Torrades de sant Isidre

Ahir va ser sant Isidre. Tot i que no soc gaire entesa en sants, hi ha dates que es recorden per les seves tradicions i festes populars. Però aquest no n'és el cas. Fa uns dies us parlava de biblioteques, i d'allà en vaig agafar un llibre que em va cridar especialment l'atenció: El llegat de Rondissoni, Història i receptes del xef més influient de la Catalunya del segle XX, escrit pel professor de cuina, sommelier i periodista gastronòmic Manel Guirado i editat per Ara Llibres.

Paté de sardines en llauna amb cumquats

Tenir llaunes de conserves al rebost sempre em treu de qualsevol imprevist. I què dir de les de sardines que a mi m'agraden molt. Un entrepà amb elles per a mi és un luxe. Recordeu les croquetes que vaig fer tretes d'un llibret de propaganda que guardava la mare del Brasil? Són d'una exquisidesa...

Temps de figues i una visita a l'Anna Sínia

Plàstics i més plàstics, llaunes i més llaunes, deixalles i més deixalles. Fa temps que em dedico a mirar documentals de natura i m'esgarrifo de veure com som capaços de continuar consumint sense límits una gran quantitat de residus malèfics per a la natura. Jo intento posar el meu gra de sorra i vaig al mercat amb la meva bossa tot demanant que no em posin la compra en envasos que en arribar a casa aniran directament a la brossa. Les parades on compro sempre ja ho saben. I m'agrada veure com moltes persones van amb un cistell. Com m'agraden els cistells. I en tinc una bona col·lecció. I ara n'hi he afegit un de nou d'inspiració nòrdica, de l'Anna Sínia. 

Gravlax de remolatxa {aprenent de la tele}

M’agraden els programes de cuina que ensenyen a cuinar amb qualitat. En segueixo uns quants d’estrangers. Els gravo i després en moments de relaxament els miro tranquil·lament. Fa uns dies vaig veure un de la televisió canadenca on feien un gravlax, un plat de la cuina nòrdica. Grav vol dir enterrat i lax salmó.

Raïm al forn {una torrada amb formatge}

Estem en plena verema i cal gaudir d'aquest temps. Us proposem fer un aperitiu ben fàcil i que no us podeu imaginar com en queda de bo. Ho vaig veure fer en un programa de televisió estranger i ho havia de compartir: raïm al forn. Fem una torrada aprofitant el formatge del Casar que em va portar la Virgínia de Sweet & Sour d'Extremadura i servim un vi negre de la mateixa terra que ha fet un bo paper.

Rabanadas com leite de coco {ben tropicals}

Jorge Amado (1912-2001) va ser un gran escriptor del Brasil, de Bahia, a qui també li agradava menjar bé. Era comú que parlés en els seus llibres de diversos plats brasilers. A Tereza Batista, Cansada de Guerra parla de les fatia-de-parida o rabanadas com també són conegudes. Són el mateix que el pain perdu a França o que les nostres rostes de Santa Teresa, que ja us vaig fer en tempura i amb Chartreuse. Però les d'avui sembla que són un invent de Jorge Amado, fetes amb llet de coco, tal com ho explica Paloma Jorge Amado Costa en el seu llibre

Rilette d'ànec {amb escalunyes caramel·litzades}

Un dels llibres de cuina que més m'agrada és el de Fermí Puig, Cuinetes, la tradició, de pares a fills, de Columna Edicions. El llibre és un recull de receptes del programa de ràdio El món a Rac1 amb Jordi Basté i que són d'un molt bon nivell. Una de les que més he repetit és la Rilette de conill. Us puc dir que és una autèntica delicatessen, i que sempre ve de gust. El llibre ens explica que les rilettes són pròpies del sud de França, especialment de les Landes. Avui us convido a una de cuixa d'ànec en confit.

Burrata {amb torradetes de pa d'all}

Has sentit a parlar de la burrata i no n'has menjat mai? Doncs avui us portem un plat que farà les delícies dels que sou amants del formatge. La burrata és un tipus de mozzarella més cremosa que prové de la regió italiana de la Pulla, a la costa del mar Adriàtic.

Canapès de xampinyons {sortint a la natura}

Dies enrere el programa Quins fogons! de Ràdio Castellar, que fan la Marina i la Clara, va organitzar amb el repte Enfogona't una crida per a fer receptes dedicades al blat. No vaig arribar a temps però avui faig el meu petit homenatge, perquè val la pena pensar en aquest ingredient que fa la farina del principal aliment de tot el món: el pa.

Torrada de carxofa, cansalada ibèrica i tòfona {luxe!}

I així ens passa el temps. Una nova manera de mesurar els mesos: 

la recepta del 15!

No ens adonem i cal que ens organitzem, perquè la Sandra tot el dia maquina amb què ens pot capficar durant uns dies fins que la trobem.

Rostes en tempura i Chartreuse groc {som tarragonins}

A casa ens agrada fer rostes per a esmorzar. Però aquest cop les hem preparat per postres i amb un licor que agrada molt a Tarragona: Chartreuse groc. Normalment les fem amb ous. Avui les hem fet en tempura i la veritat que han sortit molt bones. 

Ha valgut la pena l'experiment.

Melmelada de móres {visitant els esbarzers}

És agost i com cada any hem d'anar a buscar móres. 

Ens agrada caminar i aprofitem per a fer-ho.  

Un cop a casa, una bona melmelada!