Flors de baladre al jardí, un flam d'albercoc a la cuina

Flors de baladre en un torrent
per on no passa mai sa gent,
amb poca cosa en tenen prou
per treure un altre color nou...

I espero any rere any que floreixin al bell mig del jardí. Com diu la cançó amb poca cosa en tenen prou, però aquest any amb tanta pluja estan més eixerides que mai. Aquestes flors em transporten a l'estiu i ara que ja hi som us les porto. Fa temps que pensava fer un post amb la cançó d'Isidor Marí i m'agraden totes les versions que se n'han fet. Així que avui ajunto cançó, flors i un flam d'albercocs de plena temporada.

Flors de baladre en un torrent
tenen el cor de sol i vent,
viuen només d'allò que cau:
aigua de núvol i cel blau.

Ingredients:
per al flam,
 - 5 ous
 - 100 g de sucre
 - 140 g de farina
 - 1/2 l de llet
 - 300 g d'albercocs madurs
 - sucre de llustre per a empolvorar
 - 2 cullerades soperes de mantega
per als albercocs confitats,
 - 1 cullerada sopera de sucre
 - 3 cullerades soperes de vi dolç, el meu de Bàrbara Forés
 - 300 g d'albercocs madurs

Flors de baladre en un torrent 
no es venen per deu ni per cent.

Com el prepararem,
En una batedora o un robot, jo he emprat la Thermomix, batrem el sucre, la farina i tres ous.
Seguidament afegim els altres ous, d'un a un, i continuem batent.
Anem abocant la llet amb un raig fi, sense deixar de batre.
Ho posem en un motlle que haurem untat amb mantega i enfarinat lleugerament.
Ajuntem els albercocs tallats a daus per sobre i ho posem al forn, que prèviament haurem escalfat a 200ºC, durant uns 40 minuts fins que qualli, controleu perquè cada forn és diferent.
Com que no es fa al bany de maria, he posat un bol amb aigua perquè li doni humitat al forn i no ressequi el flam.
Tingueu en compte que durant la cocció el flam puja, però quan el traiem del forn baixarà.
En un petit bol fonem la mantega amb un toc de microones i pinzellem la superfície del flam, li donarà llustre.
Mentre tinguem el flam al forn prepararem els albercocs confitats.
Els tallem a làmines i el posem en una paella amb el vi dolç i el sucre.
Deixem coure a foc amorós fins que els veiem ben tous.

Creuen que tenen un gran riu
quan fa un ruixim de mig estiu,
i es deixen dur torrent avall
com ses al·lotes cap a un ball.

Podem desemmotllar el flam o deixar-lo tal qual està.
Servim en un plat, l'empolvorem amb sucre de llustre i els trossos d'albercoc confitats.
Ah, i l'acompanyem del vi dolç triat.
El meu és de Bàrbara Forés  de la Terra Alta, que el tinc al frigorífic i és una autèntica delícia.
Vosaltres mateixos podreu triar si voleu tenir un estiu dolç com les abelles, que eren al seu hàbitat i jo les havia de treure.
Amb un cop de mà vaig abocar sense voler la copa i encara en van venir més...

I ses que queden, quan no plou,
obrin els ulls per veure el sol,
i dos teulats  que tenen set
en es cocons fan un glopet.

El dia va començar tranquil i una mica ennuvolat.
De sobte sortia el sol, de sobte es tornava a amagar.
Els verds variaven els tons segons la llum que rebien.
Jo caminava descalça sobre la gespa mullada que encara conservava la humitat del rec.
I com les flors de baladres, amb poca cosa tenia prou...

Flors de baladre en un torrent
no es venen per deu ni per cent.

Flors de baladre, per Menaix a Truà o per Gerard Quintana a Ressonadors