Conill amb dàtils i mel

M'agrada remenar els meus llibres de cuina. Fullejar-los amb calma i, de tant en tant, deixar que l'atzar decideixi què cuinaré. Gaudeixo especialment d'aquells dies sense presses, quan puc passar tot el matí a la cuina, llegint, provant i improvisant el dinar amb allò que tinc a la nevera.

Ossobuco amb cebes del platillo i xampinyons

Prenguem-nos la vida amb tranquil·litat. Cuinem per als nostres. Cuidem l'entorn. Sortim a la natura. Escoltem música. Salvem-nos, sempre que puguem, de la mediocritat que sovint ens envolta.

Amanida de taronja amb bacallà, el meu 'remojón andaluz'

Queden poques taronges a l'arbre després d'un hivern en què, com sempre, ha estat ben generós. Abans que s'acabin, vull compartir una recepta que vaig veure fa unes setmanes al programa de televisió Aquí la Tierra, que m'agrada seguir pels reportatges tan interessants que ofereix.

Fusilli amb pesto trapanese

Acostumo a preparar pasta un cop per setmana. A casa ens agrada molt: macarrons, tallarines, espaguetis i tants altres formats. Gratinada al forn, sense gratinar, amb pesto, en amanides... com sigui. Una de les versions que més ens agrada a casa és amb pesto, i a l'estiu n'hi ha una varietat que ens fa viatjar amb el paladar: el pesto trapanese.

Macarrons a la Richelieu, 2a recepta

Aquesta setmana dues receptes de macarrons a la Richelieu: una del cuiner Rondissoni i l'altra és una que he trobat per la Xarxa. Tracta d'una recepta que va ser un plat clàssic de la cuina francesa del segle XIX i vinculat a l'alta cuina aristocràtica i burgesa. En aquell moment s'entenia la pasta com una base noble, destinada als grans banquets i als restaurants de prestigi, molt lluny de la image actual dels macarrons com a menjar popular o quotidià.

Macarrons a la Richelieu, segons Rondissoni

Del gran cuiner Rondissoni i del seu llibre Culinària ja en vaig parlar quan vaig fer els 'Fetuccine a la Solferino' un plat que em va agradar molt. De fet, totes les receptes de pasta que hi apareixen són d'allò més inspiradores. Algunes les he repetit i d'altres encara resten inèdites, pendents de passar pels fogons. Però n'hi ha una que sempre m'ha cridat especialment l'atenció i és la que comparteixo avui: 'els Macarrons a la Richelieu'.

Quiche amb fruits de tardor

La tardor arriba amb una màgia especial on l'aire es torna més fresc, les fulles pinten els camins amb tons daurats, vermellosos i marrons, i una olor humida de terra i fusta ens envolta. És una estació de calma, de retorn a la llar, de cuina lenta i aromes que reconforten després de mesos a l'aire lliure. Els mercats s'omplen de colors càlids i de fruits que ens recorden com la natura sap cuidar-nos.

Fondue de formatge al forn

A casa som molt fans de les fondues de formatge i ens agrada fer-les sobretot a la tardor/hivern quan canvia el temps. Tanquem casa i resulta més acollidor. Sempre les acompanyo amb vi blanc. Fa uns dies, però, en un programa de cuina canadenc vaig veure que la preparaven en una safata al forn, posant-hi a dins els ingredients que s'acostumen a posar per sucar al formatge fos de la fondue. Em va semblar una bona idea per compartir-la. I aquí la teniu.

Sopa de tomaca i api, una recepta xinesa

D'ençà que va començar la temporada dels tomàquets de l'hort que tenia ganes de compartir una recepta del llibre de la cuinera reusenca Mariona Quadrada, 'Amb gust de la Xina'. L'he fet i l'he repetit unes quantes vegades i no n'havia fet les fotografies. Ahir em vaig decidir de fer-les i aquí les teniu amb la manera de preparar aquesta exquisida sopa, que segons consta al llibre es diu 'Fan Qie Qin Cai Tang'.

Amanida de carxofes amb taronja i llimona, 'salta kornea' magribí

Colors, aromes, gustos, textures. Només hi falta el sentit de l'oïda, però també hi és: els ocells que m'acompanyen mentre soc a l'hort. Ja els tenim tots. I ara caldrà tenir un quart d'hora per preparar una amanida on es concentra tota una experiència gustativa que ens farà viatjar, amb el pensament, a un altre lloc del món.  Ens transportem al Magrib, de la mà de la cuinera Mariona Quadrada i el seu llibre 'Amb gust del Magrib, Receptes del Marroc, Algèria i Tunísia'.

