Cuinar, compartir i brindar per un any nou

Aquesta fotografia la vaig fer fa molts anys i, cada vegada que la miro, em venen al cap molts moments viscuts amb persones estimades: instants en què hem plorat d’alegria i d’altres de tristesa. Sempre penso que les llàgrimes només haurien de ser de joia o de vi, com aquestes que mullen la copa.

Amb aquesta imatge us vull desitjar un Any Nou millor que el que avui deixem enrere. Que tinguem temps: temps per estar amb qui estimem, per escoltar-nos sense presses i per compartir silencis que abracen. Que puguem entrar a la cuina amb calma, preparar aliments que nodreixin el cos i també l’ànima, i que cada plat sigui una petita celebració del dia a dia.

Que sapiguem cuidar qui ens cuida, tenir cura de nosaltres mateixos i viure més a prop de la natura, respirant aire lliure i trobant bellesa en les coses senzilles. Que no ens faltin taules compartides, copes plenes —de vi o d’alegria— i moments que valgui la pena recordar.

Des d'aquí, us envio un desig sincer de salut, pau i molta cuina feta amb amor. 

Feliç any nou. 💜

Crema festiva de porro, pera i parmesà

Passades les festes de Nadal sempre ve de gust recuperar les menges diàries i senzilles. Tot i que a casa no fem desgavells i posem la sopa amb brossa de la família i el fricandó amb olives tradicionals, tenim ganes de menjar coses lleugeres. Per això quan aquest diumenge vaig veure que l'Esther Utrilla (m'agraden molt les seves propostes il·lustrades al diari Ara) preparava una crema amb porro, pera i parmesà, me'n vaig anar al frigorífic a comprovar que realment tenia tots els ingredients i la podria fer.

Taller d'aperitius de Nadal amb la Núria Callau

Em va fer molta il·lusió quan, des de la Unió de Dones de Mont-roig del Camp, em van convidar a assistir al Taller d'aperitius de Nadal amb la Núria Callau. Sí, la Núria de qui ja us vaig parlar al post del 'pastís de xocolata i avellanes', la que somriu amb els ulls plens de llum i per qui sento una gran admiració. Una persona que estima profundament la seva feina i que la fa servir per donar a conèixer el territori, així com els seus productes i productors.

Coc de festucs i nabius

M'agrada passejar sense rumb per la ciutat (ai, com trobo a faltar fer-ho amb els enyorats gossos) i deixar-me sorprendre pels seus racons. Sempre hi acabo descobrint alguna botiga amagada o algun objecte inesperat que em desperta un somriure. Fa un parell d'anys, en una d'aquestes caminades, vaig topar amb una botiga que tancava per liquidació: tots els estris de cuina eren al 50%. Entre els prestatges mig buits hi vaig veure un motlle de porcions de Lékué que feia temps que em cridava l'atenció. A meitat de preu no podia deixar-lo escapar.

'La Cuina del Paisatge del Priorat'

Fa uns dies vaig tenir la sort de poder assistir a una jornada de les 'Ieres jornades de la Cuina del Paisatge del Priorat'  que s'estan duent a terme des de l'11 d'octubre i fins al 8 de desembre, per donar a conèixer la cuina del Priorat com a expressió del seu paisatge, la seva memòria i els seus productes.