'Entre fogons i mirades', quatre cuineres del Camp de Tarragona

'M'agradaria tenir una màquina de retratar màgica que ara mateix ens portés la boira d'un dia ennuvolat, que ens posés de fons l'harmoniós so dels boixets ballant metre fan punta, que ens teletransportés al silenci del camp, i que ens omplís aquesta sala de flors. I jo encara hi afegiria una cosa més: que envaís aquest espai amb el ventall de flaires i aromes que surten de les cuines d'aquestes meravelloses dones. Unes aromes que ens fan viatjar en el temps i que ens donen plaer alhora que parlen de dedicació, de temps, de família i de territori.

Amanida d'estiu amb tomàquets i espaguetis

Quan sento o llegeixo que cada cop es cuina menys a casa em sap molt greu. Vivim en un país privilegiat, amb productes excel·lents i variats, i no cal que siguin cars per menjar bé. Amb una mica d'organització, poc temps i productes frescos i de temporada podem preparar plats senzills, saludables i deliciosos que faran gaudir els de casa.

Sopa freda de tomàquets escalivats amb escopinyes i margallons

Que les sopes fredes entren com si res a l'estiu és cert i diria que necessàries, encara que jo em puc menjar un caldet calent en qualsevol moment, sigui de pollastre sigui de peix. Però els gaspatxos i altres sopes com aquesta d'avui no falten mai a casa. 

Salsa de cireres per a carns

     ... Beu de la lluminositat de Frida Kahlo. Des de la seva festa de colors a l'actitud de superació vital. 'Soc la persona que vull millorar'. Va dir l'artista mexicana. Ella floreix a diari a partir d'aquest mantra. Cuida i ho fa cuinant, sincera i honesta. Des de la discreció i la llibertat... 

Avui un post dedicat a la Mia i al seu vi ancestral.

Ossobuco amb cebes del platillo i xampinyons

Prenguem-nos la vida amb tranquil·litat. Cuinem per als nostres. Cuidem l'entorn. Sortim a la natura. Escoltem música. Salvem-nos, sempre que puguem, de la mediocritat que sovint ens envolta.

Cigronets amb gadagangs i xirles

Després de tants dies d'aigua -sempre benvinguda- teníem ganes de fer una sortida i anar a un lloc inspirador. Vam decidir anar cap al Priorat, un territori que convida a ser visitat en qualsevol estació de l'any. A més, quan vaig de copilot m'agrada observar el paisatge amb calma. Així, gairebé sense adonar-nos-en, vam fer cap a Mas Martinet Viticultors. 

'La Cuina del Paisatge del Priorat'

Fa uns dies vaig tenir la sort de poder assistir a una jornada de les 'Ieres jornades de la Cuina del Paisatge del Priorat'  que s'estan duent a terme des de l'11 d'octubre i fins al 8 de desembre, per donar a conèixer la cuina del Priorat com a expressió del seu paisatge, la seva memòria i els seus productes.

Les galetes de violeta i ametlla de la Ginesta

     

El seu desig seria esdevenir autosuficient en plena natura, al costat de la seva parella i amb la Ginesta. I no és d'estranyar. Viu al Priorat i se sent afortunada de l'entorn que l'envolta. Diumenge em va dir que, possiblement, seria l'última setmana que encendria la cuina econòmica, perquè el temps començava a canviar. No vaig dubtar ni un moment a visitar-la per fer, per fi, les galetes que havíem acordat durant un dinar a la tardor. 

Ella és la Judit, la Judit del projecte Somaia, del post de l'agost del 2021.

Carpaccio de llagostins del Delta de l'Ebre

M'hauria agradat poder compartir totes les fotos que vaig fer al Delta, però només puc posar un petit resum gràfic del dia que vàrem passar trepitjant el Montsià, la Ribera d'Ebre i finalment el Priorat. Estimar la nostra terra i poder-la mostrar és fer país. I sobretot consumint els productes que s'hi elaboren. 

Ganyims de tonyina

Vàrem quedar de trobar-nos amb la Mia al seu restaurant, la Cooperativa de Porrera, al Priorat. La llum que entrava per una de les finestres en aquell moment il·luminava el pom de clavells que hi havia en una de les taules. Sempre en té algun que alegra i arrodoneix de bellesa de l'entorn. Perquè ella és especial, és la Mia.

Pelaies a la Meunière

Tenir el Priorat a poc més de mitja hora de casa és un privilegi. Sempre que puc m'hi escapo i en cada escapada descobreixo quelcom que no sabia o no havia vist. Paisatge i persones conflueixen en un entorn incomparable. I d'aquesta confluència surten coses especials, entre elles els vins i una manera de fer i viure que fan que sigui un lloc ben exclusiu als meus ulls.

Enoturisme: un dia a Poboleda, al Priorat

D'ençà que tinc el blog he anat coneixent persones amb els mateixos interessos i aficions, amb les quals vaig compartint trossos de vida. Una d'elles és la Núria, membre de La Safranòria, una associació per a la conservació de l'agrobiodiversitat del Priorat, un grup de voluntaris que treballen per a preservar el llegat del passat amb mirada de futur les varietats de cultius tradicionals de la comarca.

