Pastís de xocolata i avellanes

    

Hi ha persones a les quals no cal preguntar si els agrada la feina que fan. I això ho vaig veure fa uns dies quan em van convidar a l'esdeveniment gastronòmic que es va dur a terme amb el títol 'Cuina això si tens ous' al Campus Educatiu de Tarragona. Em va rebre la Núria Callau amb el somriure d'aquells tenen llum als ulls i amb la satisfacció de fer-te sentir a gust. I sí, a ella li agrada molt el que fa. 

Magdalenes amb xocolata i els petits plaers quotidians

Sembla que quan necessito pau i tranquil·litat em dona per fer magdalenes. Aquests dies de vacances de xarxes i de trobades amb amics no he fet altra cosa que llegir i passejar, alimentar l'ànima i he tornat a fer magdalenes, tot recordant les perfumades que vaig preparar fa temps.

Brownie de xocolata amb nous

I un cop més som a la tardor. Han arribat aquells dies que em ve de gust engegar el forn i preparar alguna cosa dolça, agafar aquell racó al jardí on encara toca el sol i un bon llibre, amb una manteta fina sobre les espatlles. Aprofito per a recomanar-vos el de la Jeanette Winterson, Per què ser feliç quan podries ser normal?, d'Edicions del Periscopi. La història d'un esperit lliure que es va refugiar en els llibres. Un llibre de memòries, autobiografia, una oda al poder guaridor de la literatura. Més que recomanable.

Gelat de xocolata Creo amb crumble de poma i nabius, el post 700

Temps de gelats i relaxament. A veure qui serà capaç de dir que no a una llepolia tan fàcil de fer a casa y que no necessita geladora. Aquí teniu el preparat per a gelat de Xocolata CREO, un producte totalment natural i sense additius artificials, sense lactosa, sense fruits ses i apte per a celíacs. 

Cocs de sagí

I per tercer any consecutiu us porto les pastes que faig per festes. Primer van ser els coraçons de la Sara, després els corassons d'ametla de la Mercè i els d'enguany són els cocs de sagí de la Loreto. Tres noms, tres maneres de fer i d'ingredients diferents i que procedeixen del mateix territori: del sud de Catalunya. La Loreto Meix és de Gandesa i viu a Mora la Nova, és molt bona cuinera i una experta historiadora gastronòmica del nostre país. La recepta l'he tret del seu treball de fi de carrera que té com a tema la rebosteria de la Terra Alta i que duu per títol Els cocs, una senya d'identitat a la Terra Alta. Un treball que recomano la seva lectura perquè explica molt bé l'origen de moltes de les nostres pastes. M'hauria agradat que fos ella qui preparés aquests cocs, però un cop més aquesta pandèmia ens està allunyant del contacte físic, però el recuperarem i ella serà de les primeres que ens preparà quelcom deliciós com tot el que fa. 

Banyes de gasela, 'Kaab al Ghazal'

Llegir. Per sort m'han tornat les ganes després del confinament i diria que amb moltes més que abans. De les primeres sortides que vaig fer va ser anar a veure la meva llibretera de capçalera, l'Anna, i li vaig demanar consell com sempre. El primer que em va recomanar va ser 'La vuitena vida (per a la Brilka)' de la Nino Haratischwili, una escriptora de Geòrgia, i amb una cuidada i excel·lent traducció de la Carlota Gurt, és un dels que ella va llegir durant el temps que va ser a casa i que li va agradar molt.

Xocolata desfeta. Berenant amb la Carme Martí.

...

      Va sortir ben cofoia, acompanyada de la família, pujant de la Font Major cap al poble. Se sentia tan especial..., però en el record pensava que devia fer una fila... Un vestit blau cel, una flor que semblava una carxofa, o mitges, sabates i mantellina negra, pots comptar!

