Amanida de carxofes amb taronja i llimona, 'salta kornea' magribí

Colors, aromes, gustos, textures. Només hi falta el sentit de l'oïda, però també hi és: els ocells que m'acompanyen mentre soc a l'hort. Ja els tenim tots. I ara caldrà tenir un quart d'hora per preparar una amanida on es concentra tota una experiència gustativa que ens farà viatjar, amb el pensament, a un altre lloc del món.  Ens transportem al Magrib, de la mà de la cuinera Mariona Quadrada i el seu llibre 'Amb gust del Magrib, Receptes del Marroc, Algèria i Tunísia'.

Collint farigola amb el Pep de Verol

El camp és ple de farigola florida. És un goig veure-la i collir-la, tot i que jo espero l'arribada de la primera lluna de primavera per guardar-la a la cuina tot l'any. És en aquest moment quan conserva millor les flors i les seves propietats. Fa uns dies, però, vaig tenir la sort de poder-ne collir amb el Pep de Verol.

Avellanat

Quan em compro un llibre de cuina el primer que faig és mirar-me l'índex de les receptes i quedar-me amb aquelles que desconec. Això em va passar amb el llibre 'Cremes i flams, postres de cullereta' de la col·lecció la cuina de cada dia de la cuinera reusenca Mariona Quadrada, sobre qui ja us en vaig parlar del dia que vaig assistir al seu taller de cuina amb bolets. Per cert, en continua fent i sempre són molt interessants.

Galetes salades cruixents amb llavors

Unes galetes salades per un aperitiu sempre venen de gust. A més quan estan fetes a casa, sense conservants i amb llavors que ens seduiran des d'un primer moment. Ideals per acompanyar formatges, patés o hummus i que estan fetes en un tres i no res.

Sopa freda d'ametlles torrades

I que bé va un descans de tant en tant. Dies de calor amb poques ganes de fer res, però on he cuinat més que mai. Practicant receptes noves ben senzilles i agafant inspiració. I aquí torno a publicar una crema o sopa freda, com vulgueu dir-li. Es podria dir un 'ajoblanco' fet amb ametlles torrades.

Sopa freda de tomacons escalivats i cireres

Tenir un hort és molt bonic, però durant l'estiu és un no parar. Quan arriba allò que has cultivat i has estat esperant amb ganes els fruits venen tots de cop. Els matins són agradables mentre vas collint, traient herbes i regues. I ara toca el torn dels tomàquets i dels tomacons. 

Tian amb verdures del meu hort

Tens a l'hort cebes, carabassons, tomàquets, albergínies i herbes aromàtiques. De bon matí fas un tomb i agafes de tot. Què podrem fer? Doncs un tian. I és que en aquest temps és un goig poder menjar de temporada i sobretot, de metro zero. 

Bolonyesa vegana

En pic vaig tenir a les mans el llibre de cuina índia 'Rasa, Sabores e Historias de mi cocina india' de l'Anjalina Chugani i fullejar-lo, vaig saber quina recepta faria tant sí com no. La 'Veggie Bolognese'. Ara pensareu: una bolonyesa vegana? Bolonyesa sense carn? Sapigueu que ha sortit una delícia de plat i que el comensal que sempre comparteix taula amb mi ja m'ha demanat que aquest plat sigui dels que acostumem a repetir. Li ha semblat una bona manera de menjar llegums i variar de com mengem les llenties. He triomfat jo i sobretot, l'Anjalina. 

Amanida de primavera amb col llombarda

El títol de la recepta hauria de ser amanida de primavera amb col llombarda, espàrrecs, pèsols, patates, xampinyons, flors de calèndules, fulles de mostassa i tot amanit amb salsa de mostassa, però no hi cabia. No cal mirar el calendari per saber que la primavera ha arribat i m'ha animat l'esperit. Amb els seus colors i olors després d'un hivern benigne. 

Canamillana i baietó, col i patata amb cansalada

Que si trinxat de la Cerdanya o trinxat de col, que si verdura aixafada o col i trumfes amb suc de rosta, i canamillana o canemillana i cànem i llana. Tot és el mateix amb diversos noms. Doncs em quedo amb la 'Canamillana i baietó', també col i patata amb cansalada. Ara trieu i digueu-li com vulgueu.

Arròs verd

Que m'agraden les flors no cal que ho digui. La natura en general, tampoc. I soc molt feliç quan arriba la primavera i veig tot l'entorn verd i florit, encara que enguany es nota que la sequera fa que tot estigui diferent. Però hi ha la tanca del meu veí que no falla: les glicines arriben puntuals tot i que no estan tan ufanes com altres anys. I les seves peònies que m'alegren la vista -he de pujar al mur per a veure-les- i que el saltaria per a tallar-les totes (sabria que hauria sigut jo i no ho puc fer). 

Crema vellutada de coliflor i altres verdures de l'hort

Si hi ha alguna cosa que em produeix benestar i una immensa calma de bon matí és passejar per l'hort. I en aquesta època que els ocells fan els nius i comencen a cantar anunciant la primavera, el plaer es multiplica i de quina manera. Cultivar les verdures i veure com creixen tot tenint cura de mantenir les plagues ben lluny comporta un molt bon estat anímic.