Truita caragolada farcida de pa amb tomaca, cirerols i pebrotets

Les menges poden tenir diferents noms segons la zona. I al Baix Camp i al Priorat sempre hem dit truita caragolada a les truites que normalment diuen 'franceses'. Aquestes es fan a França amb mantega, però aquí, almenys a casa, sempre són caragolades i fetes amb oli d'oliva del bo, verge extra. Va ser rellegint el llibre d'en Josep M. Espinàs, 'A la taula dels altres, A peu pel Priorat', que en un paràgraf li parlen que si vol uns ous caragolats o ferrats.

Arròs de conill, llonganissa i costella de porc

A cada casa sempre hi ha receptes que es repeteixen i que fan que es tingui un receptari d'aquells que fa que ens decantem per una o per una altra segons el dia que tinguem. De la mateixa manera que ens vestim o pentinem, o fem una cosa o anem a un lloc diferent del que havíem pensat. D'aquelles decisions entre mils que hem de prendre diàriament, des del moment que ens llevem.

Un dia a Cal Compte, enoturisme al Priorat entre amigues

Ja sabeu que amb la Ruth solem fer escapades per a donar conèixer el nostre patrimoni vinícola, com també allò que tingui a veure amb la cultura de casa nostra. Si podéssim, voltaríem tot el dia perquè d'idees i llocs per a mostrar no ens en falten. Acostumem a fer-ho un cop al mes i aquest any l'hem encetat amb Cal Compte, a Torroja del Priorat. Un lloc amb encant, d'aquells que no et pots imaginar que existeixen, però que hi són i paga la pena visitar-los. Us convido a fer-ho amb unes paraules de la Ruth i també que visiteu la pàgina web que us ampliarà la informació amb unes boniques imatges. Enoturisme al Priorat.

Ensaginades senzilles, anem al Priorat

Perquè no és possible conèixer un territori sense haver tastat la seva gastronomia. Territori, paisatges, tradicions, llengua, gastronomia. Tot un conjunt que ens dona una visió del que és casa nostra. Que no cal que us digui de com en soc una enamorada. Perquè falta que el coneguem nosaltres i el mostrem a tots aquells que no l'han trepitjat mai. I un dels llocs al que s'hi ha d'anar és el Priorat.

La Safranòria

En tot el que es promociona el producte de temporada i proximitat moltes vegades hi ha una feina que no es veu. Parlem de sostenibilitat i desconeixem el treball de pagesos i persones que s'hi dediquen. Resulta molt fàcil anar al supermercat i agafar una bossa i triar els tomàquets que volem de la caixa, sense mirar d'on venen. Possiblement han fet quilòmetres i quilòmetres per arribar fins aquí. I que resulten tots iguals, perfectes. Avui us parlaré d'una associació de persones voluntàries que treballen per a recuperar, promocionar i produir les varietats hortícoles tradicionals de la comarca del Priorat: La Safranòria. I és que aquest dissabte passat varen organitzar una jornada de recollida i intercanvi de llavors per al seu banc.

Un dia d'enoturisme al Priorat, Porrera

Quan la Ruth i jo tombem pel territori, pugem i baixem per carreteres, mirem els paisatges, no hi ha vegada que no ens emocionem. Sempre hi ha bellesa, sempre hi ha quelcom interessant. D'anada cap al lloc a visitar anem parlant i amb la música que ens agrada de fons. I quan tornem no parem de comparar les sensacions viscudes per cadascuna de nosaltres dues i com acostuma a passar coincidim en dir que som afortunades per viure en una terra tan diversa, tan bonica.

Els tomàquets singulars de la Judit, projecte Somaia

Els ulls es fixen en un pont de pedra imponent amb un estat de conservació extraordinari. A Poboleda, el pont de la Soia d'origen medieval travessa un riu Siurana que agonitza. La pluja de primera hora ha regalat vitalitat a la vegetació frondosa de la muntanya mediterrània. Fileres de parets de pedra seca intactes i, a recer, petites parcel·les d'horta cultivades majoritàriament per 'padrins'. En alça la mirada, un paisatge reconeixible, però sempre corprenedor: costers vertiginosos de vinya vella inserits en el mosaic agrari i forestal de secà que és el Priorat. 'Visc feliçment com a pagesa i inicio un projecte íntim i arrelat, enfocat a l'horta singular de petita escala'. De la mateixa manera discreta i enamoradissa que ho escriu al web, Judit Sabater saluda i acull. Amb la mirada i el gest. 

Pasta amb conill, espinacs i ceps

A casa ens agrada el plat únic que porti de tot i si convé, en fem més. Un plat únic i que es pugui repetir. I això passa quan faig pasta. Els macarrons surten brodats, com qualsevol altre tipus de pasta i que cau un dia a la setmana segur. Les tallarines són una de les preferides.