Xarop de saüc i el llibre 'Criatures Extraordinàries'

...

     El temperament de la Bessy no va tenir cap efecte sobre la Mary, que no es va bellugar de la porta.

     - Què fan?

     - Xarop de saüc - vaig respondre.

     - Xampany de saüc - em va corregir la Margaret, fent un gest amb la mà.

    - No ho he tastat mai, això - va dir la Mary, mentre mirava els caps entrellaçats de les flors i olorava l'olor de moscatell que omplia la sala.

     - Aquí hi ha tanta abundància de saücs, al mes de juny - va dir la Margaret -. Per a alguna cosa s'han de fer servir. No és això el que feu, la gent del camp?

                                                                                               ...

...

      - Gràcies per ajudar-me amb els saücs - va dir la Louise un cop vam tenir les flors macerant-se en sucre, llimona i aigua calenta -. Quan estigui a punt te'n podràs endur una ampolla.

      La Mary Anning va fer que sí amb el cap i en acabat es va tombar cap a mi.

      - Em deixa mirar les seves cúrios, senyoreta? L'altre dia no me les va ensenyar.

                                                                                              ...

Dos paràgrafs del llibre Criatures extraordinàries, de l'autora Tracy Chevalier, editat per RBALlibres.
Traducció al català de Ferran Ràfols Gesa. Copyright © 2009 by Tracy Chevalier. Reproduced with permission of Curtis Brow Group Ltd.

Les flors a la cuina

Fa uns dies vaig llegir l'article de Natàlia Costa al diari Ara: Les flors, potència gastronòmica. Un escrit que resulta força interessant: parla dels cuiners que utilitzen les flors als seus plats i que a mi també m'agraden. Donen color i gust.

Pizza de galeres, amb ceba confitada, pesto i formatge parmesà

Que al món de la cuina tots aprenem de tots és ben cert. Et pots inspirar en un plat d'un cuiner, fer la teva pròpia versió sense que tingui res a veure o donar-li el tomb i amb els mateixos ingredients en quantitats diferents obtenir una recepta d'allò més. Amb la que presento avui només he canviat alguns ingredients i tècnica però he respectat totalment la manera de fer l'original d'en Vicent Guimerà que és: la pizza de galeres, amb albergínia, pesto i formatge d'ovella.

Amanida Mestral

A principis d'any vaig rebre una invitació per part de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya per a compartir una recepta a la revista que reben els seus associats AGROactivitat i la vaig acceptar de bon grat, perquè tal com sabeu acostumo a cuinar amb productes de proximitat i de temporada i aquest fet no em suposava cap esforç. Així que em vaig dirigir a l'Agrobotiga de la Cooperativa de Cambrils, on entro alguna vegada quan vull determinats productes i d'allí són els productes de l'amanida d'avui. I aquí us transcric l'article i fotos que els vaig enviar.

Pizza fregida i un maridatge

Feia temps que volia posar al blog una recepta que m'agrada preparar, pizzetes fregides. Inspirades en un llibre d'un cuiner francès, són fàcils, econòmiques i que podem tenir al congelador per a qualsevol dia, bé com un aperitiu o per a un àpat lleuger. En aquesta ocasió faig un maridatge amb un vi que ho arrodoneix.