Moniatos hasselback, i una taula de tardor

La tardor tenyeix de preciosos colors el meu entorn. La figuera ha perdut totes les fulles que ara són a terra d'un marró profund. La vinya grogueja i a poc a poc va perdent els pàmpols, només queden els circells i les rapes, ara seques, els gotims dels quals els ocells en van gaudir al seu moment. El magraner ja llueix daurat amb magranes obertes a terra i que evoquen una autèntica natura morta. El caquier s'ha quedat calb d'un cop de vent, però ha deixat unes precioses fulles del color inconfusible i espectacular que jo espero cada any (els que em seguiu per Instagram el vau poder veure amb fulles). Del codonyer no en puc parlar perquè el vam haver d'arrancar, estava malalt i no el podíem recuperar. Decideixo fer les fotografies sota el magraner primer i després sobre la catifa de fulles que el ginjoler ha deixat anar. Arribarà l'hivern i els arbres descansaran fins a la primavera, quan tornaran a començar el cicle de la vida. Magnífica natura. 

Guisat de llenties, rovellons i xaiota

       

Si la meva mare veiés que tinc a l'hort un peu de 'chuchu' no s'ho creuria. A la cuina brasilera és tot un clàssic. En català es coneix com a xaiota o sequi. I a mi m'ha arribat la llavor de part d'un veí francès, en Pierre, que en cultiva. En francès és chayotte i també chuchu. També li diuen la patata voladora per créixer com una planta enfiladora. Al blog, que jo recordi, almenys han sortit un parell de vegades: una a gambetes i calamarsons de Tarragona amb xaiota i un vi del Penedès i l'altra en un sashimi de tonyina amb chuchu en tempura.  

'Cuina la teva veu', taller d'una tarda d'estiu

Que la vida és un aprenentatge continu, ja ho sabem. I que cal aprofitar qualsevol ocasió per a afegir experiències que ens serveixin per sumar, també. Per això, quan vaig veure que la Jordina Arnau i la Mariona Quadrada farien un taller conjuntament, no vaig dubtar a anar-hi.

Mostatxo Most, una interessant visita al Penedès

Visitar els productors, del que sigui, fa que m'adoni de tot el que hi ha darrere d'una etiqueta. L'embalatge és molt important, però la gran feina desconeguda que hi ha darrere per a aconseguir un bon resultat, encara més. Amb aquest motiu em vaig posar en contacte amb els de Mostatxo, perquè sincerament, primer em va cridar l'atenció de com anava vestida l'ampolla i després perquè m'agrada el most. El que desconeixia era que em lleparia els bigotis, mai millor dit. I amb la Ruth vam acordar de fer-los una visita d'aquelles que ens plauen de fer. I cap al Penedès vam anar.

Oli de cop

I l'hort s'ha tenyit de groc. Sempre havia d'anar a buscar el pericó o herba de Sant Joan pels camins de davant de casa, però enguany la cosa ha canviat. Aquesta remeiera ha vingut a trobar-me a l'hort. Sense sortir, amb càmera i tisores en mà l'he fotografiat, collit i preparat el fabulós oli de cop.

Sopa de carabassa amb verdures de l'hort

Una de les coses que més m'agraden fer és donar un passeig per l'hort de bon matí. Ja s'han acabat les tomaques, les figues són en el seu embat final, les magranes -les poques que queden tancades- ornen l'hort amb el seu toc vermell, encara surt alguna maduixeta, els tarongers perfumen l'ambient amb les flors de les taronges que vindran, les cols es desperten amb les gotes de rosada a les puntes i els carabassons que s'acomiaden de la temporada. Ara toquen les carabasses.

Melmelada de saüc i poma

Fa dos anys la Mireia i jo vàrem compartir un post de com fer xarop de saüc amb les flors d'un saüquer que ella té al seu hort, on explicava la coincidència del llibre de la Tracy Chevalier que ella em va deixar i que parlava de la Mary Anning, una estudiosa de la paleontologia, a Criatures extraordinàries. Ara hi tornem a passejar però per agafar uns quants flocs del fruit madur i fer-ne melmelada. Tinc una amiga, la Carme, que sempre em diu que li fa gràcia de veure com lligo les receptes amb les historietes que explico i que és com si sentís a ma mare dient que qui no té feina el gat pentina...

Els tomàquets singulars de la Judit, projecte Somaia

Els ulls es fixen en un pont de pedra imponent amb un estat de conservació extraordinari. A Poboleda, el pont de la Soia d'origen medieval travessa un riu Siurana que agonitza. La pluja de primera hora ha regalat vitalitat a la vegetació frondosa de la muntanya mediterrània. Fileres de parets de pedra seca intactes i, a recer, petites parcel·les d'horta cultivades majoritàriament per 'padrins'. En alça la mirada, un paisatge reconeixible, però sempre corprenedor: costers vertiginosos de vinya vella inserits en el mosaic agrari i forestal de secà que és el Priorat. 'Visc feliçment com a pagesa i inicio un projecte íntim i arrelat, enfocat a l'horta singular de petita escala'. De la mateixa manera discreta i enamoradissa que ho escriu al web, Judit Sabater saluda i acull. Amb la mirada i el gest.