Polvorons vegans {fets per la meva filla Zoe}

Sé que els meus néts per part d'ella no tindran mai menys de quatre potes. I que no seran sempre els mateixos, també ho sé. Ara es diuen Aquil·les i Troia, els que vindran després qui ho sap. I quan en troba algun d'abandonat, tampoc té cap problema d'adoptar-lo. Ella és així. Els animals, sobretot els gossos, són la seva vida i aquest amor l'ha dut a abraçar el veganisme. Jo no hauria dit mai que arribaria a aquest límit, però hi ha arribat i és feliç.

Puré de ceba a la Soubise {fent enoturisme a la Conca}

La recepta d'avui resulta molt bona. Una salsa francesa d'acompanyament que fa créixer el plat. Però, que no és l'estrella de l'entrada. Avui us vinc a parlar de l'enoturisme i d'una manera de viure. Una manera de viure a la natura fent allò que t'agrada i posant-hi passió. Evidentment no és tan sols passió, cal també invertir i creure que tot anirà bé. M'agradaria poder transmetre l'emoció que vaig sentir fent aquesta visita: persones que estimen la terra que trepitgen, que saben que ho fan bé i que hi posen tota la il·lusió del món.

Crocants per a gossos {guau!}

A casa sempre hem tingut gossos. Som família de tenir-ne i ens agraden molt. Sempre són un membre més. I avui toca que tornem a pensar en ells. Ja havíem publicat unes galetes molt bones, però avui hem fet unes de crocants que els enamorarà.

Galetes per a gossos {wow!}

... aquesta oloreta no es pot resistir. 

A la cuina estan fent alguna cosa que ens ha d'agradar molt ...

Semblava que el Tristan i el Bouncer parlessin amb la mirades que es feien.  

Remenaven les cues de quina manera. 

La seva intuïció no els fallava mai. 

Aquesta vegada el forn brandava a tot gas per a ells.

Unes galetes daurades serien el regal del dia.