Rombes de codony amb formatge

... Llavores, el codony, que és féu vell en la branca,

        dins el calaix perfuma la nostra roba blanca,

            i si l'amorosim al caliu de la llar

                i l'acostem als llavis sorruts, és dolç, encar...

                    Última estrofa d'Els Codonys Tardorals, Els Fruits Saborosos de Josep Carner

Taller 'Sabors que uneixen tradicions'

Quan vaig visitar l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils el desembre del 2017, amb un post que és un dels que més m'agraden del blog, vaig quedar-me amb ganes de tornar-hi. Per això quan vaig veure que dins de les 'Jornades Cambrils amb gust de mar' es faria a l'escola el taller 'Sabors que uneixen tradicions'  juntament amb mariners del municipi i que cuinarien receptes tradicionals no m'ho vaig pensar dues vegades. A més a més, l'activitat era oberta al públic en general.

El Racó d'En Binu, un restaurant com els d'abans

El seu compte d'Instagram diuen que són la resistència i que no fan servir ni el microones ni l thermomix. I amb això ja et pots fer la idea de com cuinen. Són en Francesc Fortí i la Francina Suriñach del restaurant El Racó d'En Binu. I jo vaig tenir clar quan vaig veure a Filmin el film/documental 'Binu, Història de dues estrelles' que hi havia d'anar. 

Tallarines d'ortiga amb pesto d'espinacs

Fa un parell de mesos vàrem sembrar 'veces' (Vicia sativa) a l'hort. La veça és una planta enfiladissa que fa de coberta vegetal i que serveix com adob verd. Si normalment surten ortigues, és més normal a la primavera, ara amb la pluja el seu verd ens ha envaït juntament amb les veces que han millorat el terreny.

Cóc de maçana

Desconec si a vosaltres us passa el mateix que a mi em sol ocórrer: o em salto un pas de la recepta que vull preparar, o poso un ingredient que no toca o m'equivoco en les quantitats. I acostumo a centrar l'atenció en tots els punts, però de vegades me'n passa alguna com és el cas d'avui. Sort he tingut que el resultat de l'errada ha sortit bé i el cóc ja ha volat.

Boles de formatge, un aperitiu al jardí secret

La tardor ens deixa paratges i racons que són una meravella. Només cal sortir a la natura i observar els colors. És la meva estació de l'any preferida i ara que ha plogut tant, l'olor de terra humida s'afegeix a l'espectacle. I en aquest jardí secret gaudeixo de la molsa que ha cobert una gran part de terreny al costat de la caseta de llenya, dels preciosos colors de les fulles del caquier, de les oliveres que encara no hem fet, de la magrana oberta que ha quedat com a mostra i em recorda que fa tres anys que no en mengem perquè s'obren totes i també de les moreres que ja han perdut les fulles i les poques que queden ja han groguejat. La bellesa de la natura.

Espècies Corbella, colors, olors i uns espaguetis especiats

Quan l'adroguer va sentir una veu fina que li demanava una lliura de safrà no sabia qui ho deia. Vull una lliura de safràààà!, i mirava i mirava i no hi veia ningú. De sobte, va veure un nen molt petit que portava una gran barretina i que no arribava al taulell de la botiga. Li va donar la paperina de safrà que demanava i va tornar a casa tot cantant... patim, patam, patum, homes i dones del carrer, patim, patam, patum, no trepitgeu el Patufet... 

Sopa freda d'ametlla, anguila fumada del Delta, raïm i cremós de pruna

La segona recepta d'aquesta també ve del llibre 'Cuinant les nostres emocions a foc lent'. Aquest cop de la mà del xef Arnau Bosch i té el conte 'Tres mirades', la temàtica d'Apunts sobre... El locus de control i la recepta que comparteixo, tot i que jo l'he fet amb algun punt diferent. 

El 'salmorejo' de maduixes d'un llibre solidari

Diu en Rubén Campos al llibre 'Cuinant les nostres emocions a foc lent', 

'Quan estic als fogons és quan em trobo millor. Em poso el davantal i em passen tots els mals'.

I a mi em passa el mateix: doneu-me una bona música que m'acompanyi i temps i em puc oblidar del món.  Puc passar-me hores i no em pesa, sobretot si després el resultat és l'esperat. 

Visions de jardins en construcció, un dia al Konvent

La vida és un aprenentatge continu. Sempre tens, si les busques, oportunitats d'aprendre coses noves que t'ajuden a viure millor -tinguis l'edat que tinguis-. Per això quan vaig rebre informació per part de la Pili per assistir a la jornada d'exploració interpretativa de la jardineria en el context actual no m'ho vaig pensar dues vegades. 

