Pastís calat de cors amb cireres

És dilluns. Segurament comenceu a fer plans per al cap de setmana vinent i encara no sabeu què podreu organitzar i on anar. Jo, des d'aquí us llenço una proposta que igual us agrada: Benvinguts a Pagès. Es tracta d'una manera ben original de passar unes hores plenes d'experiències que podreu gaudir arreu de Catalunya. Durant els pròxims dies 9 i 10 d'aquest mes es durà a terme aquesta iniciativa que us portarà a conèixer allotjaments de qualitat, tastar i comprar els productes de proximitat del nostre entorn, concerts entre camps, vinyes o embarcacions, rutes a peu o en bicicleta, a pagès o a la costa. Vaja, que l'oferta és tan àmplia i diversa que serà difícil triar entre totes les possibilitats.
Entreu a la seva web i obtindreu tota la informació que us pugui interessar. De moment, he visitat els cirerers de la Bet Carbonell, de Llépol, a Vila-rodona, a l'Alt Camp. Un dels llocs de fruita fresca on podreu anar a collir cireres i comprar les caixetes que vulgueu. En aquesta zona teniu diversos llocs molt interessants per a visitar i fer enoturisme, amb una gran oferta de restaurants i paratges que us aniré indicant durant la setmana al meu compte d'Instagram @lacuinavioletabynani.
Mentre veia les fileres de cireres, la Bet m'anava explicant els diferents tipus existents i per més que vulgui recordar els noms se'm fa difícil. He fet el farcit del pastís amb unes de molt negres i toves. Les vermelles i fortes les menjarem al natural. I vaig trobar una branca que s'havia quedat amb les flors seques. Coses de la natura, la magnífica natura.
Aquest pastís és per a endolcir l'ànima i si algú us ha trencat el cor, us podreu refer una mica.

Ingredients per a fer-lo en un motlle de 24 cm:

per la massa,

 - 180 g de mantega en pomada

 - 30 g de sucre de llustre
 - 250 g de farina
 - 25 g de farina d'ametlla

 - 1 xic de sal
 - 1 rovell d'ou
 - 1 tasseta (cafè) d'aigua
 - 15 g de sucre de llustre per a empolvorar
pel farcit,
 - 650 g de cireres
 - 1 sobre de sucre de vainilla
 - 1 cullerada sopera de panela
 - 2 cullerades soperes de Chartreuse
 - 2 tasses (cafè) d'aigua

Com el preparem:
Podem fer la massa en un gran bol o amb un robot.
Jo l'he preparat amb la KA i l'estri del ganxo.
Treballem la mantega i la barregem amb el xic de sal, l'aigua i el rovell, tot remenant.
Seguidament anem afegint les farines de mica en mica perquè no quedi endurida.
Un cop treballada la massa fem una bola i la partim per la meitat.
Aplanem les dues boles amb un corró sobre film transparent: a una li donem la mida de la part de dalt del motlle i a l'altre la de la part de baix.
Ho posem al frigorífic durant un parell d'hores.
Preparem el farcit despinyolant les cireres i posant-les en una paella amb l'aigua, els sucres i el Chartreuse.
Deixem que es coguin uns 15 minuts a foc amorós, mentre engeguem el forn a 180ºC.
Muntem el motlle amb la part de baix de la massa (la punxem unes quantes vegades amb una forquilla) i omplim amb les cireres cuites sense el suc de la cocció que guardarem per a espessir-lo i fer un coulis.
Tapem amb la part de dalt a la que haurem fet els cors amb un tallador de galetes i treballem les vores perquè quedin ben tancades.
Enfornem entre 45/50 minuts, fins que la veiem daurada.
A l'hora de servir empolvorem amb sucre de llustre i reguem amb el suc de la cocció que haurem espessit a foc fort tot vigilant.

Feu el pastís i no tingueu por de ser feliços, que sempre hi haurà un arc iris per sobre d'un sol radiant... Estimem-nos i diguem-nos coses boniques.
Per cert, al blog podeu trobar altres receptes amb cireres com les magdalenes, el pastís de pastanaga, poma i cireres o el boníssim semifred de la Riera.  

Fuir le bonheur de peur qu'il ne se sauve, Jane Birkin
     ...Fuir le bonheur de peur qu'il ne se sauve
           Se dire qu'il y a over the rainbow
               Toujour plus haut le soleil above radieux...