Galetes d'escacs

Un bon dia, mentre anava a pagar a la caixa d'Ikea, em vaig endur una agradable sorpresa (de les que no solen passar gaire sovint): em van regalar un llibre per fer galetes, titulat FIKA. Aquest llibre conté 30 delicioses receptes de rebosteria sueca per fer al forn, des de petites galetes fins a pastissos per aniversaris.

Les galetes de violeta i ametlla de la Ginesta

     

El seu desig seria esdevenir autosuficient en plena natura, al costat de la seva parella i amb la Ginesta. I no és d'estranyar. Viu al Priorat i se sent afortunada de l'entorn que l'envolta. Diumenge em va dir que, possiblement, seria l'última setmana que encendria la cuina econòmica, perquè el temps començava a canviar. No vaig dubtar ni un moment a visitar-la per fer, per fi, les galetes que havíem acordat durant un dinar a la tardor. 

Ella és la Judit, la Judit del projecte Somaia, del post de l'agost del 2021.

Galetes salades cruixents amb llavors

Unes galetes salades per un aperitiu sempre venen de gust. A més quan estan fetes a casa, sense conservants i amb llavors que ens seduiran des d'un primer moment. Ideals per acompanyar formatges, patés o hummus i que estan fetes en un tres i no res.

Coquetes de sagí i mantega

       

Havia d'acabar l'any amb les tradicionals coquetes, corassons o galetes, com li vulgueu dir, de sagí. Enguany he tret la recepta d'un llibre que acostumo a consultar sovint i tot el que faig resulta d'allò més.

Els 'corassons' de la Gessa

Ve Nadal i no podia deixar de compartir els corassons anuals. Enguany són de la Gessamí Caramés, del seu llibre Meleta de Romer, Les postres de la Gessa. Com ja sabeu, al blog s'han tornat tradició i m'agrada preparar-los de manera diferent i els tenim des de fa uns anys.

Galetes de mató, cheddar, nous i avellanes

    

La pluja de dies enrere ha deixat el bosc ben flairós de terra mullada. Les bignònies, el gessamí i el llentiscle han acudit a la seva cita anual de tardor tot perfumant el jardí. Encara fa calor, però ja no és tan xafogós com el de l'estiu. Ve de gust ser a l'aire lliure.

Carquinyols de Menorca

Sí, heu llegit bé. Carquinyols i no carquinyolis. Són unes pastes seques i cruixents fetes amb ametlla. No són tan durs com els nostres i es poden fer també amb avellanes i xocolata, però llavors es diuen tatis. I no us penseu que ja els coneixia, no. Va ser la Gemma de la perruqueria on vaig que me'ls va donar a conèixer. Acostuma a preparar-me un te mentre faig temps i va coincidir que per les vacances a anar a visitar els pares, ella és menorquina, i com que sap que m'agrada tot el relacionat amb la gastronomia me'ls va donar a tastar. Em va sorprendre el gust i em vaig posar a buscar la recepta.

Galetes de mantega amb espècies de Nadal

Arriba Nadal i tens receptes per posar que no trobes el moment. Per més que publiqui setmanalment, sempre hi ha alguna que s'encavalca i quan me n'adono ja ha passat la festa. I això ha passat amb les galetes de Nadal amb espècies, que passen per ser les meves favorites. Són molt fàcils de fer.

Corassons 'caleros'

El dia va començar rúfol. Esperava la pluja amb candeletes. I de sobte, va arribar. A la cuina es preveia ambient de forn. Així que vaig preparar els ingredients: els vaig pesar un a un d'acord la recepta del llibre, tot i que només en vaig fer la meitat d'allò que l'autora em proposava. De seguida vaig tenir la 'mise en place' a taula. Important fer-ho sempre per evitar qualsevol imprevist.

Galeta salada amb salmó i peres al pebre negre

Sortir de bon matí a l'hort després d'una nit de pluja intensa de tardor és un dels més grans plaers del dia. L'aroma que desprèn la terra humida, junt amb la flaire que arriba de l'espígol que està florit com mai, de les poques roses que queden amb pètals i del gessamí, és d'una espectacularitat impressionant. Collir bledes, col i alguna albergínia que sobreviu, faran un dinar improvisat. Però on posarem l'atenció serà a les peres de la vella perera, que com cada any fa dues collites, una a principis d'estiu i l'altre ara a la tardor. 

Ensaginades senzilles, anem al Priorat

Perquè no és possible conèixer un territori sense haver tastat la seva gastronomia. Territori, paisatges, tradicions, llengua, gastronomia. Tot un conjunt que ens dona una visió del que és casa nostra. Que no cal que us digui de com en soc una enamorada. Perquè falta que el coneguem nosaltres i el mostrem a tots aquells que no l'han trepitjat mai. I un dels llocs al que s'hi ha d'anar és el Priorat.