Brownie de garrofa i mill

De brownies ja en podem trobar al blog uns quants: el que està farcit de ceps i melmelada de rossinyols, el de fruits secs fet amb farina de teff, el brownie amb peres (les fotos que més m'agraden), el de xocolata negra i fruits secs i el de xocolata amb nous. I avui n'afegim un de més: el de farina de garrofa i mill.

Arròs de les Dones Arrosseres del Delta de l'Ebre

'Hi havia una vegada sis pageses arrosseres que vivien al cor del Delta de l'Ebre i, feia molts anys que cada dia, treballaven la terra a les seves petites explotacions agràries. Un dia l'atzar les va ajuntar i entre riures i confidències van voler donar visibilitat al seu esforç, al treball i a les seves avantpassades. Des d'aquell dia, aquestes dones van decidir compartir la seva història i feina i és per això que van crear la Cooperativa de Dones Arrosseres del Delta.'

La meva salsa 'Cafè de París' per l'entrecot

     

Potser és molta pretensió per part meva dir a aquesta mantega 'Cafè de París' i que m'agrada tenir preparada per a quan faig entrecots o un altre tipus de carn, però és que no es coneixen els autèntics ingredients i les seves proporcions de l'autèntica salsa que va crear monsieur Boubier al seu restaurant Le Coc d'Or de Ginebra.

Crema de carabassa amb torrada de roquefort

L'estiu encara no ha marxat, però les nits ja seran menys caloroses i una crema ens vindrà de gust. Bé, a mi em venen de gust tot l'any. Soc sopera de mena i aprofito que al rebost tinc quatre carabasses petites, que són de la collita d'enguany que no ha anat bé, i abans que es quedin seques les prepararé amb una crema que ja ha sortit altres vegades al blog.

Gyotaku de pop i puré de patata

A mitjan segle XIX els pescadors japonesos, quan encara no tenien càmeres de retratar, volien exposar les peces capturades per tal d'informar els clients de les parades d'allò que oferirien en arribar a port. Així que van començar a imprimir i penjar-ho al lloc de venda. A mesura que anaven venent i acabaven les captures ho despenjaven i ho treien. Pintaven en paper d'arròs mentre tornaven de pescar, bé amb tinta negra de calamar, sèpia o tinta xinesa i informaven del nom del peix, el pes, el preu i la data de captura. Aquesta manera d'imprimir s'ha convertit en art i avui dia encara es poden trobar gyotakus en alguns mercats tradicionals. El nom ve de Gyo (peix) i Taku (fregar).

Popets amb ceba i romesco

Si hi ha alguna cosa que m'agrada i molt, és passejar-me per l'hort després de la pluja. L'olor de terra mullada, els fruiters que deixen anar la seva flaire, la frescor de l'ambient i sobretot, ara que ja s'albira la tardor, els colors que en pocs dies canviaran l'entorn.

Ceba escabetxada amb verat i paté d'olives

Tinc una amiga a la qual li agraden molt els escabetxos, però que no en fa perquè ha de gastar molt d'oli d'oliva i ara que més car li dol, tot i que sap que després el podria reaprofitar. Per aquest motiu quan vaig veure una recepta del cuiner Andoni Luis Aduriz del restaurant Mugaritz, d'Errenteria al País Basc, que estava feta amb oli de gira-sol vaig creure que l'havia de fer per veure el què.

Clafotís de figues bullides amb vi negre

Temps de figues i anem fent. La qüestió és que quan venen ho fan totes de cop i en quinze dies no pares de preparar el que sigui. De clafotís amb figues ja en vaig compartir un l'any passat: Clafotís amb figa de coll de negra. Enguany el torno a preparar, però amb alguns canvis i matisos (he canviat la farina d'ametlla per la d'avellana), de manera com m'agrada d'anar fent i millorant. 

Figues i mores amb crema de xocolata blanca

La nostra figuera, tan generosa com sempre, ja ens dona els seus fruits a balquena. I au a posar-les a les amanides, a fer la melmelada que ens acompanya els esmorzars del matí o a menjar-les a peu d'arbre, sobretot quan la pluja s'ha encarregat de rentar-les. I què dir dels esbarzers?

Sopa freda d'ametlles torrades

I que bé va un descans de tant en tant. Dies de calor amb poques ganes de fer res, però on he cuinat més que mai. Practicant receptes noves ben senzilles i agafant inspiració. I aquí torno a publicar una crema o sopa freda, com vulgueu dir-li. Es podria dir un 'ajoblanco' fet amb ametlles torrades.

'Financiers' salats

Sembla que la recepta dels 'financiers' ve de l'edat mitjana, uns petits bescuits que el pastisser parisenc Paul Lasne en va millorar la recepta sobre el 1890. Aquest pastisser els va idear en forma de petits lingots per atreure els clients 'financiers', ja que tenia la pastisseria a prop de l'edifici de la Borsa.

