Gelat de xocolata Creo amb crumble de poma i nabius, el post 700

Temps de gelats i relaxament. A veure qui serà capaç de dir que no a una llepolia tan fàcil de fer a casa y que no necessita geladora. Aquí teniu el preparat per a gelat de Xocolata CREO, un producte totalment natural i sense additius artificials, sense lactosa, sense fruits ses i apte per a celíacs. 

Només necessitarem com a ingredients 500 ml de llet o de beguda vegetal i 300 g de preparat, que és la quantitat que va al paquet. 

L'elaboració,

Barregem el preparat per a gelat CREO amb la llet o beguda vegetal abans de posar-ho al foc. Seguidament escalfem la barreja remenant-ho bé fins que comenci a bullir. Ho traiem del foc i deixem refredar a la nevera ben tapat. Un cop fred, el muntem perquè agafi aire. Ho posem al congelador un mínim de 6 hores. I a gaudir.

He de dir que primer li vaig voler donar aire amb la geladora i no em va agradar, es va glaçar. Vaig deixar que tornés a agafar textura i vaig posar-ho en un pot i cap al congelador. A l'hora de servir ho vaig treure 10 minuts abans per a agafar cremositat. Vaig fer boles i ho vaig guarnir amb toppings de colors. Després, a la segona vegada li vaig donar aire amb una cullera, tot remenant i va ser suficient. Queda un gelat ben cremós. Ho vaig preparar amb els motlles de polo de Lekué, que queden molt bonics i fàcils de servir.  Alhora vaig preparar un crumble de poma i nabius, que el podeu fer en forma farinosa o com a galetes que en aquest cas vaig deixar sencer per a fotografiar-lo. Molt fàcil de preparar amb els següents ingredients,

50 g de farina ● 50 g de sucre ecològic de canya ● 50 g de mantega freda i tallada a daus ●1/2 poma pelada i tallada a daus ● 50 g de nabius 

Manera de fer: Posem tots els ingredients en un bol i pastem. Enfornem, amb el forn preescalfat, en una safata amb paper sulfurat i repartim per sobre. A 180℃ uns 30 minuts, més temps que menys, que es dauri i quedi cruixent. Cal controlar segons el forn que tingueu. Ho podeu servir a trossos grans o trencar-ho a trossets. 

Avui amb aquest gelat celebro el post 700 del blog. Una aventura que va començar tot just fa deu anys i en la que em sento molt ben acompanyada per totes i tots els que em seguiu. Em fa feliç per la gran quantitat de missatges que rebo i que em fa veure que alguna cosa queda. No sé el temps que durarà ni les forces que tindré en el temps, els anys es noten. Preparar les entrades un dia a la setmana em fa bé i de moment aniré tirant, tot donant a conèixer el nostre territori i els fruits que tant el meu marit com jo hem après a cultivar a l'hort, d'una manera ecològica i sense productes afegits, i que us ensenyo, sense cap més pretensió que la de fer un seguiment de les temporades. Espero continuar veient-vos aquí amb mi, encara que sigui de manera silenciosa. I de manera especial vull agrair als que també participeu amb les vostres creacions. El blog el fem entre tots. Una forta abraçada i moltes gràcies per ser-hi. 

I ara, amb el vostre permís, la Ruth -un pilar molt important d'aquest blog amb les seves col·laboracions i vivències- i jo anem cap al Priorat a fer una visita molt interessant que donarà per a un post nou en uns dies. Gràcies, Ruth. 

Aquest blog no seria res sense música. Obro Spotify i penso: la primera cançó que surti serà la que anirà avui. Surt Celia Flores amb Bebe, cantant Estando contigo, la cançó que va fer popular la seva mare  Pepa Flores, Marisol. I mira, ves per on aprofito per a recordar el seu pare, l'Antonio Gades (1936-2004). Resulta que el ballarí sempre es va considerar un pancatalanista independentista (pancatalanisme, la doctrina que propugna la unió política dels Països Catalans). Deia que era un català d'Elda i que militava al Partit Comunista. De família humil que va creure en la puresa de l'art i que amb el seu ball va contribuir a donar-lo a conèixer. Va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 1999. Família d'artistes.

Estando contigo, Celia Flores & Bebe

         ... Estando contigo, contigo, contigo, de pronto me siento feliz y cuando te miro, te miro, te miro, me olvido del mundo y de mi...