Que et versionin receptes d'un llibre i que les cuinin amb estima i delicadesa és un fet que et fa emocionar. Que a més estiguis acompanyada de persones que aprecies i puguis compartir amb elles aquesta emoció és una vivència que difícilment oblidaràs. I això em va passar dimarts, quan en Xavi i en Jordi del restaurant Quintaforca, junt amb el seu equip, varen aconseguir convertir un sopar en una nit memorable.
Etiquetes
a baixa temperatura
acompanyament
al buit
Alt Camp
Alt Empordà
amanides
amb cervesa
amb licor
amb vi
aperitius
arquitectura
arrossos
art efímer
artesans
aviram
bacallà
Bages
Baix Camp
Baix Ebre
barbacoa
Barcelona
batuts
begudes
berenars
Berguedà
blogs amics
bolets
bombons
bunyols
calçots
Caldos Aneto
carabassa
caramels
carn
celíacs
cerveses
Chartreuse
chutneys
cítrics
còctels
colors
Conca de Barberà
conserves
cremes
creps
croquetes
cuina catalana
cuina d'aprofitament
cuina de proximitat
cuina del món
cuina per a mandrosos
cuinant amb...
cuiners i cuineres
de fiambrera
del nostre hort
dolços
el galliner
el gran recapte
enoturisme
entrants
entrepans
escabetxos
escumes
esmorzars
estilisme
farina de garrofa
fish'n'chips
flams
flors
formatgeries
forn
forn de vapor
fruita
fruits secs
fumats
galetes
Garraf
gelats
Gironès
gossos
hortalisses
horts urbans
infusions
km0
l'Urgell
la Segarra
Lékué
llegums
llibres
llocs amb encant
magdalenes
maionesa
Maresme
mel
melmelades
microones
Montseny
Montsià
natura
olis recomanats
olla de pressió
panades
pans
pasta
pastissos
peix
pel·lícules
Penedès
pícnic
pizzes
postres
Priorat
quiches
racó vegà
receitas brasileiras
receptes exprés
receptes musicals
restaurants
revista Cuina
Ribera d'Ebre
Rocook
salses
sandvitxos
sense gluten
sèries tv
slowfood
sopes
sorbets
suflés
suquets
tallers de cuina
Tarragona
Tarragonès
tempura
Terra Alta
Thermomix
tòfones
torrades
tradicions
truites
vegetariana
viatges
vins recomanats
Violeta
wok
xocolata
Xocolates Creo
dijous, 31 de maig del 2018
dijous, 24 de maig del 2018
Fent un bescuit genovès amb ruibarbre confitat
Acostumo a cuinar amb productes de proximitat i de temporada. És un costum que segueixo normalment, però avui em direu si el ruibarbre és un dels nostres cultius. No, i no en trobo mai als mercats. Però resulta que ara és el seu moment... a França. Aprofitant que la setmana passada vaig fer una escapada a París, i passejant amb la Palmira, del blog Come conmigo, en vam veure en una parada i quatre branques que van caure a la motxilla. El ruibarbre és una herba que s'assembla a l'api, encara que no hi tingui res a veure.
dilluns, 14 de maig del 2018
Llonguet farcit de formatge i salsitxa de Frankfurt, fem un pícnic
Viatjar. Conec moltes persones a qui els agrada força anar d'un lloc a altre perquè els ha picat el cuquet viatger. I també conec uns quants que no els facis sortir de la zona de confort perquè ja els està bé la manera com viuen i no senten la necessitat de fer-ho. I jo penso que de vegades anem a l'altra punta del món i no coneixem entorns que tenim a tocar i no hi hem estat mai. Avui us ensenyo un lloc on vaig de tant en tant a caminar perquè em dóna pau i sempre hi acabo trobant un punt diferent, sobretot a l'hivern.
Etiquetas:
cuina per a mandrosos,
entrepans,
esmorzars,
forn,
natura,
panades,
pícnic,
sandvitxos,
Tarragonès,
viatges,
vins recomanats
dimarts, 8 de maig del 2018
Amanida de carxofes, llimona en tempura i el tango Naranjo en flor
Que l'home s'ha de reconciliar amb la natura és una cosa ben certa. No pot ser que visquem d'esquena a allò que ens dóna vida i ens alimenta. Jo he après amb els anys que la impaciència no va amb el camp. Aprendre que tot té el seu temps i que si aquest any no ha anat bé, potser el vinent serà més generós. I com diu en Lluís Foix, en el seu llibre El que la terra m'ha donat, sembla que la terra estigui quieta però té una activitat frenètica que veiem amb una aparent immobilitat. És ben cert, perquè badar, mirar, podar, regar, treure fulles seques, llaurar, sembrar, observar el cel i tantes activitats més, és un no parar però un no parar tranquil.
Etiquetas:
Alt Camp,
amanides,
del nostre hort,
flors,
hortalisses,
km0,
natura,
racó vegà,
slowfood,
tempura,
vegetariana
divendres, 4 de maig del 2018
Amb Alex Atala, anem a Paraty
Existeix el paradís? Jo n'estic segura. I a més sé on està i com es diu: Paraty. A part de la seva arquitectura colonial, que manté des de la seva fundació l'any 1667, forma part també de la gran reserva brasilera Mata Atlàntica o bosc atlàntic que emmarca les seves platges. I vet aquí que mirant un reportatge d'un dels meus cuiners preferits, l'Alex Atala el xef propietari del restaurant DOM de São Paulo, vaig descobrir que hi anava molt a cuinar. Així que un cop més vaig dirigir-me al meu arxiu fotogràfic i vaig cercar a veure què hi tenia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)