       Duia, també, un petit disgust: havia demanat a la mare un retrat de record i li havia contestat que no podia ser. Venien de dos anys de mala collita i costava tirar endavant. Ho comprenia i no ho comprenia. No feia gaires dies, havia sentit una discussió dels pares. La mare deia que a l'estiu volia tornar a treballar a Vil·la Engràcia i el pare deia que no calia, que amb la feina de casa, l'hort i la casa de la senyora Montserrat n'hi havia prou i de sobres.

        -Seran tres mesos que ens ajudaran tot l'hivern. La mare pot tenir cura dels nens, i la Maria ja és gran.

         -Vam marxar plegats de Les Masies per no tornar-hi.

         No va sentir res més.

         En sortir de l'església, el pare i els germans van tornar a casa, la Pilar i la Maria van anar a casa de la senyora Montserrat, que va insistir que abans de baixar a la Font Major passessin a veure-la, que faria massa hores que no menjava per tornar-hi en dejú.

          Les va fer entrar en una saleta i les va entaular. Els van servir xocolata desfeta amb coca. Amb un tovalló blanc nuat darrere el coll i un a la falda per no tacar-se, va menjar la xocolata desfeta més bona que recordava en noranta anys, sis mesos i alguns dies, potser perquè estava afamada, potser perquè li va quedar gravada a la memòria la dolçor del moment, potser perquè era boníssima de debò.

                                                                       ...

Del llibre El camí de les aigües, de la Carme Martí, editat per Amsterdam Llibres.

(Amb llicència de l'autora del llibre, Carme Martí)

Pastís de mousse de xocolata

Un any més. I la Violeta aquest mes de març ja farà 10 anys. Com aquell que no vol es fa gran i la cosa canvia. No podem aturar el temps. Ara no sempre està disponible per a fer les fotos perquè li agrada molt quedar-se a casa i fer diumenges de pijama, si pot. Llegir, sentir música, ballar, jugar amb la play amb les seves amigues passen per davant. Això em fa feliç perquè ja fa la seva vida. Tot just fa un any que fèiem el pastís de mousse de xocolata del mecànic, es deleix per la xocolata i ara en faig un altre, però diferent. Violeta, moltes gràcies per omplir de felicitat als que compartim la vida amb tu.

Conill estofat amb xocolata {i amb cervesa Creo, anem a Tortosa}

La Violeta tenia festa a l'escola i es tractava de passar el dia de la millor manera possible. Quan li vam proposar d'anar a la fàbrica de xocolata d'en Javi Benet, Xocolates CREO a Tortosa, no s'ho va pensar dues vegades. De pas va convidar la seva amiga Martina. Ja hi havíem anat feia temps i tots volíem repetir.

Collint Semprevives, flors del camp {bombons líquids i galetes}

Sempreviva, ramell de Sant Ponç, Flor de Sant Joan. També coneguda com a mançanella (Helichrysum stoechas) és una mata que trobem tot passejant ara al camp i que té un bonic color groc. Si la tallem, la tindrem seca per temps, d'aquí que es conegui a més a més com a flor de tot l'any. És pròpia de la regió mediterrània i a mi m'agrada especialment per la seva olor que recorda el curri. Aprofitant el passeig he fet un parell de rams que donaran color a la taula per a acompanyar les llepolies que he preparat avui: uns bombons líquids i unes galetes.

Cóc de cafè {fet en un matí de lleure}

La llum del matí era tènue, l'aire perfumat pels lilàs ben farcits de flors i la quietud de l'entorn només  es trencava pel so dels ocells que ens meravellaven amb els seus cants. Sí, el dia va començar d'aquella manera que voldries cada dia: perfecte per a prendre un cafè amb tu mateix, tranquil·lament, sense presses. 

El pastís de mousse de xocolata {del mecànic}

...

     Dejé una taza de café en cada una de las mesas y ofrecí beskuits a mis compañeras. Hattie nunca coge ni uno antes de la hora de comer, pero a Jessie le brillaron los ojos al ver las pastas doradas y crujientes y olvidó la discusión.

     - Coge dos -le sugerí.