Risotto de vieires, ceps i espàrrecs

Fa unes setmanes vaig visitar un celler al Penedès, i més que una simple visita, va resultar tot una masterclass de territori. Dins el món vinícola s'amaguen històries fascinants, i conèixer-les de primera mà fa que valoris encara més els vins que poses a taula. El títol perfecte per a aquest post?  Una visita al celler Parés Baltà.

Pantxineta

De fet, avui no tocava publicar, però ahir vaig veure el film 'La habitación de al lado', de Pedro Almodóvar, i vaig quedar tan impressionada per la posada en escena que aquest matí necessitava fer alguna cosa amb flors. Surten en moltes escenes provocant una bellesa difícil d'oblidar. I a mi que m'agraden tant, vaig pensar que havia de fer algun post amb elles: les postres que prepararia anirien guarnides, encara que fos amb el tovalló, la copa i els coberts.

Carbonada flamenca

Amb això que arxivo fotografies tot repassant viatges, fa uns dies em vaig topar amb les d'una curta escapada a Brussel·les i en veure la 'carbonada' que vaig menjar en un restaurant prop de la Gran Place, em va venir de gust preparar-ne. A casa ens agrada i acostumo a fer-ne, sobretot ara amb el fred perquè entra molt bé.

Rombes de codony amb formatge

... Llavores, el codony, que és féu vell en la branca,

        dins el calaix perfuma la nostra roba blanca,

            i si l'amorosim al caliu de la llar

                i l'acostem als llavis sorruts, és dolç, encar...

                    Última estrofa d'Els Codonys Tardorals, Els Fruits Saborosos de Josep Carner

El Racó d'En Binu, un restaurant com els d'abans

El seu compte d'Instagram diuen que són la resistència i que no fan servir ni el microones ni l thermomix. I amb això ja et pots fer la idea de com cuinen. Són en Francesc Fortí i la Francina Suriñach del restaurant El Racó d'En Binu. I jo vaig tenir clar quan vaig veure a Filmin el film/documental 'Binu, Història de dues estrelles' que hi havia d'anar. 

Tallarines d'ortiga amb pesto d'espinacs

Fa un parell de mesos vàrem sembrar 'veces' (Vicia sativa) a l'hort. La veça és una planta enfiladissa que fa de coberta vegetal i que serveix com adob verd. Si normalment surten ortigues, és més normal a la primavera, ara amb la pluja el seu verd ens ha envaït juntament amb les veces que han millorat el terreny.

Espècies Corbella, colors, olors i uns espaguetis especiats

Quan l'adroguer va sentir una veu fina que li demanava una lliura de safrà no sabia qui ho deia. Vull una lliura de safràààà!, i mirava i mirava i no hi veia ningú. De sobte, va veure un nen molt petit que portava una gran barretina i que no arribava al taulell de la botiga. Li va donar la paperina de safrà que demanava i va tornar a casa tot cantant... patim, patam, patum, homes i dones del carrer, patim, patam, patum, no trepitgeu el Patufet... 

El 'salmorejo' de maduixes d'un llibre solidari

Diu en Rubén Campos al llibre 'Cuinant les nostres emocions a foc lent', 

'Quan estic als fogons és quan em trobo millor. Em poso el davantal i em passen tots els mals'.

I a mi em passa el mateix: doneu-me una bona música que m'acompanyi i temps i em puc oblidar del món.  Puc passar-me hores i no em pesa, sobretot si després el resultat és l'esperat. 

La meva salsa 'Cafè de París' per l'entrecot

     

Potser és molta pretensió per part meva dir a aquesta mantega 'Cafè de París' i que m'agrada tenir preparada per a quan faig entrecots o un altre tipus de carn, però és que no es coneixen els autèntics ingredients i les seves proporcions de l'autèntica salsa que va crear monsieur Boubier al seu restaurant Le Coc d'Or de Ginebra.

Clafotís de figues bullides amb vi negre

Temps de figues i anem fent. La qüestió és que quan venen ho fan totes de cop i en quinze dies no pares de preparar el que sigui. De clafotís amb figues ja en vaig compartir un l'any passat: Clafotís amb figa de coll de negra. Enguany el torno a preparar, però amb alguns canvis i matisos (he canviat la farina d'ametlla per la d'avellana), de manera com m'agrada d'anar fent i millorant.