Plovia. Una pluja que a estones era fina, estones forta, pluja del mes d'abril. Res ens feia tirar enrere, ans al contrari. Les flors flairaven primavera i tot traspassant el Pont Palanques Vermelles, el bonic pont vermell construït per la companyia Gustave Eiffel de París, vàrem arribar a Rocambolesc, la confiteria d'en Jordi, el reboster dels germans Roca. Anàvem cap a dinar i pensàrem que ja hi tornaríem a la tarda a comprar alguna de les delícies exposades, però la forta pluja ens ho va impedir i vàrem acabar refugiant-nos a Casa Cacao a fer una xocolata desfeta. El temps ens convidava a fer-hi una aturada, gens forçada, d'altra banda. Del dinar al Restaurant Normal, al que feia temps volíem anar, la Ruth us en fa cinc cèntims, poèticament, com acostuma a escriure. I diu,
Del groc imponent dels camps de colza als afores al 'gris reumàtic' del barri vell. 'D'un gris molt acusat', escrivia Josep Pla de Girona. En dies ennuvolats, li escau. Pluja fina sobre el riu Onyar; l'absència de sol atia el violeta de l'arbre florit, el vermell provocador del pont de les peixateries i el color de la pell de les cases. 'Tot aquest munt immens de matèria té un aire de desferra suada i de ruïna viva. Tot sembla aguantar-s'hi en equilibri inestable, però tot s'hi aguanta dret i la vida hi posa aquella mica de moviment que necessita', advertia l'escriptor de Palafrugell.
Llum tènue pel laberint de carrers del centre; la pedra guarda la llum de les hores de sol. En una cantonada ampla de la plaça de l'Oli, al número 1, la discreció del Restaurant Normal. Un vidre gran exposa la cuina. Mans joves, àgils i experimentades, guisen desentenent-se la mirada curiosa dels qui els observen. 'Una proposta ben normal, des d'una cuina directa i espontània, que recorda d'on venim, que vol reforçar el gest intuïtiu de la cuina a foc viu (...) Al Normal volem vestir-nos de pausa, goig, suculència i saborositat', adverteixen els germans Roca. L'experiència gastronòmica, des de la franquesa del gest a la sublimitat del producte, ratlla la perfecció. Imperfectament perfectes, extraordinàriament normals. El germen i la llavor de la casa de menjars dels pares s'estén per tot. La cap de cuina Elisabet Nolla és hereva del matriarcat que ha ben parit els Roca i el seu ofici: l'àvia Angeleta i la mare Montserrat. Delicadesa, gust, atreviment, sofisticació i senzillesa al plat. Textures i sabors vells, tamisats per la creativitat i l'enginy. Una altra sala meravellosa. Un equip atent, orquestrat per Joaquín Cufré, que dansa per l'arquitectura i l'interiorisme lleuger d'Andreu Carulla. Austeritat, sostenibilitat, joc de materials reciclats, un homenatge sincer i volgut a l'artesania. Un restaurant que acull, també amb la més intel·ligent de totes les begudes.
'La carta de vins vol abraçar la cultura pagesívola i el vi de poble. Sento normal oferir des de Girona una imponent presència de vins de l'Empordà', resumeix Josep Roca. El rebedor del Normal és una oda al vi, una temptativa per a boca i ulls. Disposats verticalment a la prestatgeria, els vins fan la criança amatents a la tria del comensal. Bevem dues copes de benvinguda: el vi vermell de Vins de Pagesos & Pageses i l'escumós de carinyena blanca de Còsmic Vinyaters. Elogiem, mentre alcem el braç per brindar, els viticultors que ens calmen la set i ens omplen l'ànima d'energia i vitalitat, de la fertilitat de la terra.
Vins sincers i eloqüents, que parlen d'intencions i de voluntats. 'Tots els pobles empordanesos hi seran representats. Alhora em mou la meva vocació viatgera a través d'un got de vi i fins al fons dels llibres', matisa Josep Roca. 'Set segles després del Terç de Lo Crestià de Francesc Eiximenis' -com el cambrer de vins assenyala a la carta-, evitem distreure'ns amb la llista suculenta que atresoren i fem decidir per nosaltres al sommelier Joel Calsina. 'Les roulieres' del viticultor francès Benoit Couralt encén la taula. Un vi natural que ho té tot, però que ho mostra reservadament. Un cabernet franc que ens fa somiar en la tensió, la frescor i l'agilitat dels paisatges i els vins del Loire. A través seu viatgem també pels records i complicitats que els tres amics compartim. Al Normal, ens celebrem. A recer de la pluja que ara és més insistent i tenyeix de malenconia el carrer. A dins, perviu l'escalf. Esfilagarsem el temps, ens alimentem d'olors, de sabors dolços. Habitem la vida petita, que és la que ens defineix.
Volíem visitar Girona i descobrir racons nous, però la pluja ho va impedir. No importa, perquè hi tornarem aviat, no obstant això, d'alguns plats i vins que vàrem tastar en queda constància, una cuina cuidada, de mercat i de productors de proximitat, sense més pretensions que la de complaure els paladars visitants i ho aconsegueix. L'Elisabet Nolla (em fa gràcia que es digui com la meva germana) té bones mans i es nota en els detalls que ve d'on ve, del Celler, sí el dels germans Roca.
Recomanació de la setmana, la trobareu a l'última fotografia. No cal dir res més: una magnífica oportunitat per visitar Girona, que sempre ve de gust.
Te souvients-tu? Jane Birkin & Manu Chao
repetim?
ResponEliminaqüestió d'agenda...
EliminaPensàvem en una possible visita al Temps de Flors... I un dinaret així al Normal seria la cirereta...Pensàvem...
ResponEliminaDoncs penseu-ho bé que paga la pena. Regaleu-vos la cirereta.
Elimina