Sopa freda de tomacons escalivats i cireres

Tenir un hort és molt bonic, però durant l'estiu és un no parar. Quan arriba allò que has cultivat i has estat esperant amb ganes els fruits venen tots de cop. Els matins són agradables mentre vas collint, traient herbes i regues. I ara toca el torn dels tomàquets i dels tomacons. 

Espaguetis amb carabassó i avellanes

Perquè les carabassoneres són generoses i em donen els seus fruits a balquena, toca cuinar-los de totes les maneres possibles. Al blog en podeu trobar preparats de diverses maneres. Unes quantes receptes: un risotto, una crema amb altres verdures de l'hort i una crema d'albergínia i carabassó. Aquesta temporada els estic cuinant molt amb pasta. Queda un plat excel·lent. Per si sol el carabassó no té massa gust, però si el combinem amb altres ingredients, resulta deliciós.

Tian amb verdures del meu hort

Tens a l'hort cebes, carabassons, tomàquets, albergínies i herbes aromàtiques. De bon matí fas un tomb i agafes de tot. Què podrem fer? Doncs un tian. I és que en aquest temps és un goig poder menjar de temporada i sobretot, de metro zero. 

Gelat de coco

Temps de gelats, tot i que a casa en consumim tot l'any. Si teniu ganes de fer-ne un de bo i que us portarà al tròpic, aquest de coco us satisfarà i molt. Ara ja els faig tots amb sucre invertit i la cosa millora molt.

Dònuts de pastanaga i avellanes

Temps de pastanagues. N'hem tret a l'hort unes quantes i ara toca preparar-les com sigui: crues a les amanides, bullides a la verdura, fent escabetxos, fent pastissos... i com avui uns dònuts. Potser no hauria de fer servir aquesta paraula perquè està registrada, però així ens entenem. A més, els dònuts es fan fregits i aquests van al forn. Han quedat boníssims i els de casa us ho agrairan. 

Pastís de xocolata i avellanes

    

Hi ha persones a les quals no cal preguntar si els agrada la feina que fan. I això ho vaig veure fa uns dies quan em van convidar a l'esdeveniment gastronòmic que es va dur a terme amb el títol 'Cuina això si tens ous' al Campus Educatiu de Tarragona. Em va rebre la Núria Callau amb el somriure d'aquells tenen llum als ulls i amb la satisfacció de fer-te sentir a gust. I sí, a ella li agrada molt el que fa. 

La truita de bacallà fresc amb porro i pebrot verd de la Cristina Gavilán

Ens vam conèixer fa uns quants anys passejant els gossos pel camí, el camí que fem diàriament. I com acostuma a passar, els que passegem amb peluts tenim aquell punt que ens uneix. Veient la seva obra ja es veu per on van les seves preferències, natura i escultura animalística tenen el seu lloc preeminent. Ella és la Cristina Gavilán.

Coca de temporada

La pluja tan esperada d'aquests dies ha perfumat l'ambient i ha deixat un bon fons per l'hort. Un dels grans plaers és passejar pel jardí després de la pluja i veure com estan de somrients les flors. I les hortalisses. Els tomàquets ja fan la seva via i els carabassons florits i creixent a tot gas. Com que a la cuina s'hi està bé miro què puc preparar amb les verdures que he agafat. 

Suquet d'emperador

La recepta d'avui l'he tret d'un llibre del cuiner David Solé del Barquet de Tarragona i que passa per ser un dels meus restaurants preferits. Els germans David i Fidel n'estan al càrrec, un als fogons com a cap de cuina i l'altre com a cap de sala. Arrossos i altres exquisideses tarragonines es poden degustar en un lloc agradable. 'Peix, cuina i tradició' d'Edicions El Mèdol, un receptari que sempre tinc a mà a l'hora de preparar peix.

Bunyolets de mató i patata

Les pluges dels últims dies han alegrat el camí. Flors silvestres que semblava que no vindrien enguany, de sobte, han arribat per alegrar-nos la vista. Sortir a fer la caminada diària resulta un plaer si les vores estan acolorides per una gama d'allò més variada: malves, galactites, calèndules, fonoll, alfaç, roses silvestres, cards marians i moltes més han servit per a fer el pom que ara llueix a la cuina. Sí a la cuina, perquè és on em passo moltes estones i així em fan companyia.

Bolinhos de bacalhau

Enguany Sant Jordi va ser molt especial per a mi. I diria que internacional, ja que vaig tenir família colombiana i moçambiquesa que em varen portar llibres dels seus respectius països. Vaig preparar un àpat de benvinguda i vàrem arribar a comptar unes vuit nacionalitats entre tots els que érem a taula. Un dinar ben emotiu i que difícilment oblidarem. 

