Quiche amb fruits de tardor

La tardor arriba amb una màgia especial on l'aire es torna més fresc, les fulles pinten els camins amb tons daurats, vermellosos i marrons, i una olor humida de terra i fusta ens envolta. És una estació de calma, de retorn a la llar, de cuina lenta i aromes que reconforten després de mesos a l'aire lliure. Els mercats s'omplen de colors càlids i de fruits que ens recorden com la natura sap cuidar-nos.

La Francisca i els seus panellets, una vida entre llibres i ametlles

La primera impressió que vaig tenir en veure la Francisca va ser el color de cel dels seus ulls, uns ulls que s'entelaven quan parlava dels seus. Després, el seu nom, Francisca, com la meva àvia materna, la Sisqueta. Potser per això, o per la serenor que desprenia, vaig saber de seguida que aquell matí seria tranquil, d'aquells que deixen rastre dolç al record. Vam començar parlant amb la prudència de qui s'explora, però ben aviat vam descobrir que coneixia part de la meva família. La conversa es va omplir de somriures i confidències, i tot va fluir amb naturalitat.

Fondue de formatge al forn

A casa som molt fans de les fondues de formatge i ens agrada fer-les sobretot a la tardor/hivern quan canvia el temps. Tanquem casa i resulta més acollidor. Sempre les acompanyo amb vi blanc. Fa uns dies, però, en un programa de cuina canadenc vaig veure que la preparaven en una safata al forn, posant-hi a dins els ingredients que s'acostumen a posar per sucar al formatge fos de la fondue. Em va semblar una bona idea per compartir-la. I aquí la teniu.

Filet de porc ibèric caramel·litzat amb figues i ceps

Preparar aquesta recepta és posar la tardor a taula: ceps i les últimes figues de setembre que fan un plat exquisit. Un filet de porc cuinat a foc lent i fent xup-xup, es va caramel·litzar deixant un suquet que juntament amb l'arròs blanc va triomfar. Si l'acompanyeu amb un bon vi de la terra, el resultat serà magnífic i és tan senzill de fer que el repetireu segur.

Puré d'albergínia i fesols blancs

Tinc la sort de poder viure el cicle vital del meu hort: les estacions passen deixant l'empremta de vida sobre la taula. Productes de temporada i de proximitat, en el meu cas metro zero per tenir-los a l'abast de la cuina. I de les coses que més m'agraden són de veure les flors com es van transformant en el fruit esperat. De totes les que tinc la de l'albergínia és de les més boniques. Aquí teniu l'última de la temporada que he tallat per poder guarnir el plat amb les seves fulles (que no menjarem), només per mostrar d'on ve l'hortalissa emprada avui per a la recepta. Un puré que queda com un hummus.