     Cuando metió la mano en la lata, las salamanquesas tatuadas parecieron trepar por su brazo. Le sonreí. Me gusta que una chica tenga buen apetito.

     - Lekker -exclamó.

Amor per l'autèntic: Xocolates CREO...

El destí et creua amb moltes persones. I també fa que unes et marquin més que d'altres. I unes d'aquestes són la Cinta i el Xavi de Xocolates CREO. També fa, que sense que hi tinguis massa contacte perquè són lluny, saps que en el moment que et tornis a trobar amb ells serà com si no hagués passat més de cinc minuts. I que qualsevol conversa serà agradable i molt de la nostra manera de pensar: persones naturals, amb una gran estima per la terra i per tot allò que fan.

Brownie de fruits secs {fet amb farina de teff}

Coneixeu la farina de teff? Jo fins fa molt poc no, però ara em sembla que em convertiré en una addicta. Em recorda molt, en olor i textura, a una farina amb la qual la meva mare ens feia les farinetes a mi i als meus germans més petits allà al Brasil. Això ho hauré d'esbrinar.

Torna la família Gingebre {creps amb xocolata}

Un dels primers posts del blog que vaig fer amb la Violeta va ser el de les Galetes de la família Gingebre. I han passat cinc anys i m'emociona veure com ha crescut i que les dues continuem fent coses juntes.

Suflé de xocolata {moltes felicitats Violeta!}

La Sílvia Pérez Cruz canta una cançó que a la Violeta i a mi ens agrada força, Ai, Ai, Ai. I jo dic que ai, ai, ai que la Violeta es fa gran per moments. Aquesta setmana complirà vuit anys i sembla ahir que compartíem amb vosaltres el pastís dels quatre. Felices hem preparat el suflé de xocolata que a ella li agrada tant i després la sessió de fotografies. Com sempre que fem juntes els suflés, acaben baixant, anem tan lentes, però no passa res: és igual de bo.

Pa de Calatrava {de xocolata i una abraçada!}

I avui només vinc a fer-vos una abraçada i desitjar-vos unes bones festes. Amb aquest motiu, i perquè tinguem uns dolços dies, he fet un Pa de Calatrava que en realitat no és altra cosa que un tipus de flam amb crosta per sota. Normalment es prepara amb pa, però l'he substituït per uns xoco flakes de xocolata per a donar-li un toc cruixent i ha quedat força bo.

Pastís de carabassa i xocolata {sense forn}

...

   La visita de la casa -obligada, però agradosa- va començar pel pati, on la vegetació encara era esquifida, i va continuar per la gran sala de la llar de foc, la biblioteca, el cosidor i la cambra de jocs de la canalla, on s'esperaven molt formals els tres fills de la família, dos jovencells que van presentar-se com a Amadeu i Joan i una neneta d'un any que caminava fent tentines, la Violeta.

Pastís de xocolata per a Cósima {d'aniversari}

I així anem fent el blog. I fem amistat amb persones que, encara que estiguin ben lluny, comparteixen les mateixes aficions que nosaltres. I ens arribem a conèixer com si fossin amics de tota la vida, perquè hi ha el blog per davant de les bambolines i per darrere d'elles tenim correus, trucades, trobades.

Brownie de xocolata negra i fruits secs {i un llibre}

...

   Alrededor de las dos, con fuerzas renovadas por la mezcla del champán y el entusiasta asesoramiento de Clhoe, encontré el vestido perfecto. Cuando me di la vuelta para mirarme en el espejo del probador improvisado, supe al instante que no había otro igual.

   Era un modelo de vuelo de los años cincuenta con un discreto escote en forma de corazón en el cuerpo de encaje y mangas diminutas que me rozaban los hombros, sin apenas cubrirlos. Al balancearme de un lado a otro, las gruesas enaguas se movían con efecto retardado. Descorrí una pizca la cortina y me asomé buscando a Chloe, que estaba hincándole el diente a un brownie casero.