Sembla que la temporada de la tòfona no ha sigut massa bona, però això no és obstacle que en puguem trobar-ne al mercat. Jo li compro les tòfones al Dídac de Tòfona de la Conca i de qui us vàrem ensenyar l'experiència d'anar a buscar-les amb els seus gossos al post de Xips de Vida. Una visita molt didàctica i aconsellable 100%.
Etiquetes
a baixa temperatura
acompanyament
al buit
Alt Camp
Alt Empordà
amanides
amb cervesa
amb licor
amb vi
aperitius
arquitectura
arrossos
art efímer
artesans
aviram
bacallà
Bages
Baix Camp
Baix Ebre
barbacoa
Barcelona
batuts
begudes
berenars
Berguedà
blogs amics
bolets
bombons
bunyols
calçots
Caldos Aneto
carabassa
caramels
carn
celíacs
cerveses
Chartreuse
chutneys
cítrics
còctels
colors
Conca de Barberà
conserves
cremes
creps
croquetes
cuina catalana
cuina d'aprofitament
cuina de proximitat
cuina del món
cuina per a mandrosos
cuinant amb...
cuiners i cuineres
de fiambrera
del nostre hort
dolços
el galliner
el gran recapte
enoturisme
entrants
entrepans
escabetxos
escumes
esmorzars
estilisme
farina de garrofa
fish'n'chips
flams
flors
formatgeries
forn
forn de vapor
fruita
fruits secs
fumats
galetes
Garraf
gelats
Gironès
gossos
hortalisses
horts urbans
infusions
km0
l'Urgell
la Segarra
Lékué
llegums
llibres
llocs amb encant
magdalenes
maionesa
Maresme
mel
melmelades
microones
Montseny
Montsià
natura
olis recomanats
olla de pressió
panades
pans
pasta
pastissos
peix
pel·lícules
Penedès
pícnic
pizzes
postres
Priorat
quiches
racó vegà
receitas brasileiras
receptes exprés
receptes musicals
restaurants
revista Cuina
Ribera d'Ebre
Rocook
salses
sandvitxos
sense gluten
sèries tv
slowfood
sopes
sorbets
suflés
suquets
tallers de cuina
Tarragona
Tarragonès
tempura
Terra Alta
Thermomix
tòfones
torrades
tradicions
truites
vegetariana
viatges
vins recomanats
Violeta
wok
xocolata
Xocolates Creo
diumenge, 29 de gener del 2017
dilluns, 23 de gener del 2017
Amor per l'autèntic: Xocolates CREO...
El destí et creua amb moltes persones. I també fa que unes et marquin més que d'altres. I unes d'aquestes són la Cinta i el Xavi de Xocolates CREO. També fa, que sense que hi tinguis massa contacte perquè són lluny, saps que en el moment que et tornis a trobar amb ells serà com si no hagués passat més de cinc minuts. I que qualsevol conversa serà agradable i molt de la nostra manera de pensar: persones naturals, amb una gran estima per la terra i per tot allò que fan.
Etiquetas:
Baix Ebre,
celíacs,
esmorzars,
postres,
sense gluten,
xocolata,
Xocolates Creo
dimarts, 17 de gener del 2017
Una visita a Espelette {fem un plat de pasta}
Diuen que una de les coses que s'han de fer cada any per a tenir un bon viure és visitar un lloc on no hagis estat mai abans. I jo hi afegeixo que no cal que sigui lluny. I això procurem fer i gaudir d'allò que no coneixem, obrint la nostra ment a les coses desconegudes. L'any passat vàrem visitar l'Île de Ré, un petit paradís de França que feia temps que volíem conèixer. I un en un post, Le vin chaud de l'Île de Ré {recordant paisatges}, us ensenyàrem petits però preciosos racons.
Etiquetas:
blogs amics,
colors,
cuina del món,
cuina per a mandrosos,
enoturisme,
pasta,
viatges
dimecres, 11 de gener del 2017
Pa de llimona {amb llavors de rosella}
...
Catalina les aclaró que Lola era una mujer metódica y ordenada en la vida y, por supuesto, en su oficio de panadera, y que si eran cien gramos de azúcar eran cien, ni un gramo más ni un gramo menos. Debían ser fieles a la receta escrita por ella. Marina se puso en guardia.
- ¿Lola era una mujer ordenada?
Catalina asintió.
- Demasiado ordenada. Antes de amasar el pan o batir el bizcocho alineaba todos los ingredientes frente a ella en la mesa. Los miraba unos segundos. No se podía tocar nada ni tampoco se me estaba permitido hablar. -Catalina hizo una mueca simpática-. Per coure pa se necessita temps, amor i silenci. Esa era su frase preferida. Yo me reía de ella a veces. De cinco a siete de la mañana se pasaba esas dos horas en absoluto silencio con las manos en la harina... Para Lola, amasar era como -Catalina pensó un segundo-, como una religión.
Catalina asintió.
- Demasiado ordenada. Antes de amasar el pan o batir el bizcocho alineaba todos los ingredientes frente a ella en la mesa. Los miraba unos segundos. No se podía tocar nada ni tampoco se me estaba permitido hablar. -Catalina hizo una mueca simpática-. Per coure pa se necessita temps, amor i silenci. Esa era su frase preferida. Yo me reía de ella a veces. De cinco a siete de la mañana se pasaba esas dos horas en absoluto silencio con las manos en la harina... Para Lola, amasar era como -Catalina pensó un segundo-, como una religión.
diumenge, 1 de gener del 2017
Brownie de fruits secs {fet amb farina de teff}
Coneixeu la farina de teff? Jo fins fa molt poc no, però ara em sembla que em convertiré en una addicta. Em recorda molt, en olor i textura, a una farina amb la qual la meva mare ens feia les farinetes a mi i als meus germans més petits allà al Brasil. Això ho hauré d'esbrinar.
Etiquetas:
berenars,
celíacs,
cuina del món,
dolços,
esmorzars,
forn,
fruits secs,
pastissos,
postres,
vegetariana,
xocolata,
Xocolates Creo
Subscriure's a:
Missatges (Atom)