...de vegades un tren equivocat et pot portar a una estació desitjada... és una de les frases de la pel·lícula The lunch box, un distret i romàntic film del director indi Ritesh Batra, on els dabbawalas s'equivoquen en la distribució de les carmanyoles, cosa que mai passa a la realitat. Els dabbawala formen part d'una de les tradicions més venerables de Bombay amb més de 120 anys d'història, on diàriament reparteixen 130.000 dabbas (carmanyoles) des de casa fins al lloc de treball, ja que els menjadors d'empresa no tenen gaire bona fama i menjar fora de cara resulta car.
Totes aquestes dades les he tret d'un article força interessant i que us recomano llegir del diari El País del dia 13 de juliol de l'any passat: Los dabbawalas solo se equivocan en las películas. Us explico això perquè mirant-me el llibre Plats de cullera i forquilla, fet conjuntament per Lékué i la Fundació Alícia, hi trobo una recepta índia que és fàcil i idònia per a posar en qualsevol carmanyola que podríem portar a la feina o enviar-la a qui vulguem que mengi bé: el dahl, una paraula que a l'Índia serveix per a definir llegums secs, partides i sense pell. Farem unes llenties que acompanyarem amb un senzill arròs blanc. Per a dues racions,
Necessitarem:
llenties:
- 250 g de ceba tallada finament
- 2 alls tallats igualment
- 40 g de mantega
- 200 g de llenties cuites
- 100 ml de caldo de verdures
- 50 g de tomàquet fregit
- 15 g de Garam Masala (si no ho volem tan picant, substituïm per curri)
arròs:
- 1 paquet d'arròs basmati precuit al vapor (250 g)
- 50 ml d'aigua
Farem:
Posem la ceba i l'all a l'estoig de vapor fons (jo tinc el petit).
Per sobre hi posem la mantega a dauets.
Coem durant 12 minuts al microones a potència màxima (800 W).
Escorrem les llenties que hem cuit o comprat en conserva.
Un cop cuits la ceba i l'all, hi afegim les llenties, el tomàquet fregit, el caldo i les espècies.
Remenem tots els ingredients i coem al microones a potència màxima durant 6 minuts.
Preparem l'arròs segons instruccions del paquet.
Acostumo a preparar-lo sempre, però aquest cop l'he comprat precuit i no m'ha decebut.
Ho repartim per les carmanyoles i llestos.
Emboliquem bonic i ho fem portar a qui estimem amb un pom de flors, que en aquest cas són tulipes.
Love of my life, Queen.
M'apunto aquest tàper amb regust de pel·lícula. Jo la vaig veure fa uns mesos, i fins i tot em vaig atrevir a parlar-ne al blog... si en voleu veure un tràiler.... http://cuinescuina.blogspot.com.es/2014/05/the-lunchbox.html
ResponEliminaEl dahl de llenties es sense dubte un dels meus àpats preferits, per menjar fora o a casa, amb llenties de tots els colors :o) Tants colors con a la pel.lícula :o)
ResponEliminaMolt bon any Nani que encara no t¡ho havia desitjat!
una abraçada,
Palmira
M'ha entusiasmat la història, ara mateix cercaré l'article!
ResponEliminaÉs una història encantadora, i un plat de carmanyola deliciós!
Bon any i molts petons!
Quina història més interessant la de les carmanyoles! i molt interessant també el toc d'espècies que li poses a les llenties!
ResponElimina