A la cuina amb la Manja Jonker {xocolata & nabius}

En un món tan estressat com el que tenim que hi hagi un lloc que és com una bombolla de pau i tranquil·litat ve de gust recomanar-lo. A l'Alt Camp, a Vilardida, tenim l'hotel Les Vinyes del que ja us vaig parlar al meu altre blog Xips de Vida en dues entrades: una dedicada a l'hotel i l'altre al seu paddock natural, amb cavalls lliures. I perquè us en parlo un cop més? Doncs perquè hi estic molt a gust amb la Manja (pronuncieu Mània), una holandesa que ha viscut a cavall entre Holanda i aquí.

Crema de Sant Josep de safrà {fragància natural}

Això de seguir les festes amb el paladar és un gust. Demà serà Sant Josep i per a la meva mare aquesta festivitat era tot l'any, perquè les postres favorites de casa eren una bona crema catalana i que ella feia com ningú. Jo no hi tinc tant la mà trencada, però em defenso. Un any, quan vaig posar la seva crema, ja us vaig explicar que ella no treia la pela de la llimona i a qui li tocava havia de rentar els plats (ara ho faria el rentavaixella).

El pastís de mousse de xocolata {del mecànic}

...

     Dejé una taza de café en cada una de las mesas y ofrecí beskuits a mis compañeras. Hattie nunca coge ni uno antes de la hora de comer, pero a Jessie le brillaron los ojos al ver las pastas doradas y crujientes y olvidó la discusión.

     - Coge dos -le sugerí.

     Cuando metió la mano en la lata, las salamanquesas tatuadas parecieron trepar por su brazo. Le sonreí. Me gusta que una chica tenga buen apetito.

     - Lekker -exclamó.

Romesco de pop {per a sucar-hi força pa}

M'agrada cuinar el pop. Un ingredient que acostuma a ser entre els menús que preparo. I ara que el començarem a trobar al mercat hi serà sovint. Perquè el pop viu en aigües profundes a l'hivern i a principis de primavera s'apropa a la costa, on es queda durant l'estiu.

L'enterrament de la sardina {s'ha acabat la disbauxa}

I la disbauxa s'ha acabat! Nosaltres que seguim les festes per tradicions gastronòmiques, sempre fem un tornar a començar i esperar la pròxima. L'enterrament de la sardina d'avui no és res més que preparar un àpat senzill i saborós. Cada cop ens agrada més la cuina dels gustos i dels sentits. Una cuina hedonista on els plaers ens fan tocar el cel tot cuidant la salut. I en això estem des de sempre: cuina de mercat i temporada. Cuina amb paciència, amb productes de qualitat i de casa nostra. Ara fa dos anys vàrem fer una Terrina d'arengada per a acomiadar la sardina.