Sopa freda de tomàquets escalivats amb escopinyes i margallons

Que les sopes fredes entren com si res a l'estiu és cert i diria que necessàries, encara que jo em puc menjar un caldet calent en qualsevol moment, sigui de pollastre sigui de peix. Però els gaspatxos i altres sopes com aquesta d'avui no falten mai a casa. 

Salsa de cireres per a carns

     ... Beu de la lluminositat de Frida Kahlo. Des de la seva festa de colors a l'actitud de superació vital. 'Soc la persona que vull millorar'. Va dir l'artista mexicana. Ella floreix a diari a partir d'aquest mantra. Cuida i ho fa cuinant, sincera i honesta. Des de la discreció i la llibertat... 

Avui un post dedicat a la Mia i al seu vi ancestral.

Calamar mediterrani

A la dedicatòria que em va escriure en Paco Pérez al llibre 'Cocottes' em desitjava que fes una cocotte plena de passió. No tan sols ho ha aconseguit, sinó que és un llibre del qual n'he fet receptes i totes han sortit perfectes, entre elles el brioix que vaig fer fa uns dies per esmorzar. 

El Racó d'En Binu, un restaurant com els d'abans

El seu compte d'Instagram diuen que són la resistència i que no fan servir ni el microones ni l thermomix. I amb això ja et pots fer la idea de com cuinen. Són en Francesc Fortí i la Francina Suriñach del restaurant El Racó d'En Binu. I jo vaig tenir clar quan vaig veure a Filmin el film/documental 'Binu, Història de dues estrelles' que hi havia d'anar. 

Ceba escabetxada amb verat i paté d'olives

Tinc una amiga a la qual li agraden molt els escabetxos, però que no en fa perquè ha de gastar molt d'oli d'oliva i ara que més car li dol, tot i que sap que després el podria reaprofitar. Per aquest motiu quan vaig veure una recepta del cuiner Andoni Luis Aduriz del restaurant Mugaritz, d'Errenteria al País Basc, que estava feta amb oli de gira-sol vaig creure que l'havia de fer per veure el què.

Mas Bell, a l'Alt Camp

Aquest post va dirigit als que em seguiu i any rere any em demaneu un lloc per anar a fer una calçotada. Així que avui us en presento un de categoria on fa uns dies ens vam reunir un grup de persones preocupades pel canvi climàtic i el medi ambient, al voltant d'una taula, primer menjant calçots al jardí i després la segona part que l'acompanya, dins el menjador. Tot en bona companyia i en un ambient exclusiu. Aquí teniu una petita mostra del que representa fer una calçotada selecta, sense massificació i amb productes locals i de molt bona qualitat. Això és Mas Bell, al Milà, l'Alt Camp.

Sopa de pa torrat amb tòfona i pilotilles

Temps de tòfones. I quan arriba m'agrada fer quelcom amb elles, però enguany no n'he trobat. He passat cada setmana per la Conxi del Mercat de Tarragona i no ha sigut possible obtenir-ne. Així que vaig comprar-ne de les confitades i he fet una sopa que ha quedat prou bona, però no era la fresca del temps.

El Centre d'Interpretació de la Malvasia i el llegat Llopis, un dia a Sitges

Tenim molta sort del territori que habitem, tot i que he de reconèixer que hi ha llocs que tenim a tocar i que desconeixem. Desconeixia què era el 'llegat Llopis' fins que l'Enric de La Besàvia me'n va parlar. Sí, quan vaig anar a Rodonyà i allí em va explicar que feia la malvasia per la fusta de Sitges que li havien donat.

Arròs de conill, llonganissa i costella de porc

A cada casa sempre hi ha receptes que es repeteixen i que fan que es tingui un receptari d'aquells que fa que ens decantem per una o per una altra segons el dia que tinguem. De la mateixa manera que ens vestim o pentinem, o fem una cosa o anem a un lloc diferent del que havíem pensat. D'aquelles decisions entre mils que hem de prendre diàriament, des del moment que ens llevem.

Un dia a Girona, restaurant Normal

Plovia. Una pluja que a estones era fina, estones forta, pluja del mes d'abril. Res ens feia tirar enrere, ans al contrari. Les flors flairaven primavera i tot traspassant el Pont Palanques Vermelles, el bonic pont vermell construït per la companyia Gustave Eiffel de París, vàrem arribar a Rocambolesc, la confiteria d'en Jordi, el reboster dels germans Roca. Anàvem cap a dinar i pensàrem que ja hi tornaríem a la tarda a comprar alguna de les delícies exposades, però la forta pluja ens ho va impedir i vàrem acabar refugiant-nos a Casa Cacao a fer una xocolata desfeta. El temps ens convidava a fer-hi una aturada, gens forçada, d'altra banda. Del dinar al Restaurant Normal, al que feia temps volíem anar, la Ruth us en fa cinc cèntims, poèticament, com acostuma a escriure. I diu, 

Pasta fresca amb salsa tofonada (i París II)

I no, no us vull donar la tabarra amb París. Però en aquests moments tan convulsos que vivim respirar una mica d'aire fresc ens va bé i m'agrada compartir-ho al blog. Necessitava sortir i veure coses diferents, amb tota la precaució del món, tot i que fa més de dos anys que no vaig a Barcelona. Sortim pel nostre entorn, amb molta natura i pobles petits, però passar per museus i passejar per carrers mullats sempre resulta un bon carregament d'inspiració.

