Bacallà amb tòfona {My favorite things II}

M'agraden els suplements dominicals dels diaris que compro. I ara m'agrada especialment el RAR del diari Ara. Fa uns diumenges, i com és habitual, aquest suplement portava una combinació de conceptes: d'Islàndia, de Björk, de petites debilitats tot fent un inventari de la cançó My favorite things i amb articles de moltes més coses. Que aquesta cançó és molt important per a mi ja us ho vaig dir en el post de l'entrepà de llom arrebossat, però amb el temps encara valoro més els petits detalls de cada dia: sortir a comprar un pom de perfumades frèsies o qualsevol altres flors que ens alegraran la vista durant la setmana, prendre cafè amb els amics, preparar un plat senzill per als de casa... i no acabaria amb els diversos instants de felicitat.

Entrepà de bou de mar i sèpia amb allioli {que bo!}

...

    Kilian aceptó de buen grado el cambio de tema i participó de los comentarios jocosos sobre el elaborado menú, que consistía en crema de ave, huevos escalfados Gran Duque, langosta con salsa tártara, lubina fría Parisien, pollo asado a la inglesa y macedonia tropical. Poco a poco se fue relajando, e incluso tuvo que reconocer para sus adentros que estaba disfrutando de la savia nueva que suponían la compañía y conversación de Miguel y Baltasar. Por este, además, sentía una curiosidad especial. Baltasar había estudiado en España, había obtenido una plaza fija por oposición en la televisión y no tenía intención de cambiar de lugar de residencia.

                                                                                                                 ...
Del llibre Palmeras en la nieve de Luz Gabás.     Editorial Planeta.

(Amb autorització de l'Editorial Planeta i de l'autora)

Terrina d'arengada {adéu sardina, adéu!}

Tot té un inici i un final. Fa uns dies les anèmones feien un goig esplendorós. Ens han alegrat la vista durant tota la setmana i ja toca retirar-les. Fa uns dies tot era disbauxa amb el Carnaval i ara toca la seva fi: aquesta setmana enterrarem la sardina com a final de festa. No hi podrem anar, però li rendirem un homenatge com cal. Qui no recorda el plat per excel·lència del temps de la verema? Unes arengades fregides i servides amb raïm són sublims. Si acompanyem el plat amb un vi blanc ben bo, ja se supera el llistó.

Llagostins a la taronja {amb verduretes al wok}

El dia s'ha aixecat amb sol, fred però amb sol. Voldría preparar una sopa però vaig anar al mercat i tenien uns llagostins que enamoraven. Així que prefereixo fer-los i no els congelo. Recordo que un cop els vaig menjar caramel·litzats amb taronja i intentaré que surtin igual. Dic intentaré. Ara és temps de taronges i les tenim ecològiques del nostre hort amb les que farem el suc. També cuinarem unes verduretes i un arròs blanc que els acompanyaran. La sopa quedarà pendent per a demà: anuncien temperatures baixes.

Plàtans perfumats a la Micaela {una monada!}

Tarragona es mou. I de vegades es fan coses divertides com la de la mona Micaela: una juguesca que ha tingut molt de ressò i on han acabat participant molts tarragonins. Un bon dia l'Òscar, el seu creador, la va comprar en un antiquari. Després, per una sèrie de circumstàncies, tothom es volia fotografiar amb ella i fins i tot es va arribar a preparar un casament amb el mono de l'Anís del Mono de Badalona. I cap allà que es van desplaçar, per a celebrar l'esdeveniment, un bon dia de setembre de l'any passat. Prop de dues mil persones hi van assistir.