Macarrons de cardenal, una versió d'en Carles Gaig

'Cuits en una olla los macarrons ab aigua y sal, y escorreguts, se posarà una de las tres parts de ells en una cassola de aram; sobre de aquest sostre de macarrons se tirarà formatge rallat, y robells de ous debatuts: se formarà luego altre sostre de macarrons, y se repetirán las matexas diligencias fins á tres sostres iguals: formats aquestos, se tirarà sobre ells lo corresponent such de estufat: se taparà luego ab una cobertora de aram ó de llauna, se posarà foch sobre y á sota la caserola, y quant estaràn rosos y assahonats los macarrons seràn mes substanciosos y delicats, cuits ab caldo de la olla'.

Macarrons de cardenal, del llibre La cuynera catalana, Reglas útils, fácils, seguras y económicas per cuynar bé. Del facsímil  de l'edició de 1851. Editorial Altafulla.

Les àmfores de vi submergides

Passejar pel Serrallo de Tarragona sempre és un plaer. Els tarragonins tenim una estima especial per aquest barri de la ciutat. Veure la seva activitat diària resulta d'un gran atractiu. I en aquest lloc, concretament a l'espai del Teatret del Serrallo de l'edifici de l'antic Pòsit de pescadors, es va presentar dies enrere per part de l'associació Taula de Vi (una entitat creada per diversos actors relacionats amb el món del vi, la viticultura i tot el que se'n deriva) les àmfores de vi submergides en un projecte innovador al nostre territori que va començar el 6 de març del 2023.

Suflé de pollastre a l'ast

Venen dies de festa i segurament voldreu anar a la platja. Encara som en plena canícula i anirà bé refrescar-nos. Hi ha un indret al Tarragonès que a mi m'agrada força i que sempre recomano. Procuro anar-hi un parell de vegades a l'estiu. Un lloc amb encant i on resulta un plaer passejar per carrers amb cases ben antigues. I després anar a menjar pollastre a l'ast dels bons a la Granja Sant Francesc d'Altafulla.

Pijama amb flam d'avellana

I un cop més vaig visitar a l'Ester al seu paradís. Quan arriba el temps de plegar les avellanes passo a veure-la pel 'Mas de Cal Molí' de Ca Rosset i allí la trobo enfeinada. Ja li vaig dir que esperaria la temporada per a compartir el flam d'avellanes que seria el protagonista del 'pijama', sí, aquelles postres que ja no trobem als restaurants actualment i que a mi em recorden el meu pare, de quan anàvem de restaurant acabava l'àpat amb ell.

Romesco de sèpia i patates

Mai m'havia passat que en veure el color d'un vi aquest m'inspirés quin plat podria preparar. El Blanc de Vins Petxina, de color més aviat salmó, em va fer pensar en un romesco de sèpia i patates. Tenia els ingredients necessaris, així que no m'ho vaig pensar dues vegades.

Passatemps al paradís de la Violeta, i unes crestes de tonyina

I de sobte em vaig trobar en un petit paradís, el de la Violeta. Un lloc d'aquells que de seguida veus el tarannà de la persona que l'habita. Una torrenca que des de petita es va sentir molt connectada a la natura, els seus cicles i els elements. D'avis pagesos, parts dels jocs d'infantesa eren amb pals, terra, aigua, fulles, les bestioletes del camp. Amb els pares i els germans, l'oci compartit era anar a la muntanya, al Roquer de Torredembarra, a la platja, al riu...

Llobarro en crosta de sal i farina i un vi de la URV

Que Tàrraco té un patrimoni arqueològic important és prou conegut i no cal que ho expliqui. Per alguna cosa va ser capital de la Hispània Citerior (26-25 aC) i posteriorment de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona. Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000, té monuments magnífics. I es continuen fent excavacions on es poden trobar restes del seu passat i d'una d'elles en parlem avui: les del Mas dels Frares, a Constantí, a set quilòmetres de Tarragona per carretera.

Crema sabaiona d'avellanes

Resulta ufanosa i orgullosa quan es reconeix com a dona pagesa (i que consti que ho dic amb molta estima). Sí, una pagesa ufana i orgullosa de ser-ho. Defensora de la seva terra i de tot allò que té a veure amb el camp i la seva manera de viure. I és que ella ho pot ser, el treballa i en viu amb tots els esforços que això comporta: sempre mirant el cel i desitjant que tot vagi bé. I quan la visito i passegem per sota els seus avellaners en aquella immensa avellaneda, amb el suau murmuri de l'aigua que els rega, acabo dient-li sempre el mateix: ara m'estiraria a terra, agafaria un bon llibre i aquí em quedaria. I faria ioga (jo que no en faig) en aquell entorn, però no entenc que aquells arbres no puguin acabar sent patrimoni de la humanitat...

Gall Negre del Penedès en dues coccions i un vi

I amb la meva dèria de compartir productes i productors del nostre entorn avui arribo a l'Alt Camp. Sí, fa uns dies ja hi vaig ser, però sant tornem-hi perquè val la pena. Cuinaré un Gall Negre del Penedès criat a Rodonyà per l'Enric de la família Ferré de La Besàvia, agricultors des de temps immemorials, que comercialitza Granja Gaià, de la Riera de Gaià al Tarragonès, i que vaig encomanar a Pollastres Pili del Mercat Central de Tarragona. Per al maridatge no ens mourem gaire lluny, anirem a Vilabella, on visitarem les vinyes i el celler de l'Oriol Pérez de Tudela. M'hi acompanyeu?

Les flors a la cuina

Fa uns dies vaig llegir l'article de Natàlia Costa al diari Ara: Les flors, potència gastronòmica. Un escrit que resulta força interessant: parla dels cuiners que utilitzen les flors als seus plats i que a mi també m'agraden. Donen color i gust.

No cuino, Espai de cuina. Taller d'arrossos

Avui no us donaré cap recepta, però més endavant prepararé un arròs dels que vaig veure fer al taller d'arrossos gourmet a No Cuino, Espai de Cuina, de Torredembarra, al Tarragonès. Resulta que és un lloc molt agradable on s'aprèn a cuinar i es degusta allò que s'ha fet. Que no tens ganes de posar-te davant dels fogons? No passa res, perquè la Núria t'ho prepara per encàrrec. I és que la seva història em va agradar des del moment que me la va explicar. 

Llonguet farcit de formatge i salsitxa de Frankfurt, fem un pícnic

Viatjar. Conec moltes persones a qui els agrada força anar d'un lloc a altre perquè els ha picat el cuquet viatger. I també conec uns quants que no els facis sortir de la zona de confort perquè ja els està bé la manera com viuen i no senten la necessitat de fer-ho. I jo penso que de vegades anem a l'altra punta del món i no coneixem entorns que tenim a tocar i no hi hem estat mai. Avui us ensenyo un lloc on vaig de tant en tant a caminar perquè em dóna pau i sempre hi acabo trobant un punt diferent, sobretot a l'hivern.