Un viatge amb experiències inspiradores a París

Després de dos anys de trepitjar només el nostre territori i del que hem gaudit molt, també teníem ganes de tornar a París. Ens agrada molt França, però a la ciutat de la llum ens escapem de tant en tant. Tot va ser rebre la revista Cuina del mes d'octubre on, a l'apartat 'per fer boca', presentaven com a novetat el restaurant efímer ADMO Les Ombres al Quai Branly de l'Albert Adrià i l'Alain Ducasse, i decidir-nos d'anar a tastar la seva cuina. 

Bacallà a la crema, una recepta del Bar Pinotxo de la Boqueria

El Mercat de la Boqueria ha arribat al 180è aniversari i com a blog de cuina no podia deixar de celebrar-ho. Soc de mercat i havia de fer un post per la commemoració, perquè quan vaig a Barcelona no puc deixar de visitar-lo i sempre acabo trobant un racó o un producte que desconec. Per a mi La Boqueria és quelcom més que un mercat: és color, és tradició. I volia saber què representava per a una persona que està molt lligada al món de la gastronomia i sempre al dia de totes les novetats que ens podem trobar a taula. Aquí teniu l'opinió, jo diria que un petit conte, de la Carme Melià.

La truffade de l'Aubrac, à Laguiole

Patata i formatge. Si la setmana passada el protagonista era l'aligot que està fet amb puré de patata i formatge tendre, avui les patates i el formatge tornen a sortir però amb la 'truffade'. De manera fàcil. I és que la 'truffade de lAubrac' ha arribat a la meva cuina per a quedar-se.

L'aligot de la Maïté del Buron de Cap Combattut, a l'Aubrac

M'agrada visitar França. I m'agrada la seva llengua, cultura, costums, paisatge i com no, la seva gastronomia. I per això intento visitar el país sempre que puc. El dia del dinar a l'Ambassade de Llívia, li vaig demanar a l'Albert que em recomanés alguna regió que m'agradés i que encara no conegués, sense pensar-s'ho em va dir l'Aubrac. 

Un dia entre amics a l'Alt Camp

Hi ha llocs encisadors que per més els hagis visitat tot sovint sempre acabes descobrint algun detall nou que havia passat per alt. Paratges que t'emocionen, indrets que et fan bategar el cor i que voldries posar una banda sonora que t'acompanyés mentre hi ets. I tot això em passa quan soc a Casafort.

Albert i Mélina, anem a l'Ambassade de Llívia

Perquè som allò que mengem, que bevem, que veiem, que vivim, que llegim, que estimem i tants altres 'que'. I el conjunt de tots fa que omplim la vida de moments especials i emocions i que vull compartir amb vosaltres avui: una experiència gastronòmica tot gaudint de l'entorn.

Xarop de saüc i el llibre 'Criatures Extraordinàries'

...

     El temperament de la Bessy no va tenir cap efecte sobre la Mary, que no es va bellugar de la porta.

     - Què fan?

     - Xarop de saüc - vaig respondre.

     - Xampany de saüc - em va corregir la Margaret, fent un gest amb la mà.

    - No ho he tastat mai, això - va dir la Mary, mentre mirava els caps entrellaçats de les flors i olorava l'olor de moscatell que omplia la sala.

     - Aquí hi ha tanta abundància de saücs, al mes de juny - va dir la Margaret -. Per a alguna cosa s'han de fer servir. No és això el que feu, la gent del camp?

                                                                                               ...

...

      - Gràcies per ajudar-me amb els saücs - va dir la Louise un cop vam tenir les flors macerant-se en sucre, llimona i aigua calenta -. Quan estigui a punt te'n podràs endur una ampolla.

      La Mary Anning va fer que sí amb el cap i en acabat es va tombar cap a mi.

      - Em deixa mirar les seves cúrios, senyoreta? L'altre dia no me les va ensenyar.

                                                                                              ...

Dos paràgrafs del llibre Criatures extraordinàries, de l'autora Tracy Chevalier, editat per RBALlibres.
Traducció al català de Ferran Ràfols Gesa. Copyright © 2009 by Tracy Chevalier. Reproduced with permission of Curtis Brow Group Ltd.

L'escabetx de la Mia, del restaurant La Cooperativa de Porrera

Jo, la Nani, fotografio

Tu, la Mia, cuines

Ella, la Ruth, escriu

Nosaltres, els de la taula, mengem

Vosaltres, els que em seguiu, llegiu

Ells, els de més enllà, compren vi de la terra i gaudeixin del moment 

I així, continuaria conjugant i jugant amb les paraules i fent poesia i passejant i mirant com fan vi i admirant el paisatge i gaudint del temps i compartint experiències i moltes més is que posaria, però avui cediré l'escriptura a la Ruth Troyano, periodista especialitzada en turisme enològic i sommelier professional, mestressa de les paraules i dels vins i de l'amistat i de moltes més is. Us convido a anar a Porrera...
I ja hi som.

Lo Paller del Coc

I en aquest post us porto la segona part de la meva experiència a Surp. Us puc ben dir que aquest petit  poble del terme municipal de Rialp i de la comarca del Pallars Sobirà concentra una qualitat gastronòmica que és envejable. La setmana passada us vaig parlar de la Clara de Casa Mateu i avui ho faig de la Sílvia i d'en Mariano, els responsables de Lo Paller del Coc. I qui són?