Cóc de maçana

Desconec si a vosaltres us passa el mateix que a mi em sol ocórrer: o em salto un pas de la recepta que vull preparar, o poso un ingredient que no toca o m'equivoco en les quantitats. I acostumo a centrar l'atenció en tots els punts, però de vegades me'n passa alguna com és el cas d'avui. Sort he tingut que el resultat de l'errada ha sortit bé i el cóc ja ha volat.

Crema de bròquil, carabassó, carabassa i pera, tot del meu hort

M'agrada començar el dia donant un tomb per l'hort i agafar les verdures del moment. I avui compartiré una crema amb totes les que vaig trobar abans-d'ahir, excepte la carabassa que és l'última que queda de l'any passat. 

El coc amb mel de la Loreto Meix

Ara fa poc més d'un any, vaig publicar els cocs de sagí amb una recepta de la Loreto Meix. Quan vàrem parlar quedàrem per a fer més endavant el coc de mel, una tradició gastronòmica pasqual i aquí el tenim. Resulta molt interessant llegir la seva tesi sobre la qual ja us vaig parlar: Els cócs, una senya d'identitat a la Terra Alta (en aquell moment encara es posaven els enyorats diacrítics). I repetir tot el comentari que fa la Loreto sobre el coc que compartim ella i jo avui, seria duplicar-lo, però és més que un suggeriment la seva lectura.

Herència Altés, arquitectura, paisatge i vins a la Terra Alta

Una visita ajornada molt de temps i que per fi s'ha materialitzat: al celler Herència Altés, a la Terra Alta. Amb la Núria n'havíem parlat moltes vegades, però sempre quedava per més endavant i per fi divendres va arribar el moment. 

Cocs de sagí

I per tercer any consecutiu us porto les pastes que faig per festes. Primer van ser els coraçons de la Sara, després els corassons d'ametla de la Mercè i els d'enguany són els cocs de sagí de la Loreto. Tres noms, tres maneres de fer i d'ingredients diferents i que procedeixen del mateix territori: del sud de Catalunya. La Loreto Meix és de Gandesa i viu a Mora la Nova, és molt bona cuinera i una experta historiadora gastronòmica del nostre país. La recepta l'he tret del seu treball de fi de carrera que té com a tema la rebosteria de la Terra Alta i que duu per títol Els cocs, una senya d'identitat a la Terra Alta. Un treball que recomano la seva lectura perquè explica molt bé l'origen de moltes de les nostres pastes. M'hauria agradat que fos ella qui preparés aquests cocs, però un cop més aquesta pandèmia ens està allunyant del contacte físic, però el recuperarem i ella serà de les primeres que ens preparà quelcom deliciós com tot el que fa. 

Vi ancestral, 'en moviment' A de Bàrbara Forés

Quan les casualitats et porten a pensar que hi ha quelcom en el pensament: fa uns dies vaig anar al Mercat Central de Tarragona, el lloc on compro habitualment, i estant a la parada de la Pesca Salada Pitarch comprant bacallà em va arribar un missatge per Twitter de la Pili Sanmartin del Celler Bàrbara Forés. I en això que aixeco la vista i veig el seu vi ancestral al prestatge, el seu projecte més personal. Bravo! Ja tenia el vi que acompanyaria el plat i que ja coneixíem: En Moviment Ancestral A.

La cuina i el paisatge dels genis: Pau Casals, Pablo Picasso i Antoni Gaudí

La setmana passada ja vaig explicar de com el nostre entorn va inspirar a quatre genis coneguts i  reconeguts internacionalment i que és un orgull per als que vivim al sud. I com més em moc pel territori més reconec que em queda molt per a veure. Vaig parlar de Mont-roig on en Joan Miró sempre va tornar, però en aquest post farem una passada ràpida pel Vendrell, Horta de Sant Joan i Reus, on van ser en Pau Casals, Pablo Picasso i Antoni Gaudí respectivament.

Broquetes de xai & 'Spanakopita', un viatge mediterrani amb el paladar

Que el canvi climàtic ens afecta no cal que ho expliqui. La sequera i la calor ens està deixant un panorama trist. A finals de juny els camins del nostre entorn eren plens de flors roses, els conillets, que ornaven el paisatge i tan sols uns dies després s'han assecat totes. Fa mal veure com les flors més delicades estan patint molt. Sort de les vinyes que hi posen el seu punt verd.

Flors de baladre al jardí, un flam d'albercoc a la cuina

Flors de baladre en un torrent
per on no passa mai sa gent,
amb poca cosa en tenen prou
per treure un altre color nou...

I espero any rere any que floreixin al bell mig del jardí. Com diu la cançó amb poca cosa en tenen prou, però aquest any amb tanta pluja estan més eixerides que mai. Aquestes flors em transporten a l'estiu i ara que ja hi som us les porto. Fa temps que pensava fer un post amb la cançó d'Isidor Marí i m'agraden totes les versions que se n'han fet. Així que avui ajunto cançó, flors i un flam d'albercocs de plena temporada.

Receptes versionades pel Quintaforca

Que et versionin receptes d'un llibre i que les cuinin amb estima i delicadesa és un fet que et fa emocionar. Que a més estiguis acompanyada de persones que aprecies i puguis compartir amb elles aquesta emoció és una vivència que difícilment oblidaràs. I això em va passar dimarts, quan en Xavi i en Jordi del restaurant Quintaforca, junt amb el seu equip, varen aconseguir convertir un sopar en una nit memorable. 

Pasta alla carbonara entre vinyes: Marco Bernava

I és que m'està passant, que com més conec les persones que hi ha darrere dels vins més m'agraden, elles i els vins. Perquè veure com la fortalesa d'esperit i un amor profund a la terra són les característiques principals dels qui posen per davant tot el que tenen a canvi d'oferir un producte com cal. Honestedat i naturalitat diria que són les qualitats més destacades. I aquí incloc al Marco. Una persona que capta l'atenció al moment: fa molta gràcia el seu català parlat perfectament però amb accent italià. Però en Marco no està sol en aquesta -diguem-li- aventura de fer vi. L'acompanyen la Ruth, a qui li agrada remarcar que és de Reus, i el seu germà Gino, un italià molt italià.

Tast de poesia i lectura de vins {amb Pili Sanmartin}

Tarda d'estiu. Assisteixo encuriosida a una lectura de vins, amb un tast de poesia. Sí, ho dic bé, el vi ens parla, ens transmet sensacions i la poesia es tasta a glops de versos, tot de la mà de Pili Sanmartin.

Romesco de pop {per a sucar-hi força pa}

M'agrada cuinar el pop. Un ingredient que acostuma a ser entre els menús que preparo. I ara que el començarem a trobar al mercat hi serà sovint. Perquè el pop viu en aigües profundes a l'hivern i a principis de primavera s'apropa a la costa, on es queda durant l'estiu.

Hummus de faves {una recepta veggie}

Havíem de fer alguna cosa amb les últimes faves del nostre hort i vàrem veure que un hummus resultaria ideal per a aprofitar-les. Així que mans a la feina i ens va sortir bé. Hem de dir que ha sigut adaptat a la nostra cuina perquè no teníem tahina en aquell moment, millor si li poseu una cullerada sopera, però hi hem afegit una cullerada més d'oli d'oliva verge extra.