Pollastre al forn amb arròs pilaf i un vi

Preparar una recepta implica pensar si ha de portar acompanyament, què es pot cuinar i com. Això m'ha passat amb el pollastre d'avui: ha quedat boníssim, però l'arròs també hi ha jugat un paper destacat, acompanyat d'uns espàrrecs acabats de collir. I què dir del vi! En resum, un àpat rodó i compartit amb molt bona companyia.

Risotto de vieires, ceps i espàrrecs

Fa unes setmanes vaig visitar un celler al Penedès, i més que una simple visita, va resultar tot una masterclass de territori. Dins el món vinícola s'amaguen històries fascinants, i conèixer-les de primera mà fa que valoris encara més els vins que poses a taula. El títol perfecte per a aquest post?  Una visita al celler Parés Baltà.

Llangostines en clementines

I qui diu que la jubilació no és una nova manera de viure ben diferent? De tenir temps per fer tot allò que volies i desitjaves? I això li va passar a la Mercè, la @Tintsipins. Explica que en aquell moment va començar, molt tímidament, a anar a classes d'aquarel·la. I al final va acabar tot l'itinerari/estudis d'il·lustració a l'Escola de la la Dona de Barcelona. 

La truita de bacallà fresc amb porro i pebrot verd de la Cristina Gavilán

Ens vam conèixer fa uns quants anys passejant els gossos pel camí, el camí que fem diàriament. I com acostuma a passar, els que passegem amb peluts tenim aquell punt que ens uneix. Veient la seva obra ja es veu per on van les seves preferències, natura i escultura animalística tenen el seu lloc preeminent. Ella és la Cristina Gavilán.

Les àmfores de vi submergides

Passejar pel Serrallo de Tarragona sempre és un plaer. Els tarragonins tenim una estima especial per aquest barri de la ciutat. Veure la seva activitat diària resulta d'un gran atractiu. I en aquest lloc, concretament a l'espai del Teatret del Serrallo de l'edifici de l'antic Pòsit de pescadors, es va presentar dies enrere per part de l'associació Taula de Vi (una entitat creada per diversos actors relacionats amb el món del vi, la viticultura i tot el que se'n deriva) les àmfores de vi submergides en un projecte innovador al nostre territori que va començar el 6 de març del 2023.

Calamars farcits

El Tió, com sempre, ha tornat a ser generós amb mi. Enguany m'ha portat llibres de cuina força interessants i entre ells un de cuina catalana que resulta ser un bon resum de la nostra gastronomia. A més a més, les receptes van amb un maridatge d'allò més adequat.

Carpaccio de llagostins del Delta de l'Ebre

M'hauria agradat poder compartir totes les fotos que vaig fer al Delta, però només puc posar un petit resum gràfic del dia que vàrem passar trepitjant el Montsià, la Ribera d'Ebre i finalment el Priorat. Estimar la nostra terra i poder-la mostrar és fer país. I sobretot consumint els productes que s'hi elaboren. 

Bacallà amb salsa de tomàquet

Què pot sortir malament si tens tomàquets madurats al sol, un bacallà que acabes de dessalar i un bon vi que l'acompanyarà? Doncs res, un àpat al qual no hi pot faltar pa per a sucar i deixar el plat ben net. Ah, i una bona companyia. 

Pelaies a la Meunière

Tenir el Priorat a poc més de mitja hora de casa és un privilegi. Sempre que puc m'hi escapo i en cada escapada descobreixo quelcom que no sabia o no havia vist. Paisatge i persones conflueixen en un entorn incomparable. I d'aquesta confluència surten coses especials, entre elles els vins i una manera de fer i viure que fan que sigui un lloc ben exclusiu als meus ulls.

Sípia a la bruta

Quan vaig rebre la revista Cuina núm. 267, em va agradar que la Cristina Serret fos la convidada d'un vilanoví nascut sota una onada, tal com li explicava la seva mare. Em va cridar l'atenció que l'amfitrió tingués el cognom Nolla. I és que de Nolla's n'hi ha uns quants que es dediquen a la pesca. Segons ell, és un pescador retirat que ja no enyora el mar, però sí la cuina que es feia a bord de la barca. I jo en veure el plat sabia que el faria tal qual, tot i que és un dels que més ens agraden a casa.

