Etiquetes

a baixa temperatura acompanyament al buit Alt Camp Alt Empordà amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Bages Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars Berguedà blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars estilisme farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn forn de vapor fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats Gironès gossos hortalisses horts urbans infusions km0 l'Urgell la Segarra Lékué llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa Maresme mel melmelades microones Montseny Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat quiches racó vegà receitas brasileiras receptes exprés receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades tradicions truites vegetariana viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimarts, 15 d’agost del 2023

Pelaies a la Meunière



Tenir el Priorat a poc més de mitja hora de casa és un privilegi. Sempre que puc m'hi escapo i en cada escapada descobreixo quelcom que no sabia o no havia vist. Paisatge i persones conflueixen en un entorn incomparable. I d'aquesta confluència surten coses especials, entre elles els vins i una manera de fer i viure que fan que sigui un lloc ben exclusiu als meus ulls.
A mi m'agrada molt mostrar el territori als amics que venen de fora i aquest cop hi vaig portar unes amigues que no el coneixien. Visitar el Priorat és un plaer i més quan tornes a llocs que aprecies i saps que els amfitrions et faran sentir i viure allò que estimen i cuiden. I en això vam dirigir-nos cap al celler Vall Llach de Porrera, on ens esperava l'Albert Costa, fill de l'Enric Costa qui juntament amb en Lluís Llach varen fundar el celler. La seva història és molt interessant i tal com l'explica l'Albert encara la fa més. Jo tenia moltes ganes de tornar-hi per a veure com havia quedat després d'haver-lo refet, ja que com molts sabeu, la teulada es va ensorrar el mes de gener del 2021 a causa de l'acumulació de neu i on es van malmetre gran part de la maquinària, tines i estoc de vi d'anys anteriors, amb pèrdues molt significatives. La reconstrucció és una meravella i forma part d'un projecte molt interessant, com tot el celler. Bé, jo de vosaltres no m'ho pensaria dues vegades i passaria per Porrera visitant el poble, Vall Llach i fent una aturada amb una bona oferta gastronòmica

I parlant de gastronomia farem unes pelaies, un peix pla com els llenguados, que a mi m'agraden molt. Les prepararem a la 'meunière' que en francès significa la molinera, ja que primer es passa el peix per farina abans de fregir-lo. Normalment, es fa amb llenguado, però vaig trobar unes pelaies que m'anaven força bé. Es prepara amb una salsa que es fa amb mantega fins que queda daurada, llimona i julivert. Fàcil i bona.

Ingredients,
 - pelaies de Tarragona
 - farina
 - oli d'oliva verge extra
 - suc de llimona
 - tres cullerades soperes de mantega
 - julivert i llimona per a guarnir

Netegem les pelaies i les enfarinem, espolsant-les bé abans de fregir-les en una paella amb oli calent. Seguidament, un cop daurades, les posem a la plàtera on les servirem. En una paella més petita courem la mantega fins que agafi un color daurat. Els francesos en diuen 'beurre noisette' i s'ha de vigilar perquè no es cremi i quedi negre. Reguem les pelaies amb suc de llimona i la mantega per sobre. Ornem amb julivert i un tall de llimona. Podem acompanyar-les amb patates fetes al vapor, xampinyons o qualsevol altra guarnició. Jo ho he fet amb tomàquets cirerols i pebrots petits de l'hort passats ambdós per una paella amb oli a foc lent, confitant-los. I maridant amb un bon vi: Porrera. 

I si som a Porrera, Lluís Llach. 

Jo sé, Lluis Llach en directe a l'Olympia de Paris 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada