, ens hem de refugiar, que sigui a la cuina. Ho agrairan els nostres i per descomptat, naltros també.
Mengem bé, cuinem senzill i gaudim del moment.
It Had to Be You, Harry Nilsson
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada