Popets amb ceba i romesco

Si hi ha alguna cosa que m'agrada i molt, és passejar-me per l'hort després de la pluja. L'olor de terra mullada, els fruiters que deixen anar la seva flaire, la frescor de l'ambient i sobretot, ara que ja s'albira la tardor, els colors que en pocs dies canviaran l'entorn.

Ceba escabetxada amb verat i paté d'olives

Tinc una amiga a la qual li agraden molt els escabetxos, però que no en fa perquè ha de gastar molt d'oli d'oliva i ara que més car li dol, tot i que sap que després el podria reaprofitar. Per aquest motiu quan vaig veure una recepta del cuiner Andoni Luis Aduriz del restaurant Mugaritz, d'Errenteria al País Basc, que estava feta amb oli de gira-sol vaig creure que l'havia de fer per veure el què.

Clafotís de figues bullides amb vi negre

Temps de figues i anem fent. La qüestió és que quan venen ho fan totes de cop i en quinze dies no pares de preparar el que sigui. De clafotís amb figues ja en vaig compartir un l'any passat: Clafotís amb figa de coll de negra. Enguany el torno a preparar, però amb alguns canvis i matisos (he canviat la farina d'ametlla per la d'avellana), de manera com m'agrada d'anar fent i millorant. 

Figues i mores amb crema de xocolata blanca

La nostra figuera, tan generosa com sempre, ja ens dona els seus fruits a balquena. I au a posar-les a les amanides, a fer la melmelada que ens acompanya els esmorzars del matí o a menjar-les a peu d'arbre, sobretot quan la pluja s'ha encarregat de rentar-les. I què dir dels esbarzers?

Sopa freda d'ametlles torrades

I que bé va un descans de tant en tant. Dies de calor amb poques ganes de fer res, però on he cuinat més que mai. Practicant receptes noves ben senzilles i agafant inspiració. I aquí torno a publicar una crema o sopa freda, com vulgueu dir-li. Es podria dir un 'ajoblanco' fet amb ametlles torrades.

'Financiers' salats

Sembla que la recepta dels 'financiers' ve de l'edat mitjana, uns petits bescuits que el pastisser parisenc Paul Lasne en va millorar la recepta sobre el 1890. Aquest pastisser els va idear en forma de petits lingots per atreure els clients 'financiers', ja que tenia la pastisseria a prop de l'edifici de la Borsa.

Sopa freda de tomacons escalivats i cireres

Tenir un hort és molt bonic, però durant l'estiu és un no parar. Quan arriba allò que has cultivat i has estat esperant amb ganes els fruits venen tots de cop. Els matins són agradables mentre vas collint, traient herbes i regues. I ara toca el torn dels tomàquets i dels tomacons. 

Espaguetis amb carabassó i avellanes

Perquè les carabassoneres són generoses i em donen els seus fruits a balquena, toca cuinar-los de totes les maneres possibles. Al blog en podeu trobar preparats de diverses maneres. Unes quantes receptes: un risotto, una crema amb altres verdures de l'hort i una crema d'albergínia i carabassó. Aquesta temporada els estic cuinant molt amb pasta. Queda un plat excel·lent. Per si sol el carabassó no té massa gust, però si el combinem amb altres ingredients, resulta deliciós.

Tian amb verdures del meu hort

Tens a l'hort cebes, carabassons, tomàquets, albergínies i herbes aromàtiques. De bon matí fas un tomb i agafes de tot. Què podrem fer? Doncs un tian. I és que en aquest temps és un goig poder menjar de temporada i sobretot, de metro zero. 

Gelat de coco

Temps de gelats, tot i que a casa en consumim tot l'any. Si teniu ganes de fer-ne un de bo i que us portarà al tròpic, aquest de coco us satisfarà i molt. Ara ja els faig tots amb sucre invertit i la cosa millora molt.

Dònuts de pastanaga i avellanes

Temps de pastanagues. N'hem tret a l'hort unes quantes i ara toca preparar-les com sigui: crues a les amanides, bullides a la verdura, fent escabetxos, fent pastissos... i com avui uns dònuts. Potser no hauria de fer servir aquesta paraula perquè està registrada, però així ens entenem. A més, els dònuts es fan fregits i aquests van al forn. Han quedat boníssims i els de casa us ho agrairan. 

Pastís de xocolata i avellanes

    

Hi ha persones a les quals no cal preguntar si els agrada la feina que fan. I això ho vaig veure fa uns dies quan em van convidar a l'esdeveniment gastronòmic que es va dur a terme amb el títol 'Cuina això si tens ous' al Campus Educatiu de Tarragona. Em va rebre la Núria Callau amb el somriure d'aquells tenen llum als ulls i amb la satisfacció de fer-te sentir a gust. I sí, a ella li agrada molt el que fa. 

La truita de bacallà fresc amb porro i pebrot verd de la Cristina Gavilán

Ens vam conèixer fa uns quants anys passejant els gossos pel camí, el camí que fem diàriament. I com acostuma a passar, els que passegem amb peluts tenim aquell punt que ens uneix. Veient la seva obra ja es veu per on van les seves preferències, natura i escultura animalística tenen el seu lloc preeminent. Ella és la Cristina Gavilán.

Coca de temporada

La pluja tan esperada d'aquests dies ha perfumat l'ambient i ha deixat un bon fons per l'hort. Un dels grans plaers és passejar pel jardí després de la pluja i veure com estan de somrients les flors. I les hortalisses. Els tomàquets ja fan la seva via i els carabassons florits i creixent a tot gas. Com que a la cuina s'hi està bé miro què puc preparar amb les verdures que he agafat. 

Suquet d'emperador

La recepta d'avui l'he tret d'un llibre del cuiner David Solé del Barquet de Tarragona i que passa per ser un dels meus restaurants preferits. Els germans David i Fidel n'estan al càrrec, un als fogons com a cap de cuina i l'altre com a cap de sala. Arrossos i altres exquisideses tarragonines es poden degustar en un lloc agradable. 'Peix, cuina i tradició' d'Edicions El Mèdol, un receptari que sempre tinc a mà a l'hora de preparar peix.

Bunyolets de mató i patata

Les pluges dels últims dies han alegrat el camí. Flors silvestres que semblava que no vindrien enguany, de sobte, han arribat per alegrar-nos la vista. Sortir a fer la caminada diària resulta un plaer si les vores estan acolorides per una gama d'allò més variada: malves, galactites, calèndules, fonoll, alfaç, roses silvestres, cards marians i moltes més han servit per a fer el pom que ara llueix a la cuina. Sí a la cuina, perquè és on em passo moltes estones i així em fan companyia.

Bolinhos de bacalhau

Enguany Sant Jordi va ser molt especial per a mi. I diria que internacional, ja que vaig tenir família colombiana i moçambiquesa que em varen portar llibres dels seus respectius països. Vaig preparar un àpat de benvinguda i vàrem arribar a comptar unes vuit nacionalitats entre tots els que érem a taula. Un dinar ben emotiu i que difícilment oblidarem. 

Les àmfores de vi submergides

Passejar pel Serrallo de Tarragona sempre és un plaer. Els tarragonins tenim una estima especial per aquest barri de la ciutat. Veure la seva activitat diària resulta d'un gran atractiu. I en aquest lloc, concretament a l'espai del Teatret del Serrallo de l'edifici de l'antic Pòsit de pescadors, es va presentar dies enrere per part de l'associació Taula de Vi (una entitat creada per diversos actors relacionats amb el món del vi, la viticultura i tot el que se'n deriva) les àmfores de vi submergides en un projecte innovador al nostre territori que va començar el 6 de març del 2023.

Strudel de bledes

Les cases tenen vida i com moltes coses també s'han de posar al dia. La cuina s'havia quedat una mica obsoleta i calia fer un canvi tot sumant noves tecnologies. Entre les noves incorporacions hi ha una que m'ha fet molta il·lusió: un forn de vapor. I ara estic com una nena amb sabates noves aprenent de fer-lo servir. De fet, té moltes funcions a les quals m'hi hauré d'acostumar. 

Bolonyesa vegana

En pic vaig tenir a les mans el llibre de cuina índia 'Rasa, Sabores e Historias de mi cocina india' de l'Anjalina Chugani i fullejar-lo, vaig saber quina recepta faria tant sí com no. La 'Veggie Bolognese'. Ara pensareu: una bolonyesa vegana? Bolonyesa sense carn? Sapigueu que ha sortit una delícia de plat i que el comensal que sempre comparteix taula amb mi ja m'ha demanat que aquest plat sigui dels que acostumem a repetir. Li ha semblat una bona manera de menjar llegums i variar de com mengem les llenties. He triomfat jo i sobretot, l'Anjalina. 

Panets de llavors i curri

I amb la primavera torna la vida a l'hort que s'omple de flors. Han arribat les roselles, la mostassa florida ja ha començat a desenvolupar els fruits corbats acabats en punxa i que seran les llavors emprades més endavant, els brots dels pàmpols que donen nova vida als ceps, una magraneta que treu el cap entre tantes fulles, les tomaqueres que hem sembrat ja són als peus de l'arquitectura efímera de canyes que les aguantaran, la perera que s'ha vestit amb les millors flors (ja veurem si arriben a bon port) i les margarides, tan elegants com sempre, atrauran els insectes. L'hort ha recobrat l'alegria després d'un hivern no massa fred i sense massa aigua.

Amanida de primavera amb col llombarda

El títol de la recepta hauria de ser amanida de primavera amb col llombarda, espàrrecs, pèsols, patates, xampinyons, flors de calèndules, fulles de mostassa i tot amanit amb salsa de mostassa, però no hi cabia. No cal mirar el calendari per saber que la primavera ha arribat i m'ha animat l'esperit. Amb els seus colors i olors després d'un hivern benigne. 

Paté de sardines en llauna amb cumquats

Tenir llaunes de conserves al rebost sempre em treu de qualsevol imprevist. I què dir de les de sardines que a mi m'agraden molt. Un entrepà amb elles per a mi és un luxe. Recordeu les croquetes que vaig fer tretes d'un llibret de propaganda que guardava la mare del Brasil? Són d'una exquisidesa...

Risotto de calçots amb llangostins

Què fer amb els calçots que sobren d'una calçotada? Els podem posar en una amanida, fer una crema o moltes més coses que podeu trobar a l'etiqueta CALÇOTS. Alguna de les receptes són força interessants. Mireu-les. Però avui porto un risotto que farà les delícies dels que comparteixin.

Trufes de Chartreuse verd, un plaer adult

Que el Chartreuse és apreciat i consumit pels tarragonins no és cap secret. De fet, aquest licor es va elaborar a Tarragona des de 1903 fins a 1989. El seu edifici encara és un punt de referència a la nostra ciutat. I per què parlo avui d'ell? Vaig llegir fa uns dies un article a 'El País Semanal', del periodista Use Lahoz, que les existències cauen en picat i que els monjos cartoixans que el fan a Voiron, França, no volen augmentar la producció perquè el creixement per creixement no té sentit per a ells. A part de tot això, sembla que el canvi climàtic també és un factor important, ja que cada cop més es fa difícil trobar les herbes i plantes que s'empren en la seva elaboració.

Pissaladière niçoise

Això de viatjar amb el paladar m'agrada molt. I si el destí és cap a França, ja és un plaer que sempre em va bé. En aquests dies de fred intens no cal dir que engegar el forn resulta un plus de fer-me sentir a gust a la cuina. Bona música, escalforeta i preparant un àpat diferent.

Calamars farcits

El Tió, com sempre, ha tornat a ser generós amb mi. Enguany m'ha portat llibres de cuina força interessants i entre ells un de cuina catalana que resulta ser un bon resum de la nostra gastronomia. A més a més, les receptes van amb un maridatge d'allò més adequat.