Un pícnic al bosc

Amb tot això de la pandèmia sembla que necessitem, més que mai, sortir a respirar aire lliure a la natura. I resulta molt gratificant fer sortides a paratges naturals amb qualsevol excusa, i per descomptat que fer un pícnic és un molt bon motiu per a estar amb aquells que volem compartir taula de manera tranquil·la, tot prenent les mesures corresponents. Així que vaig agafar dues de les meves adolescents preferides i cap al bosc que vàrem anar. 

L'atzeroler, un arbre {fem salut amb una amanida buddha bowl}

Viu entre una figuera i un garrofer. No sé la seva edat tot perquè l'he vist sempre i diuen que pot arribar a viure vora els sis-cents anys. El seu fruit, que és petit i vermell semblant a una cirera, i que també se'l coneix com cirera de Barbados, té moltes propietats nutricionals. Entre elles és la gran quantitat de vitamina C, de manera que un fruit pot ser equivalent a una taronja i mitja. Sí, estic parlant de l'atzeroler (Crataegus azarolus). Un bonic arbre que somriu a la primavera i dóna els fruits a finals d'agost.

Confitura de ceba {què fer en un matí de dissabte}

Dissabte matí: et lleves aviat perquè et desvetlles i penses què faràs per a dinar, entre altres coses. Et ve al cap què pots cuinar amb aquelles cebes que has collit de l'hort. Hi ha una bona reserva i les farem durant un temps, però avui vols preparar quelcom diferent.

Escabetx amb vinagre de poma {i verats ben barats}

Tal com he explicat d'altres vegades, tenim l'honor de formar part del Club de bloguers Oleum Flumen i de tant en tant, en Martí Terés, gerent i fundador, ens convoca per a participar del repte que ens proposa amb els seus productes. Aquest cop es tracta de cuinar un escabetx, bé amb carn de caça bé amb peix sense preu, usant el Vinagre de poma i l'Oli Bo d'oliva verge extra. Com que Oleum Flumen és una empresa compromesa amb el medi ambient si el preparàvem amb peix sense preu seria per a fer costat a la campanya d'Slow Food Garraf i Sitges, amb una molt interessant proposta que podeu llegir aquí.

La Violeta, les mandonguilles i les peònies

Diuen que les mandonguilles, o pilotetes com en diem a casa, estan de moda. Nosaltres ho volem celebrar perquè és una menja que agrada a tothom. Fa uns dies ens vam reunir fills i néts i ens agrada fer un vermutillo com cal abans de dinar. Els petits mengen moltes patates i olives i perden la gana. Vaig pensar a fer-ne unes de petites que els agrada molt i si després no mengen tant no passa res. La Violeta em va ajudar a preparar-les. Sempre les faig amb llonganissa, com la meva mare, així que aprofito una de molt bona de Graus (Osca) que l'Esperanza, una companya de feina, em va portar del seu bonic poble.

Dahl amb arròs {portat per un dabbawala}

...de vegades un tren equivocat et pot portar a una estació desitjada... és una de les frases de la pel·lícula The lunch box, un distret i romàntic film del director indi Ritesh Batra, on els dabbawalas s'equivoquen en la distribució de les carmanyoles, cosa que mai passa a la realitat. Els dabbawala formen part d'una de les tradicions més venerables de Bombay amb més de 120 anys d'història, on diàriament reparteixen  130.000 dabbas (carmanyoles) des de casa fins al lloc de treball, ja  que els menjadors d'empresa no tenen gaire bona fama i menjar fora de cara resulta car.