Pizza de sobrassada de Mallorca amb ceba i figues

De tant en tant m'agrada fer-li una comanda. Els seus embotits són una exquisidesa. I a l'última vaig aprofitar per comprar el seu llibre 'Porca misèria', ja que volia que me'l dediqués. Un llibre amb unes fotografies precioses. Feia temps que no tenia un llibre de gastronomia amb unes imatges tan ben fetes. Excepte dues, totes són de Martin de Arriba i representen molt bé el producte que fa ell, és en Xesc Reina de Can Company d'Inca, a les Balears.

Codonyat a l'antiga

Tot i que fa gairebé un parell de mesos vaig compartir els rombes de codony amb formatge, encara em quedaven uns quants d'arrugats i volia aprofitar-los per a una recepta antiga de com es feia abans el codonyat. No en sobra mai i a casa ens agrada acabar els àpats amb alguna cosa dolça. I qualsevol excusa és bona per fotografiar-los.

Rombes de codony amb formatge

... Llavores, el codony, que és féu vell en la branca,

        dins el calaix perfuma la nostra roba blanca,

            i si l'amorosim al caliu de la llar

                i l'acostem als llavis sorruts, és dolç, encar...

                    Última estrofa d'Els Codonys Tardorals, Els Fruits Saborosos de Josep Carner

Mousse de préssec en almívar

Ara em direu, per quin motiu faig una mousse amb préssec en almívar i no amb préssec fresc quan encara en podem trobar al mercat? La resposta serà ràpida: Quan s'està acabant l'estiu i començo a tancar casa per preparar-la per la pretardor, acostumo a fer neteja del rebost i mirar caducitats i posar els pots que caducaran abans a primera fila dels prestatges.

Peres al vi blanc

I el camp té això: quan arriba el temps d'un fruit o d'una verdura ve tot a l'hora. En menges, en prepares de mil maneres, en regales i amb tot tens el frigorífic ple. Ara mateix les peres són les protagonistes i estic de sort: ja han caigut totes de l'arbre, però déu-n'hi-do les que queden al calaix. Així que avui les farem al vi, però blanc.

Oli de cop

I l'hort s'ha tenyit de groc. Sempre havia d'anar a buscar el pericó o herba de Sant Joan pels camins de davant de casa, però enguany la cosa ha canviat. Aquesta remeiera ha vingut a trobar-me a l'hort. Sense sortir, amb càmera i tisores en mà l'he fotografiat, collit i preparat el fabulós oli de cop.

Croquetes de peix, un vi i un passeig pel Penedès

Cada cop que visito el Penedès em sembla que navego entre vinyes i ho faig agafant aire que m'omple l'ànima de benestar. Anar llegint els cartells indicadors dels cellers, un rere l'altre, mentre condueixo, i veure que els has tingut a taula en algun moment, em fa sentir bé. I sé que hi tornaré perquè  em queden molts cellers per visitar, bé, ens queden, perquè ho faig conjuntament amb la Ruth i això és un privilegi molt gran. Amb ella sempre aprenc. L'últim dia vàrem anar a Heretat Laverna, a Torrelles de Foix. Molt interessant el que ella escriu de l'entrevista. Llegiu,

Confitura de 'Vieux Garçon'

I ja tenim la primavera aquí. Aviat vindran els fruits que arriben amb ella i jo ho aprofito per a compartir una conserva que podem començar a fer a partir d'ara i fins a la tardor, per a després trobar-la a taula per Nadal: la confitura de 'Vieux Garçon'. Tindrem dues maneres de preparar-la, tot i que una no l'he provat i serà la que faci enguany.

Melmelada de saüc i poma

Fa dos anys la Mireia i jo vàrem compartir un post de com fer xarop de saüc amb les flors d'un saüquer que ella té al seu hort, on explicava la coincidència del llibre de la Tracy Chevalier que ella em va deixar i que parlava de la Mary Anning, una estudiosa de la paleontologia, a Criatures extraordinàries. Ara hi tornem a passejar però per agafar uns quants flocs del fruit madur i fer-ne melmelada. Tinc una amiga, la Carme, que sempre em diu que li fa gràcia de veure com lligo les receptes amb les historietes que explico i que és com si sentís a ma mare dient que qui no té feina el gat pentina...

Bonítol de Tarragona a la sal en escabetx i una amanida amb flors

Quan vaig veure el programa Cuines, on en Marc Ribas preparava un bonítol a la sal en escabetx, vaig pensar en el que havia comprat dies enrere i tenia al congelador. Amb això de la pandèmia m'agrada tenir el congelador amb reserves perquè mai se sap quan podem tornar a un confinament més dur (esperem que no), però per si de cas. Així que em vaig posar mans a la sal i som-hi.

Amanida amb avellanes, dorada al forn amb patates amb all i llimones a la sal

Ah, i un vi de taula. El títol era massa llarg i no hi cabia tot, però avui parem taula i ho fem bé. Falten les postres que vaig servir, però les posaré el pròxim dia. I aquest post és més que res per a compartir les llimones que he confitat en sal. Diuen que si tens llimones fes llimonada, però les he confitat per a usos diversos. De llimonada ja en faig tot sovint. Aquell dia vaig fer una orada que tenia congelada i tocava cuinar-la, més una amanida que ens agrada força. I unes patates que acostumo a tenir-ne per si de cas. Cuina senzilla i amb productes que tenim a mà, sense complicacions.