Enoturisme: un dia a Poboleda, al Priorat

D'ençà que tinc el blog he anat coneixent persones amb els mateixos interessos i aficions, amb les quals vaig compartint trossos de vida. Una d'elles és la Núria, membre de La Safranòria, una associació per a la conservació de l'agrobiodiversitat del Priorat, un grup de voluntaris que treballen per a preservar el llegat del passat amb mirada de futur les varietats de cultius tradicionals de la comarca.

Crema vellutada de coliflor i altres verdures de l'hort

Si hi ha alguna cosa que em produeix benestar i una immensa calma de bon matí és passejar per l'hort. I en aquesta època que els ocells fan els nius i comencen a cantar anunciant la primavera, el plaer es multiplica i de quina manera. Cultivar les verdures i veure com creixen tot tenint cura de mantenir les plagues ben lluny comporta un molt bon estat anímic.

El Centre d'Interpretació de la Malvasia i el llegat Llopis, un dia a Sitges

Tenim molta sort del territori que habitem, tot i que he de reconèixer que hi ha llocs que tenim a tocar i que desconeixem. Desconeixia què era el 'llegat Llopis' fins que l'Enric de La Besàvia me'n va parlar. Sí, quan vaig anar a Rodonyà i allí em va explicar que feia la malvasia per la fusta de Sitges que li havien donat.

Arròs de conill, llonganissa i costella de porc

A cada casa sempre hi ha receptes que es repeteixen i que fan que es tingui un receptari d'aquells que fa que ens decantem per una o per una altra segons el dia que tinguem. De la mateixa manera que ens vestim o pentinem, o fem una cosa o anem a un lloc diferent del que havíem pensat. D'aquelles decisions entre mils que hem de prendre diàriament, des del moment que ens llevem.

Gall del Penedès a la malvasia

Desconec si algú dels que em llegiu us plantegeu d'on venen els productes que consumim, si són de qualitat i de la terra, de proximitat i de temporada. Jo sí. La veritat és que prefereixo menys quantitat i més qualitat, perquè tot això es revertirà en la nostra salut. Avui un gall del Penedès a la malvasia que els francesos en dirien 'un coq au vin', però un 'vin' nostre.

Romesco de sèpia i patates

Mai m'havia passat que en veure el color d'un vi aquest m'inspirés quin plat podria preparar. El Blanc de Vins Petxina, de color més aviat salmó, em va fer pensar en un romesco de sèpia i patates. Tenia els ingredients necessaris, així que no m'ho vaig pensar dues vegades.

Passatemps al paradís de la Violeta, i unes crestes de tonyina

I de sobte em vaig trobar en un petit paradís, el de la Violeta. Un lloc d'aquells que de seguida veus el tarannà de la persona que l'habita. Una torrenca que des de petita es va sentir molt connectada a la natura, els seus cicles i els elements. D'avis pagesos, parts dels jocs d'infantesa eren amb pals, terra, aigua, fulles, les bestioletes del camp. Amb els pares i els germans, l'oci compartit era anar a la muntanya, al Roquer de Torredembarra, a la platja, al riu...

Peres al vi blanc

I el camp té això: quan arriba el temps d'un fruit o d'una verdura ve tot a l'hora. En menges, en prepares de mil maneres, en regales i amb tot tens el frigorífic ple. Ara mateix les peres són les protagonistes i estic de sort: ja han caigut totes de l'arbre, però déu-n'hi-do les que queden al calaix. Així que avui les farem al vi, però blanc.

Crema de bròquil, carabassó, carabassa i pera, tot del meu hort

M'agrada començar el dia donant un tomb per l'hort i agafar les verdures del moment. I avui compartiré una crema amb totes les que vaig trobar abans-d'ahir, excepte la carabassa que és l'última que queda de l'any passat. 

Mostatxo Most, una interessant visita al Penedès

Visitar els productors, del que sigui, fa que m'adoni de tot el que hi ha darrere d'una etiqueta. L'embalatge és molt important, però la gran feina desconeguda que hi ha darrere per a aconseguir un bon resultat, encara més. Amb aquest motiu em vaig posar en contacte amb els de Mostatxo, perquè sincerament, primer em va cridar l'atenció de com anava vestida l'ampolla i després perquè m'agrada el most. El que desconeixia era que em lleparia els bigotis, mai millor dit. I amb la Ruth vam acordar de fer-los una visita d'aquelles que ens plauen de fer. I cap al Penedès vam anar.