Les àmfores de vi submergides

Passejar pel Serrallo de Tarragona sempre és un plaer. Els tarragonins tenim una estima especial per aquest barri de la ciutat. Veure la seva activitat diària resulta d'un gran atractiu. I en aquest lloc, concretament a l'espai del Teatret del Serrallo de l'edifici de l'antic Pòsit de pescadors, es va presentar dies enrere per part de l'associació Taula de Vi (una entitat creada per diversos actors relacionats amb el món del vi, la viticultura i tot el que se'n deriva) les àmfores de vi submergides en un projecte innovador al nostre territori que va començar el 6 de març del 2023.

Strudel de bledes

Les cases tenen vida i com moltes coses també s'han de posar al dia. La cuina s'havia quedat una mica obsoleta i calia fer un canvi tot sumant noves tecnologies. Entre les noves incorporacions hi ha una que m'ha fet molta il·lusió: un forn de vapor. I ara estic com una nena amb sabates noves aprenent de fer-lo servir. De fet, té moltes funcions a les quals m'hi hauré d'acostumar. 

Bolonyesa vegana

En pic vaig tenir a les mans el llibre de cuina índia 'Rasa, Sabores e Historias de mi cocina india' de l'Anjalina Chugani i fullejar-lo, vaig saber quina recepta faria tant sí com no. La 'Veggie Bolognese'. Ara pensareu: una bolonyesa vegana? Bolonyesa sense carn? Sapigueu que ha sortit una delícia de plat i que el comensal que sempre comparteix taula amb mi ja m'ha demanat que aquest plat sigui dels que acostumem a repetir. Li ha semblat una bona manera de menjar llegums i variar de com mengem les llenties. He triomfat jo i sobretot, l'Anjalina. 

Panets de llavors i curri

I amb la primavera torna la vida a l'hort que s'omple de flors. Han arribat les roselles, la mostassa florida ja ha començat a desenvolupar els fruits corbats acabats en punxa i que seran les llavors emprades més endavant, els brots dels pàmpols que donen nova vida als ceps, una magraneta que treu el cap entre tantes fulles, les tomaqueres que hem sembrat ja són als peus de l'arquitectura efímera de canyes que les aguantaran, la perera que s'ha vestit amb les millors flors (ja veurem si arriben a bon port) i les margarides, tan elegants com sempre, atrauran els insectes. L'hort ha recobrat l'alegria després d'un hivern no massa fred i sense massa aigua.

Amanida de primavera amb col llombarda

El títol de la recepta hauria de ser amanida de primavera amb col llombarda, espàrrecs, pèsols, patates, xampinyons, flors de calèndules, fulles de mostassa i tot amanit amb salsa de mostassa, però no hi cabia. No cal mirar el calendari per saber que la primavera ha arribat i m'ha animat l'esperit. Amb els seus colors i olors després d'un hivern benigne. 

Paté de sardines en llauna amb cumquats

Tenir llaunes de conserves al rebost sempre em treu de qualsevol imprevist. I què dir de les de sardines que a mi m'agraden molt. Un entrepà amb elles per a mi és un luxe. Recordeu les croquetes que vaig fer tretes d'un llibret de propaganda que guardava la mare del Brasil? Són d'una exquisidesa...

Risotto de calçots amb llangostins

Què fer amb els calçots que sobren d'una calçotada? Els podem posar en una amanida, fer una crema o moltes més coses que podeu trobar a l'etiqueta CALÇOTS. Alguna de les receptes són força interessants. Mireu-les. Però avui porto un risotto que farà les delícies dels que comparteixin.

Trufes de Chartreuse verd, un plaer adult

Que el Chartreuse és apreciat i consumit pels tarragonins no és cap secret. De fet, aquest licor es va elaborar a Tarragona des de 1903 fins a 1989. El seu edifici encara és un punt de referència a la nostra ciutat. I per què parlo avui d'ell? Vaig llegir fa uns dies un article a 'El País Semanal', del periodista Use Lahoz, que les existències cauen en picat i que els monjos cartoixans que el fan a Voiron, França, no volen augmentar la producció perquè el creixement per creixement no té sentit per a ells. A part de tot això, sembla que el canvi climàtic també és un factor important, ja que cada cop més es fa difícil trobar les herbes i plantes que s'empren en la seva elaboració.

Pissaladière niçoise

Això de viatjar amb el paladar m'agrada molt. I si el destí és cap a França, ja és un plaer que sempre em va bé. En aquests dies de fred intens no cal dir que engegar el forn resulta un plus de fer-me sentir a gust a la cuina. Bona música, escalforeta i preparant un àpat diferent.

Calamars farcits

El Tió, com sempre, ha tornat a ser generós amb mi. Enguany m'ha portat llibres de cuina força interessants i entre ells un de cuina catalana que resulta ser un bon resum de la nostra gastronomia. A més a més, les receptes van amb un maridatge d'allò més adequat.