Si hi ha alguna cosa que em produeix benestar i una immensa calma de bon matí és passejar per l'hort. I en aquesta època que els ocells fan els nius i comencen a cantar anunciant la primavera, el plaer es multiplica i de quina manera. Cultivar les verdures i veure com creixen tot tenint cura de mantenir les plagues ben lluny comporta un molt bon estat anímic.
Així que me'n vaig a l'hort i un cop allí decideixo què cuinaré. Carabasses i bledes s'emporten el palmarès de la temporada, però han sortit molt bé la resta que començarem a consumir a balquena els pròxims dies: pèsols, faves (ja tenim els xiulets en dansa i que avui debutaran a l'hora de dinar), cebes tendres, enciams i alguna remolatxa. Em deixava els espinacs que estan ufanosos i les pastanagues, dolces dolcíssimes. I les coliflors i els bròquils que els acompanyen. Doncs va, cap a la cuina.
Per a dues racions, els que som a casa, necessitarem els ingredients següents, però podeu posar més o menys quantitats, segons us vingui de gust. Tot és orientatiu.
Ingredients,
- 1 ceba tendra
- 1 pastanaga
- 1/4 de coliflor
- 100 ml de llet de coco
- 1 cullerada (cafè) de cúrcuma
- sal i pebre
- 2 cullerades (sopa) d'oli d'oliva verge extra
- 3/4 litre d'aigua
- grans de sèsam torrat per guarnir
Posem oli d'oliva en una cassola i saltem la ceba, la pastanaga i la coliflor -tot tallat a trossos- durant uns minuts, amb el foc no massa fort. Seguidament, hi afegim la llet de coco, la cúrcuma i l'aigua i ho deixem bullir fins que la coliflor sigui tendre. Salpebrem al gust. Ho passem tot per la thermomix o la batedora fins que sigui una crema ben fina o amb certa textura si us agrada més. Servim amb floretes de coliflor passades per la paella amb una mica d'oli d'oliva i uns grans de sèsam torrat. Jo hi he afegit uns quants pèsols crus que estan deliciosos. Un plat vegà, no porta ni crema ni nata.
A l'hora de servir l'he acompanyat del vi que em porta el meu germà Ricard quan passa per casa, 'La Guineueta' de Les Obagues de Bellmunt del Priorat.
'El choclo' és un tango que va compondre Àngel Villoldo l'any 1903 i que va fer famós en Carlos Gardel, però anys després, molts, el 1955 el va versionar en Louis Armstrong, com a 'Kiss of fire'. Podeu triar el que més us agradi.
Kiss of fire, Louis Amrstrong o El Choclo, Carlos Gardel
trobo que aquest nou espai per fer fotos és magnífic. quina pinta la crema! i quin bé de Déu d'aliments us dona l'hort. feliç de la teva felicitat de bon matí.
ResponEliminaÉs la vella caseta de la llenya. L'hem buidat i ara li trobaré alguna utilitat. I què et puc dir de l'hort que no sàpigues.
Elimina