Galetes fregides

De vegades hi ha persones que t'alegren el dia sense que ho sàpiguen. Un missatge, un correu, una trucada, qualsevol record que et vingui d'un altre et pot fer feliç. I així va ser com la meva amiga Pipa, que ja fa uns anys que viu a Sevilla, em va trucar no fa gaire per preguntar-me com portàvem la vida que ens ha tocat viure. Feia temps que no parlàvem i va ser una conversa molt enriquidora. De pas, em va dir que havia de posar al blog unes galetes maria al blog, però les havia de fer com la seva àvia: fregides! 

Cocs de sagí

I per tercer any consecutiu us porto les pastes que faig per festes. Primer van ser els coraçons de la Sara, després els corassons d'ametla de la Mercè i els d'enguany són els cocs de sagí de la Loreto. Tres noms, tres maneres de fer i d'ingredients diferents i que procedeixen del mateix territori: del sud de Catalunya. La Loreto Meix és de Gandesa i viu a Mora la Nova, és molt bona cuinera i una experta historiadora gastronòmica del nostre país. La recepta l'he tret del seu treball de fi de carrera que té com a tema la rebosteria de la Terra Alta i que duu per títol Els cocs, una senya d'identitat a la Terra Alta. Un treball que recomano la seva lectura perquè explica molt bé l'origen de moltes de les nostres pastes. M'hauria agradat que fos ella qui preparés aquests cocs, però un cop més aquesta pandèmia ens està allunyant del contacte físic, però el recuperarem i ella serà de les primeres que ens preparà quelcom deliciós com tot el que fa. 

Les galetes napolitanes de l'amistat

Començar els posts del blog és un full en blanc que has d'escriure i no sempre tens la inspiració a favor: uns dies perquè allò que has d'explicar et costa plasmar-ho, d'altres perquè els sentiments et frenen i intentes que t'entenguin. El d'avui porta sentiments i records que et treuen pensaments que tens dins teu. He explicat més d'una vegada que el meu pare era de Mont-roig del Camp, al Baix Camp. El meu altre poble, al que li tinc molta estima i on em queden família i amics. I també amics dels meus pares.

Les galetes 'glutonianes'

Ja han arribat. Les anemones ja són aquí. I com sempre, em fa molta il·lusió comprar el primer pom.  Les espero perquè anuncien la primavera. M'agraden, són vistoses i diuen que simbolitzen l'amor intens però fràgil, momentani o amenaçat. Tant se val si duren poc com molts amors, ha sigut bonic mentre s'han viscut. D'altres diuen que si és la flor del vent per com volen els pètals quan es desprenen de les flors. Qualsevulla que sigui el significat m'agrada. El seu nom científic és anemone i les podem trobar en colors diversos que ens alegraran el dia. Ja van sortir, fa cinc anys, al post de la terrina d'arengada que també era per aquesta època. Però avui us parlaré d'una altra cosa: del llibre de receptes de la Mònica.

Els corassons d'ametla de la iaia Tomasa de la Mercè

Al final em faré una experta en corassons, coraçons, ensaginades, coc de sagí, mantecats, mantegades o algun altre nom que desconec de qualsevol altre poble del nostre entorn. Sí, aquestes galetes que es fan amb sagí (llard de porc). L'any passat vaig fer els coraçons de la padrina de la Sara i tal com em vaig comprometre, aquest any tocava els corassons de la iaia Tomasa de la Mercè. 

Galetes estimo la dona que soc: #mestimo

T'arreles a l'essència sense porta ni fumera, només dues finestres per guaitar al jardí on fan ball rodó uns caramels de pal... 

                                                       Fina Veciana & Lena Paüls

Ensaginades, corassons, coraçons, cóc de sagí, mantecats, mantegades...

De la mateixa manera que m'agrada conèixer les varietats dialectals de la nostra llengua també m'agrada veure els noms que reben les receptes segons el territori. Fa uns dies en un taller de cuina de Nadal de la Mariona Quadrada vaig comentar que volia les pastes que es fan amb llard i ràpidament em vam començar a dir que si eren coraçons amb la ç trencada la Sara, que si corassons amb dues esses la Mercè, que si són ensaginades en Xavi Sistaré. I així hauríem pogut continuar. 

Galetes de flors

I és que això de tenir un blog fa que convisquis virtualment amb persones que no coneixes, algunes les acabes coneixent i d'altres, a més a més, esdevenen amics com si ho fossin de sempre. Dins de la blogosfera hi ha de tot: blogs normals, d'altres bonics, uns molt bonics i alguns amb una sensibilitat excepcional. D'aquests últims he triat un que no fa gaire vaig descobrir per un comentari que em va deixar.

Galetes de civada amb farina d'espelta, nabius i papaia

Ahir va ploure molt. D'aquells dies que mires des de rere els vidres i saps que estaràs a casa la mar de gust, perquè a fora sí que n'està caient una d'aquelles que no paren i que aquelles fotografies que havies imaginat fer al jardí les hauràs de fer a dins de casa. I estàs convençuda que engegaràs el forn perquè t'entra aquella cosa d'anar fent quelcom mentre la casa fa aquella flaire de benestar que et convida a la tranquil·litat i mires la premsa del diumenge tot fent un cafè.