Pastís d'arròs & llet perfumat {els objectes parlen}

Durant uns mesos hem tingut a la nostra ciutat una de les millors exposicions que he visitat al CaixaForum de Tarragona. Era una de les col·leccions del Museo del Prado: Els objectes parlen. Tractava sobre els objectes que ens acompanyen al llarg de la nostra vida a l'hora d'alimentar-nos, de vestir-nos, de desenvolupar una feina o senzillament de gaudir del lleure. Amb quadres, entre d'altres, de Francisco Goya, Jan Brueghel el Vell i Zurbarán. Un autèntic i fascinant regal per als nostres ulls.

Arròs a la cubana {amb tomàquet i ous de casa}

És el que passa amb l'hort i els cultius: quan arriben ho fan de cop i tens molt de tot. I així vénen els tomàquets. D'una qualitat excel·lent, maduren al sol d'estiu i els culls al punt. Les amanides resulten exquisides i els gaspatxos com us ho podria dir... Els tomacons ens duren fins a arribar la nova collita. Arengades amb tomacons i alls fregits i el pa amb tomàquet amanit amb un bon oli d'oliva constitueixen un luxe immesurable. Amb la salsa que fem amb cinc hores de cocció guarnim els plats de petits i grans, macarrons, espaguetis, arrossos i més, la resta de l'any.

Cóc d'oli d'oliva {i arriba la primavera}

I un any més arribarà la primavera. La rebrem contents i amb ganes de bon temps, però el fred encara serà present i engegar el forn continuarà venint de gust. En el taller que vaig assistir fa uns dies, la Mercè Cabestany ens va donar la recepta del cóc d'oli que var ser servit a les postres. Era tan bo que l'he volgut fer tot introduint alguna modificació.

Crema de Sant Josep {amb tòfona}

Ens agrada la crema catalana. En mengem sovint, tal com la feia la meva mare, però mai l'havia cuinat com ho fan en Xavi Fabra i la Mercè Cabestany, els xefs del restaurant Quinta Forca, amb tòfona i ous tofonats. Resulta que la segona setmana de cada mes preparen uns cursos presencials amb tast d'un ingredient estrella i maridatges amb vins de la terra. El passat mes de febrer vaig assistir al Curs de cuina amb tòfona (un recorregut per la textura, el gust i l'aroma de la tòfona negra: Tuber melanosporum de Prades).

Bolo de aipim {cóc de mandioca}

Ser àvia és gratificant. Ho és i molt. Es té l'oportunitat de reviure la vida però d'una altra manera. I en això estem. Fa uns dies em va trucar la Violeta preguntant-me si voldria explicar a la seva classe la vida a la selva amazònica. Resulta que ella es va comprometre amb la seva mestra que la seva vovà hi podria anar el dia que en parlessin perquè a casa seva hi havia moltes coses dels indis del Brasil. Com m'hi podia negar???