Quètxup casolà i altres conserves de tomàquet

L'any passat ja us vaig comentar al post de Temps de tomàquets tot el que passa quan arriben els tomàquets. I tornaria a repetir tota la cançoneta de quan surten venen tots de cop. Però no cal, si el llegiu teniu tota la informació. Avui porto una recepta que m'ha sortit a la tercera vegada. He improvisat amb els ingredients i puc dir que enguany sí que he trobat la composició correcta i bona del quètxup casolà. I amb tomàquets madurats al sol...

Boles de formatge de cabra farcides de codonyat, fruita seca i herbes aromàtiques

Una de les estrofes de la cançó que acompanya la recepta d'avui diu que ... Si el puc veure, puc fer-ho... (...If I can see it, then I can do it...). És en un context diferent però jo l'aplico a una recepta que trobo a l'últim número de la revista Cuina (234), on hi ha snacks de Nadal, i m'hi poso. Aquesta és la finalitat dels llibres i revistes de cuina. Ho veiem, ho fem.

Temps de tomàquets

Paul Simon canta com deixar l'amor de 50 maneres i jo em pregunto: i quantes maneres hi ha de cuinar els tomàquets? No podria comptar-les. Són un element indispensable a la nostra cuina, en tota la cuina mediterrània. Van venir d'Amèrica per a alegrar-nos els plats i el paladar. 

Romesco de calamars i llagostins, una recepta ràpida

Una de les salses que més ens identifiquen a les comarques del sud, o sigui, les tarragonines és el romesco. Amb ingredients representatius de la més pura dieta mediterrània: alls, tomàquets, fruits secs, oli d'oliva (un dels nostres tresors més preuats), els pebrots de romesco, vinagre, sal i un trosset de pa, fer aquesta salsa és cuidar la nostra salut i pot aixecar autèntiques passions per quant hi ha una recepta per cada família i entorn.

Xarop de saüc i el llibre 'Criatures Extraordinàries'

...

     El temperament de la Bessy no va tenir cap efecte sobre la Mary, que no es va bellugar de la porta.

     - Què fan?

     - Xarop de saüc - vaig respondre.

     - Xampany de saüc - em va corregir la Margaret, fent un gest amb la mà.

    - No ho he tastat mai, això - va dir la Mary, mentre mirava els caps entrellaçats de les flors i olorava l'olor de moscatell que omplia la sala.

     - Aquí hi ha tanta abundància de saücs, al mes de juny - va dir la Margaret -. Per a alguna cosa s'han de fer servir. No és això el que feu, la gent del camp?

                                                                                               ...

...

      - Gràcies per ajudar-me amb els saücs - va dir la Louise un cop vam tenir les flors macerant-se en sucre, llimona i aigua calenta -. Quan estigui a punt te'n podràs endur una ampolla.

      La Mary Anning va fer que sí amb el cap i en acabat es va tombar cap a mi.

      - Em deixa mirar les seves cúrios, senyoreta? L'altre dia no me les va ensenyar.

                                                                                              ...

Dos paràgrafs del llibre Criatures extraordinàries, de l'autora Tracy Chevalier, editat per RBALlibres.
Traducció al català de Ferran Ràfols Gesa. Copyright © 2009 by Tracy Chevalier. Reproduced with permission of Curtis Brow Group Ltd.

Carxofes i calçots escabetxats i peix fet a baixa temperatura

Sembla que molts escriptors pateixen pànic a la pàgina en blanc quan han de començar a escriure alguna cosa. A mi em passa moltes vegades amb els posts. Pànic, pànic, no. Però allò de veure per on començo, sobretot quan he de parlar de diversos punts com l'entrada d'avui, em provoca indecisió. Per la recepta, pel vi, pel llibre?

Maria Soler, l'art de la conserva

El dia va començar rúfol. Les notícies del temps preveien molta boira a la Conca de Barberà però això no em va fer tirar enrere per anar a trobar-me amb la Maria. Amb la màquina de retratar al seient com a copilot cap a Santa Coloma de Queralt que vaig enfilar la carretera. Estreta i amb arbres fantasmagòrics que sortien a rebre'm, escenes magnífiques que no vaig poder fotografiar perquè no veia vorals on aturar-me i amb cotxes que em seguien que anaven tan a poc a poc com jo (la visibilitat era com a molt a vint metres). Però va valdre la pena.

Esmorzem confitura de figues de moro {aviat arribarà la tardor}

I com aquell que no vol arribem al final de l'estiu. Com sempre, i seguint el ritme del temps, les figueres de moro estan farcides amb els seus fruits ja madurs que anuncien l'arribada  la tardor. I jo que segueixo la natura amb la càmera a mà, us porto les fotografies des que comencen a florir a la primavera fins ara. L'espectacle és de lletres majúscules. I un any més, penso en la meva mare que era una fan dels fruits de tardor: que si aquestes figues, que si les altres, les magranes, els caquis i els moniatos sobretot. De com esperava que arribessin i jo també.

Portem la tardor al plat {moniatos, figues i bolets}

Tardor. M'agrada tant. Potser perquè ve el temps d'estar més a casa i aprofitar per a fer tot allò que no podem a l'estiu. I què dir dels seus fruits: moniatos, magranes, caquis, codonys, bolets i tants altres que ens donen alegria a la cuina al mateix temps que serveixen per a proveir-nos les vitamines necessàries per a aguantar l'hivern. Jo no perdem corda i els incorporo a la nostra taula amb molt de gust.